Stevia

gènere de plantes

Stevia és un gènere de plantes fanerògames (herbes i arbusts) de la família dels gira-sols (Asteraceae). Té unes 240 espècies.[1] Les plantes d'aquest gènere són espècies natives de regions de l'Amèrica del Sud i de l'Amèrica central subtropical i tropical. L'espècie Stevia rebaudiana Bertoni, coneguda comunament com a fulla dolça, fulla de sucre, o simplement estèvia, és àmpliament coneguda per les seves fulles dolces.

Infotaula d'ésser viuStevia Modifica el valor a Wikidata

Una Stevia rebaudiana criada a l'hivernacle
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
SubfamíliaAsteroideae
GènereStevia Modifica el valor a Wikidata
Cav.
Espècies
Flors de Stevia rebaudiana

N'hi ha diverses varietats, que encara es mantenen amb un cultiu ètnic i ecològic, després d'haver estat utilitzades mil·lenàriament per tribus o ètnies d'Amèrica del Sud, principalment al Paraguai, Bolívia i Argentina.

Va ser investigada per primera vegada, entre altres plantes que arribaren d'Amèrica a València -com per exemple l'atzavara- pel botànic i metge valencià Petrus Jacobus Stevus (nom amb què signava les seves obres en llatí Pere Jaume Esteve).[2] Del seu cognom prové la paraula llatinitzada stevia.[3]

L'espècie donada a conèixer per Moisès de Santiago Bertoni, coneguda comunament com a hoja dulce, va rebre el nom de Stevia rebaudiana en honor seu.

Les fulles de les plantes d'aquest gènere tenen una dolçor més tènue al principi de la seva degustació i una durada més llarga que la del sucre comú, encara que alguns dels seus extractes poden tenir un gust amarg o un gust semblant al de les plantes de l'espècie Glycyrrhiza glabra en altes concentracions.

Per la singularitat dels extractes obtinguts de les plantes d'aquest gènere de ser fins a 300 vegades més dolces que el sucre comú, el gènere ha anat cridant l'atenció amb la creixent demanda d'aliments amb baix contingut de carbohidrats i sucres.

Les recerques mèdiques que s'han realitzat sobre certes espècies del gènere han demostrat els seus possibles beneficis en el tractament de l'obesitat i la hipertensió arterial, perquè el consum dels extractes de les seves plantes té un efecte insignificant sobre els percentatges de glucosa a la sang, cosa que també els fa atractius per a usos no medicinals com a edulcorants naturals. No obstant això, les controvèrsies polítiques han limitat la seva disponibilitat en molts països, per exemple, als Estats Units es van prohibir a principis de 1990, llevat que l'etiqueta de l'envàs els indiqués com un suplement.

És important fer notar que darrerament la FDA n'ha donat informes favorables.[4]

Els seus extractes s'utilitzen àmpliament com a edulcorants al Japó, Xile i Mèxic (produïts per l'empresa Iansa), i a Colòmbia (produïts per la SA Incauca). Ara estan disponibles al Canadà com un suplement dietètic. També s'anuncien en la televisió a França.

Com a edulcorant, el gust de l'estèvia és més suau i dura menys que el sucre, amb tot i això el seu extracte pot arribar a tenir un gust amarg o fins i tot deixar un regust de regalèssia en concentracions altes.[5]

Espècies seleccionades modifica

Llista d'algunes espècies d'entre un gran ventall:[6]

Referències modifica

  1. Espècies a efloras.org
  2. Definició de Stevia. Merriam Webster. 
  3. Parsons, WT; Cuthbertson, EG. Noxious Weeds of Australia, 2nd ed.. Collingswood, Australia: CSIRO Publishing, 2001. ISBN 9780643065147. Aquesta cita es refereix concretament a Stevia eupatoria, l'herba relacionada amb l'origen de la nomenclatura
  4. Lyn O'Brien-Nabors. Alternative Sweeteners. CRC Press, 6 setembre 2011, p. 476–. ISBN 978-1-4398-4614-8 [Consulta: 2 novembre 2011]. 
  5. Stevia, un tresor pels diabètics i un problema per a la Indústria farmacèutica[Enllaç no actiu]
  6. Llista completa d'espècies

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stevia