Obre el menú principal

Pere de Boïl i d'Aragó (-Esglésies, 1323) fou un noble valencià.

Infotaula de personaPere de Boïl i d'Aragó
Biografia
Mort 1323 (Gregorià)
Modifica les dades a Wikidata

Fill de Guerau de Boïl i Foces i de Sança d'Aragó,[1] fou el primer senyor de Manises. Serví com a majordom i tresorer reial a Jaume el Just de 1302 a 1306, i després com a mestre racional de València.[2] Acudí com a ambaixador a Nàpols el 1308 i el 1318 per a negociar-hi la pau entre el Regne de Sicília i el Regne de Nàpols, i en 1311-12 assistí al Concili de Viena, juntament amb el canceller Guillem Olomar, per a demanar la fundació de l'Orde de Montesa i la seva dotació amb els béns de l'Orde del Temple.[1] També fou ambaixador davant la República de Venècia.[2]

Casat amb Altadona Della Scala, filla del senyor de Verona, hi va tenir nou fills: Maria de Boïl, Felip de Boïl i de la Scala, Damiata de Boïl, Joan de Boïl, Berenguer de Boïl, Venècia de Boïl, Sibil·la de Boïl, Ramon I de Boïl i Beatriu de Boïl.[3] Va costejar les despeses de la construcció de l'Aula Capitular del Convent de Sant Doménec de València.[1]

Va morir el 1323 en el setge d'Esglésies, durant la campanya de conquesta de Sardenya, a la qual havia anat acompanyat pels seus fills Felip i Ramon.[4] El seu patrimoni es repartí entre els seus fills Felip, que va heretar el senyoriu de Manises; Joan, els senyorius de Mislata i Benilloba;[2] Berenguer, la baronia de Borriol, i Ramon, els senyorius de Boïl i d'Albalat.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Pere de Boïl i d'Aragó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Cortés Escrivā, Josepa; Pons Alós, Vicent. Catāleg de l’arxiu dels Boïl de la Scala, senyors de Manises. Universitat de València, 2002, p.22. ISBN 8437040469. 
  3. 3,0 3,1 «Altadona Della Scala» (en anglès). GeneAll.
  4. Pilo, Gianfelice. «Albero genealogico della famiglia Boyl» (en italià).