Picaïta

La picaïta és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom de la cultura Pica, qui van ocupar el desert d'Atacama des del 900-1500 aC, inclosa la zona al voltant de la localitat tipus.

Picaïta
Fórmula química	NaCa[AsO₃OH][AsO₂(OH)₂]
Epònim	Pica-Tarapacá culture (en)
Localitat tipus	mina Torrecillas, Salar Grande, Província d'Iquique, Tarapacá, Xile
Classificació
Categoria	fosfats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,2474(4) Å; b = 14,6547(7) Å; c = 7,2624(5) Å; β = 99,520(7)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	incolor
Macles	no observades
Exfoliació	perfecta - {010} i {001}
Fractura	esglaonada
Tenacitat	fràgil
Duresa	3,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,24(2) g/cm3 (mesurada); 3,243 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,637(1) nβ = 1,651(1) nγ = 1,664(1)
Birefringència	δ = 0,027
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 88° (1), calculat: 87,2°
Dispersió òptica	distingible, r< v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2018-022
Símbol	Pic
Referències

Característiques

La picaïta és un arsenat de fórmula química NaCa[AsO₃OH][AsO₂(OH)₂]. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2018, sent publicada per primera vegada el 2019. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb el número de catàleg: 67257 i 67285.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Torrecillas, a la localitat de Salar Grande, a la província d'Iquique (Regió de Tarapacá, Xile), on es troba en forma de fulles gruixudes de fins a 1 mm de longitud aproximadament, típicament en intercreixements paral·lels. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.