Pilar de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Maria del Pilar de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies (en castellà: María del Pilar de Borbón y Borbón-Dos Sicilias) (Canes, França, 30 de juliol de 1936 - Madrid, 8 de gener de 2020),[1] infanta d'Espanya i duquessa de Badajoz, gran d'Espanya, va ser la filla primogènita dels comtes de Barcelona Joan de Borbó i Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies i germana gran del rei Joan Carles I d'Espanya.
Nom original | (es) Pilar de Borbón |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (es) María del Pilar Alfonsa Juana Victoria Luisa Ignacia de Todos los Santos de Borbón y Borbón 30 juliol 1936 Canes (França) |
Mort | 8 gener 2020 (83 anys) Madrid |
Causa de mort | càncer colorectal |
Sepultura | cementiri de San Isidro |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | dirigent esportiva |
Membre de | |
Altres | |
Títol | Infanta d'Espanya Duquessa de Badajoz |
Família | Casa de Borbó a Espanya |
Cònjuge | Luis Gómez-Acebo y Duque de Estrada (1967–1991), mort del cònjuge |
Fills | Simoneta Gómez-Acebo, Juan Gómez-Acebo, Bruno Alexander Gómez-Acebo y de Borbón, Luis Beltran Gómez-Acebo y de Borbón, Fernando Umberto Gómez-Acebo y de Borbón |
Pares | Joan de Borbó i Battenberg i Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies |
Germans | Margarida de Borbó i Borbó Alfons de Borbó i Borbó Joan Carles I d'Espanya |
Cronologia | |
Papers de Panamà | |
Premis | |
Biografia
modificaVa néixer el 30 de juliol de 1936 al domicili dels seus pares a Canes (França). Va ser batejada a la mateixa població amb els noms de Maria del Pilar Alfonsa Joana Victòria Lluïsa Ignàsia de Tots els Sants i els seus padrins van ser el seu avi patern, el rei Alfons XIII, que va actuar per delegació, i la seva àvia materna, la infanta Lluïsa d'Orleans, comtessa de Caserta.[2]
Va anar a viure a Roma (Regne d'Itàlia) on la Família Reial espanyola va fixar la seva residència a l'exili.[2] L'any 1941, després de la renúncia realitzada per Alfons XIII, el seu pare va passar a ser el titular dels drets dinàstics de la Corona espanyola a l'exili.[3] Durant la Segona Guerra Mundial va viure a Lausana (Suïssa) on residia la seva àvia, la reina Victòria Eugènia, fins que l'any 1946 la seva família fixa la residència a Portugal i passa a viure a Estoril.[2]
La seva família la va intentar casar amb el rei Balduí de Bèlgica que s'acabà casant amb la reina Fabiola, acompanyant de la infanta Pilar durant la trobada a Brussel·les organitzada per la reina Victòria Eugènia amb la intenció de que la infanta espanyola i el rei belga es coneguessin.[4][5]
Al casament del seu germà Joan Carles amb la princesa Sofia de Grècia, l'any 1962, va ser una de les vuit dames d'honor de la núvia.[6][7]
Va rebre una medalla del Govern portuguès per la seva tasca d'atenció a ferits i difunts pels fets ocorreguts l'any 1963 en l'enfonsament del sostre de l'estació Cais do Sodré quan treballava a l'Hospital Dos Capuchos.[8]
Es va casar el 5 de maig de 1967 al monestir de Los Jerónimos de Belém de Lisboa amb l'aristòcrata espanyol, Luis Gómez-Acebo (1931-1991), vescomte de la Torre.[9][10][11][12] El fet de contraure matrimoni morganàtic; és a dir, amb una persona no vinculada a cap família reial, li va fer renunciar els seus drets successoris a la Corona espanyola.[13] Amb motiu de l'enllaç, el comte de Barcelona li va concedir la facultat d'utilitzar el títol de duquessa de Badajoz, amb Grandesa d'Espanya, facultat reconeguda per la Dictadura franquista que li va permetre usar el títol a Espanya.[14][15] Fruit de la unió amb el vescomte de la Torre van néixer cinc fills: Simoneta (1968), Juan (1969), Bruno (1971), Beltrán (1973) i Fernando (1974).[16]
El seu marit va morir el 9 de març de 1991 a conseqüència d'un càncer limfàtic.[17]
Ha estat membre del Comitè Olímpic Espanyol des de 1992, presidenta de la Federació Equestre (1994-2006),[18] membre del Comitè Olímpic Internacional (1996-2006) i membre honorària des de 2006.[19][20] Entre 2007 i 2009 va ser la presidenta de la federació Europa Nostra pel patrimoni cultural.[21] Ostenta la presidència d'honor de l'entitat benèfica Nuevo Futuro.[22]
El 2016, arran de que el diari alemany Süddeutsche Zeitung va tenir accés a una sèrie de documents que revelaven l'existència de societats offshore creades a Panamà, coneguts popularment com a papers de Panamà, es va fer públic que la infanta Pilar va dirigir entre 1974 i 2014 una d'aquestes societats, denominada Delantera Financiera.[23] L'Agència Tributària espanyola va iniciar una investigació per aclarir la legalitat d'aquestes activitats.[24]
Ascendents
modificaDescendència
modificaFruit del seu matrimoni amb Luis Gómez-Acebo i Duque de Estrada (1931-1991), vescomte de la Torre, van néixer una filla i quatre fills:[16]
- Excma. Sra. Simoneta Gómez-Acebo i de Borbó, gran d'Espanya, nascuda el 28 d'octubre de 1968.
