Obre el menú principal

Pir Muhammad ibn Jahangir (1376 -1407) fou un príncep timúrida, fill de Jahangir i nét de Tamerlà. Va néixer quatre dies després de la mort del seu pare.

Infotaula de personaPir Muhàmmad ibn Jahangir
Biografia
Naixement 1374
Mort 22 febrer 1407 (32/33 anys)
Activitat
Ocupació Royalty Tradueix, estadista i governant
Família
Família Dinastia Timúrida
Pare Jahangir ibn Timur
Modifica les dades a Wikidata

El seu avi el va nomenar governador de Kandahar, Kabul, Badakhxan i Khuttal el 1392, amb totes les terres cap a l'est fins a l'Indus. El sulta de Delhi, Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq, enfrontat a diverses revoltes, no governava gaire més que a la capital doncs Gujarat, Rajasthan, Bengala i Bihar s'havien fet independents i Kanauj, Dalmaw, Oudh i Bahraich formaven ara part del sultanat de Jaunpur; els zamindaris hindús a l'occident i orient de Delhi s'havien revoltat i al nord-oest la regió de Multan estava en mans de Sayyid Khizr o Khidr Khan (després sultà Sayyid Khidr Khan 1414-1421). El 1395 Khidr Khan es va enfrontar a Sarang Khan, governador de Dipalpur i germà de Mallu Ikbal, cap d'un grup d'amirs rebels, i fou fet presoner; Sarang va ocupar Multan, i després va derrotar a Shaykha Khokar nomenant al seu germà petit Adil Khan com a governador de Lahore. Però el 1397 Khidr Khan es va poder escapar, i es va posar sota protecció de Tamerlà que poc després va envair el Panjab. L'avantguarda timúrida fou posada sota el comandament del Pir Muhammad (1397). Al seu darrere Tamerlà va creuar l'Indus el setembre de 1397 i va marxar cap a Delhi. Pir Muhammad va posar setge a Uchch però el va haver d'aixecar; el 8 d'octubre de 1397 Sarang fou derrotat per Tatar Khan, visir de Nusrat Khan, un pretendent a sultà, a la batalla de Kotla; llavors Pir Muhammad va derrotar a Sarang Khan a la vora del Beas i va atacar Multan que es va rendir després d'un setge (1398) assolint Pir Muhammad el seu govern. Sarang Khan Lodi va ser executat i Sayyid Khidr Khan fou reinstal·lat com a governador. Mentre Tamerlà s'havia acostat a Delhi i després de la victòria el 18 de desembre de 1397 Delhi fou ocupada i saquejada durant 15 dies i els seus habitants massacrats o esclavitzats, si bé Tamerlà no hi va restar i va abandonar la capital, i el gener del 1399 fou ocupada pel pretendent Nusrat Khan.

El primer hereu de Tamerlà havia estat el seu fill Jahangir que va morir encara jove el 1376; llavors el va seguir el segon fill Umar Shaykh, que fou assassinat durant un viatge a la cort de Samarcanda el 7 de gener de 1494. Mihran Shah, el tercer fill, tenia rampells de bogeria i no podia ser designat hereu, i el quart fill amb dret, Xah Rukh, era massa modest, pacífic i pietós, qualitats que es consideraven incompatibles amb el comandament d'un estat. Llavors Tamerlà va designar al seu nét, Muhammad Sultan, que era fill de Jahangir i de la princesa genguiskhànida Khanzada, però aquest va morir el 1403. Al seu llit de mort Tamerlà, el febrer de 1405, va designar com a hereu el seu nét Pir Muhammad ibn Jahangir que tan bon paper havia fet a la campanya de l'Índia. Tamerlà va morir el dia 18 de febrer i Pir Muhammad fou informat del fet poc després i va decidir anar a la capital Samarcanda per proclamar-se sultà; però Khalil Sultan, un altre nét de Tamerlà i fill de Mihran Shah, estava a Shahrukhia a Transoxiana, amb les tropes que havien de sortir en campanya, i va aconseguir el suport dels caps militars i es va fer proclamar a Samarcanda (18 de març de 1405) mentre a Pir Muhammad se li negava l'entrada.

Khalil Sultan va fer la pau amb el seu oncle Xah Rukh que governava el Gran Khorasan (Herat) al que de fet reconeixia una autoritat sobre tota la part occidental de l'imperi. Alguns dels emirs de Tamerlà van rebutjar la usurpació però les tropes de Transoxiana van restar lleials a Khalil que va haver de lluitar contra Pir Moḥammad ibn Jahangir. Aquest no va tenir gaire suport entre els altres prínceps timúrides però Xah-Rukh el va ajudar i va poder marxar a Transoxiana amb un exèrcit, però fou rebutjat i a la tornada a la seva capital va morir assassinat per un dels propis cortesans (el seu visir).

El seu fill Qaydu ibn Pir Muhammad ibn Jahangir el va succeir però no va seguir la lluita i va declarar la seva lleialtat a Xah-Rukh.

Enllaços externsModifica