Obre el menú principal

Pinus patula, el pi mexicà groc[1] és una espècie de pi nativa de Mèxic.

Infotaula d'ésser viuPinus patula
PiedrasEncimadas61.JPG
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 42389
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènerePinus
EspèciePinus patula
Schltdl. i Cham.
Distribució
Pinus patula range map 1.png
Modifica les dades a Wikidata
Detalls de les acícules

DescripcióModifica

Arbre 20 a 40 m d'alt, escorça papiràcia, esquamosa i vermellenca. Les seves pinyes pengen en grups de tres a sis.

Distribució i hàbitatModifica

Creix des dels 24° a 18° de latitud nord i entre els 1800 i 2700 m sobre el nivell del mar. No suporta grans períodes de temperatures tan baixes com -10 °C, però de vegades les resisteix i encara de més baixes. Ésmoderadament tolerant a la secada ho és més que Pinus taeda. El rang de pluviometria va des dels 750 a 2000 mm anuals.

Cultiu i usosModifica

Se l'explota principalment èr labona qualitat del paper que se'n fa i ha estat introduït a moltes parts del món. [2] és plantat amb finalitats de forestació en terres abans cobertes de matollar.

PropietatsModifica

Química

De Pinus patula se n'extreu una oleoresina on s'ha identificat els monoterpens canfè, alcanfor, paracimen, acetat de geraniol, mircè, transtocimè, alfa i beta-felandrè, alfa i beta-pinè, sabinè, alfa-terpinè i alfa-terpineol; els triterpens àcids abiètic, eliotinoic, leucopimàric, mercúsic, palústric, pimàric, iso, i iso-delta-8-9-compost, i sandaracopimàric; els sesquiterpens cariofilè i longifolè, i el compost fenílic estragol.[3]

EtimologiaModifica

patula: epítet específic llatí que significa "estesa".[4]

SinonímiaModifica

  • Pinus longipedunculata (Loock ex Martínez) Businský[5][6]

ReferènciesModifica

  1. Nom vulgar preferit en castellà, a Árboles: guía de campo; Johnson, Owen y More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en castellà de la Collins Tree Guide.
  2. «Coníferas mexicanas en la provincia de San Luis, Argentina».
  3. En Medicina tradicional mexicana
  4. En Epítets Botànics
  5. «Pinus patula». World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 10 abril 2013].
  6. Pinus patula en PlantList

BibliografiaModifica

  • Eguiluz T.1982. Clima y Distribución del género pinus en México. Distrito Federal. México.
  • Rzedowski J. 1983. Vegetación de México. Distrito Federal, México.
  • Richardson D.M. (Ed) 2005. Ecology and biogeography of Pinus. Department of Conservation. South Island Wilding Conifer Strategy. New Zealand.
  • Chandler, N.G. Pulpwood plantations in South Africa. Proc. Aust. Paper Indus. Tech. Ass.
  • Gutiérrez, Millán, W. Ladrach. 1980. Resultados a tres años de la siembra directa de semillas de Cupressus lusitanica y Pinus patula en finca Los Guaduales Departamento del Cauca. Informe de Investigación 60. Cali, Colombia. Cartón de Colombia S.A. 6 p.
  • Martínez, Maximino. 1948. Los pinos mexicanos. 2ª ed. México: Ed. Botas. 368 p.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinus patula  
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.