- Excm. Sr. Juan Gómez-Acebo i de Borbó, gran d'Espanya i vescomte de la Torre, nascut el 6 de desembre de 1969.
- Excm. Sr. Bruno Gómez-Acebo i de Borbó, gran d'Espanya, nascut el 15 juny de 1971.
- Excm. Sr. Beltrán Gómez-Acebo i de Borbó, gran d'Espanya, nascut el 20 de maig de 1973.
- Excm. Sr. Fernando Gómez-Acebo i de Borbó, gran d'Espanya, nascut el 30 de setembre de 1974.
Tractament i títols
modificaAl llarg de la seva vida, aquests han estat els tractaments i títols que ha ostentat:
- Sa Altesa Reial la infanta Pilar d'Espanya (30 de juliol de 1936 - 17 d'abril de 1967).
- Sa Altesa Reial la infanta Pilar, duquessa de Badajoz, gran d'Espanya (17 d'abril de 1967 - 5 de maig de 1967).[15][25]
- Sa Altesa Reial la infanta Pilar, duquessa de Badajoz, gran d'Espanya i vescomtesa consort de la Torre (5 de maig de 1967 - 9 de març de 1991).[26][10]
- Sa Altesa Reial la infanta Pilar, duquessa de Badajoz, gran d'Espanya i vescomtesa vídua de la Torre (Des del 9 de març de 1991).[17]
La dignitat d'infanta d'Espanya amb tractament d'Altesa Reial se li atribueix des del seu naixement com a filla de l'hereu a la Corona espanyola a l'exili. No obstant, el reconeixement oficial no es va produir fins a l'any 1987 durant el regnat de Joan Carles I.[27]
Distincions
modificaDistincions honorífiques espanyoles
modifica- Dama del Reial Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa (12 d'octubre de 1954).[28]
- Dama d'honor de la Reial Germandat del Sant Calze de València (19 de novembre de 1955).[29]
- Dama del Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, gran creu (14 d'octubre de 1988).[30]
Distincions honorífiques estrangeres
modifica- Dama del Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, gran greu (Casa de Borbó-Dues Sicílies, 1960).[31]
- Dama de l'Orde de les Santes Olga i Sofia, gran creu (Regne de Grècia, 13 de maig de 1962).
- Dama de l'Orde de l'Infant Enric, gran greu (República de Portugal, 6 de juny de 1968).[32]
Referències
modifica- ↑ «Mor la germana gran del rei Joan Carles, la infanta Pilar de Borbó». Ara, 08-01-2020 [Consulta: 8 gener 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ferrer Hortet, Eusebio; Puga García, María Teresa. 24 Infantes d'Espanya (en castellà). 2015. Eusebio Ferrer i María Teresa Puga, 1998. ISBN 978-84-261-3084-6.
- ↑ «Abdicació d'Alfons XIII, 15 de gener de 1941» (en castellà). www.fororeal.net. [Consulta: 12 juliol 2016].
- ↑ «Per amor a Balduí» (en castellà). La Vanguardia, 10-12-2014. [Consulta: 12 juliol 2016].
- ↑
- ↑ Nadal, Santiago «Joan Carles i Sofia són ja marit i muller». La Vanguardia Española, 15-05-1962, pàg. 5.
- ↑ «Espanya: Boda de Joan Carles i Sofia» (en castellà). casasyfamiliasreales.blogspot.com.es. [Consulta: 12 juliol 2016].
- ↑ EFE «La infanta Pilar assisteix als ferits». ABC, 30-05-1962, pàg. 57.
- ↑ «El casament de la infanta Pilar de Borbó i Luis Gómez-Acebo» (en castellà). La Vanguardia Española, 06-05-1967, pàg. 1.
- ↑ 10,0 10,1 Europa Press «Boda, a Lisboa, de la infanta Pilar de Borbó amb Luis Gómez-Acebo». La Vanguardia Española, 06-05-1967, pàg. 5.
