Portal:Pilota/gener/llista
A figura esp. origen
2 1943 Tapia II frontó basc 75
3 1989 Mendizabal III frontó basc 36
9 1990 Gorrea escala llirià 70
9 2020 Pepe Genovés escala genovesí 74
12 1977 Atano III frontó basc 96
12 1977 Zearra frontó basc 48
13 1969 Titín III frontó riojà 56
15 1987 Xoto raspall genovesí 57
22 1910 Llanera llargues llanerí ?
22 1968 Morera raspall oliver 57
26 1990 Guillem raspall castelloner 35
31 1913 Quart escala serratí 53
gener · febrer · març · abril · maig · juny · juliol · agost · setembre · octubre · novembre · desembre
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
 31 de desembre | abenduaren 31
  1 de gener | urtarrilaren 1
El 2015 —fa 10 anys!— entrà en vigor l'acord entre la Federació de Pilota Valenciana, la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i les empreses de pilota ValNet i El Zurdo per a gestionar un préstec de mig milió d'euros de José Luis López Sánchez per a assegurar la continuïtat del món professional del trinquet, després de la pèrdua del patrocini de la Fundació Bancaixa.
  • El 2019 —fa 6 anys— deixà d'actualitzar-se el portal PilotaViu.
  2 de gener | urtarrilaren 2
  • El 2018 —fa 7 anys— morí a setanta-quatre anys el frontoner guipuscoà Tapia II.
 
Marrahí amb el trofeu individual
  3 de gener | urtarrilaren 3* El 1989 —fa 36 anys— nasqué a Antzuola el frontoner basc Mendizabal III.
El 2015 —fa 10 anys— Julio Marrahí guanyà el XXVIII Individual de Raspall.
 
Gallastegi, 1942
  4 de gener | urtarrilaren 4
 
Kortabitarte, 1941
El 1912 —fa 113 anys— nasqué a Aulesti el frontoner basc Kortabitarte.
El 2019 —fa 6 anys!— morí a cent un anys el frontoner guipuscoà Miguel Gallastegi Ariznabarreta.
  5 de gener | urtarrilaren 5
  6 de gener | urtarrilaren 6
  7 de gener | urtarrilaren 7
  • El 1946 —fa 79 anys— nasqué el frontoner pamplonés Garraus.
  8 de gener | urtarrilaren 8
 
Amézola i família
  9 de gener | urtarrilaren 9
  10 de gener | urtarrilaren 10
  11 de gener | urtarrilaren 11
Hui comença la 34a Lliga CaixaBank d'Escala i Corda.
Naiximents
 
Atano III, 1946
  12 de gener | urtarrilaren 12
 
Titín III, l'any 2015 a Xest
  13 de gener | urtarrilaren 13


Titín III és un pilotari professional riojà retirat, especialitzat en la modalitat de frontó basc i guanyador del Campionat per Parelles en 1994, 2000, 2004 i 2012 i del Quatre i Mig en 2007. «L'Emperador de Tricio» debutà com a professional el 13 de setembre de 1992 al frontó de Baños de Río Tobía i eixe mateix any ja arribà a la final del Campionat per Parelles. Després d'una trajectòria dil·latada, Titín III es va retirar el 5 d'octubre del 2014 amb una partida d'homenatge en el frontó Adarraga. Només en comptades ocasions ha eixit de l'àmbit geogràfic de la pilota basca per a jugar a la Vall d'Hebron o, en abril de 2015, a València.
  14 de gener | urtarrilaren 14
  15 de gener | urtarrilaren 15
  • El 1967 —fa 58 anys— nasqué el raspaller genovesí Xoto.
  16 de gener | urtarrilaren 16
  17 de gener | urtarrilaren 17
  18 de gener | urtarrilaren 18
  19 de gener | urtarrilaren 19
 
  20 de gener | urtarrilaren 20
  21 de gener | urtarrilaren 21
  22 de gener | urtarrilaren 22


Emili Revert (1910-?) fon un pilotari llanerí favorit en les partides a llargues de començaments del segle XX, per la qual cosa el coneixien com el Xiquet de Llanera. La seua primera partida amb diners pel mig fon als tretze anys: va perdre perquè hagué de jugar amb la mà esquerra per una ferida en l'altra, però a la setmana següent tornà a jugar contra els mateixos jugadors amb la dreta i va guanyar. Amb setze anys es va convertir en protagoniste d'una partida a Moixent que l'encarava ad ell amb altres tres jugadors aficionats contra quatre pilotaris professionals: Viela i Peris d'Ondara, el Xato de Pedreguer i Verruga del Palomar. La partida s'allargà durant dos hores, ja que es comptava «a pujar i baixar», amb victòria dels aficionats encapçalats pel Xiquet de Llanera. Poc temps després, veent una partida de galotxa en Atzeneta d'Albaida, un comentari seu provocà que el reptaren a jugar contra els tres millors del poble: els guanyà ell a soles. El 1930 es va jugar un desafiament entre pilotaris de la província d'Alacant (Carnisser de Benissa, Joaquín de Vilallonga, Rondanet i Palleter) i de la província de València (Carnisser de Vilamarxant, Gualo de Rafelbunyol, Patilla d'Alaquàs i Mestret de Massalfassar, amb victòria d'estos últims. Com a al·licient per a la revenja, els valencians concediren que els alacantins canviaren un dels seus jugadors, i l'elegit fon el de Llanera. La nova partida causà una expectació enorme i les apostes eren espectaculars: no debades, la partida va durar dos dies. Quedant-se el rest per ad ell a soles, l'equip alacantí va guanyar la partida i, Llanera, cent duros.
  23 de gener | urtarrilaren 23
  24 de gener | urtarrilaren 24
  2 de gener | urtarrilaren 2
  26 de gener | urtarrilaren 26
  27 de gener | urtarrilaren 27
  28 de gener | urtarrilaren 28
  29 de gener | urtarrilaren 29
  30 de gener | urtarrilaren 30
 
Quart en la galeria de Pelayo
  31 de gener | urtarrilaren 31
Alberto Arnal Quart fon l'escalater dominant en la dècada del 1930, per la qual cosa té foto penjada en la galeria d'honor del Trinquet de Pelayo i la Federació de Pilota Valenciana li concedí la medalla d'or a títol pòstum. Quart es formà com a jugador al trinquet de Manises i va arribar a ser primera figura del de Pelayo els anys 30 i 40. Hi era annunciat en companyia d'un punter de poca qualitat contra els trios més potents, com el de Llíria I, Mora de Montcada i Micalet de Paterna. Per diferències personals amb els intendents de Pelayo, se n'anà a jugar al Trinquet Llevant del Grau de València. El 1948, ja al final de la seua carrera, el seu retorn a la «catedral de l'escala i corda» contra Juliet d'Alginet va ser un èxit de públic. Quart era un jugador alt i corpulent, amb tal potència que la pilota de vaqueta de llavors (trenta-dos grams) arribava fàcilment a les galeries. Posseïa també una tècnica que dificultava molt fer-li el quinze per dins del trinquet. El seu dau era tan violent que es va arribar a haver de prohibir-li jugar el primer dau de cada quinze per tal que l'equip rival no tinguera tan difícil tornar-la. Fins que aparegué Juliet no tingué rival a la seua altura i fou primera figura fins als anys 40. L'any 1984 li va ser retut un homenatge pòstum a Pelayo, ple a caramull per l'ocasió.
  1r de febrer | otsailaren 1