- ↑ Comín, María Pilar «L'enllaç de la infanta Pilar i Luis Gómez-Acebo, considerat a Lisboa com la boda de l'any» (en castellà). La Vanguardia Española, 06-05-1967, pàg. 21.
- ↑ «Boda Gomez Acebo-Borbó» (en castellà). EFE. [Consulta: 12 juliol 2016].
- ↑ Balamsó, Juan «Qui és qui a la Família Reial espanyola» (en castellà). ABC, 23-11-1975, pàg. 73-75. «Por cuanto concierne a las Infantas Doña Pilar, Doña Margarita, Doña Beatriz, Doña María Cristina y Doña Isabel Alfonsa, cabe señalar que han hecho renuncia a sus eventuales derechos sucesorios antes de su enlace, y que siendo Altezas por derecho de nacimiento, conservan su calidad de Personas Reales, pese a la desigualdad de sus matrimonios, pero carecen de descendencia apta para heredar la legitimidad de la Dinastía»
- ↑ Europa Press «A partir de demà, la infanta Pilar serà duquessa de Badajoz» (en castellà). La Vanguardia Española, 16-04-1967, pàg. 10.
- ↑ 15,0 15,1 «Decret 758/1967, de 13 d'abril, pel qual es concedeix a S.A. Maria del Pilar de Borbó i de Borbó, amb caràcter vitalici, la facultat d'utilitzar a Espanya el títol de Duc de Badajoz.». Butlletí Oficial de l'Estat, 91, 17-04-1967, pàg. 5.076.
- ↑ 16,0 16,1 «Maria del Pilar de Borbó, duquessa de Badajoz» (en castellà). Geneall. [Consulta: 12 juliol 2016].
- ↑ 17,0 17,1 Agències «L'enterrament del duc de Badajoz aplega a Madrid nombroses personalitats» (en castellà). La Vanguardia, 11-03-1991, pàg. 27.
- ↑ «Presidents de la FEI des de 1921» (en anglès). Federació Equestre Internacional. [Consulta: 12 juliol 2016].
- ↑ «Llista de membre del Comité Olímpic Internacional» (en anglès). Comitè Olímpic Internacional. [Consulta: 12 juliol 2016].
- ↑ «Sa Altesa Reial la infanta Pilar de Borbó» (en anglès). Comitè Olímpic Internacional. [Consulta: 12 juliol 2016].
- ↑ «Milestones in Europa Nostra's History» (en anglès). Europa Nostra. [Consulta: 11 juliol 2016].
- ↑ «Quadre directiu de Nuevo Futuro» (en castellà). Nuevo Futuro. Arxivat de l'original el 2 de maig 2016. [Consulta: 13 juliol 2016].
- ↑ «Els negocis opacs a Panamà de Messi, Almodóvar i la germana del rei Joan Carles» (en castellà). El Confidencial, 04-04-2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
- ↑ «Hisenda obre una inspecció a Messi, Pilar de Borbó, Almódovar i la família Domecq» (en castellà). El Confidencial, 04-04-2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
- ↑ «Guia de Títols» (en castellà). Diputació Permanent i Consell de Grandesa d'Espanya. [Consulta: 11 juliol 2016].
- ↑ «Decret 757/1967, de 30 de març, pel qual es rehabilita, sens perjudici de tercer de millor dret, el títol de Vescomte de la Torre a favor de Luis Gómez-Acebo i Duque de Estrada» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 91, 17-04-1967, pàg. 5.076.
- ↑ «Reial Decret 1368/1987, de 6 de novembre, sobre règim de títols, tractaments i honors de la Família Reial i dels Regents» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 271, 12-11-1987, pàg. 33.717.
- ↑ «Reial Orde de Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa» (en castellà). www.blasoneshispanos.com. [Consulta: 12 juliol 2016].
- ↑ «Resum històric de la Reial Germandat del Sant Calze, Cos de la Noblesa Valenciana.» (en castellà). Numen. Arxivat de l'original el 3 d’octubre 2016. [Consulta: 12 juliol 2016].
- ↑ «Reial Decret 1192/1988, de 14 d'octubre, pel qual es concedeix la Banda de Dama del Reial i Molt Distingit Orde de Carles III a Sa Altesa Reial Pilar de Borbó i de Borbó, infanta d'Espanya». Butlletí Oficial de l'Estat, 248, 15-10-1988, pàg. 29.811.
- ↑ «Membres de l'Orde Constantiniana» (en castellà). The Sacred Military Constantinian Order of Saint George. Arxivat de l'original el 27 de novembre 2013. [Consulta: 11 juliol 2016].
- ↑ «Ciutadans estrangers distingits amb ordes portugueses» (en portuguès). Presidència de la República Portuguesa. [Consulta: 11 juliol 2016].