Premi Pritzker
El Premi Pritzker d'arquitectura va ser creat el 1979 per la fundació nord-americana Hyatt.[1] Es lliura anualment a un arquitecte en vida de qualsevol país, que hagi mostrat a través dels seus projectes i obres les diferents facetes del seu talent com a arquitecte i hagi contribuït amb elles a l'enriquiment de la humanitat.
 | |
| Tipus | premi d'arquitectura |
|---|---|
| Epònim | Jay Pritzker |
| Vigència | 1979 – |
| Guanyador |
Philip Johnson (1979) Luis Barragán Morfín (1980) James Stirling (1981) Kevin Roche (1982) Ieoh Ming Pei (1983) Richard Meier (1984) Hans Hollein (1985) Gottfried Böhm (1986) Kenzō Tange (1987) Oscar Niemeyer (1988) Gordon Bunshaft (1988) Frank Gehry (1989) Aldo Rossi (1990) Robert Venturi (1991) Álvaro Siza Vieira (1992) Fumihiko Maki (1993) Christian de Portzamparc (1994) Tadao Ando (1995) Rafael Moneo (1996) Sverre Fehn (1997) Renzo Piano (1998) Norman Robert Foster (1999) Rem Koolhaas (2000) Pierre de Meuron (2001) Glenn Murcutt (2002) Jørn Utzon (2003) Zaha Hadid (2004) Thom Mayne (2005) Paulo Mendes da Rocha (2006) Richard Rogers (2007) Jean Nouvel (2008) Peter Zumthor (2009) Kazuyo Sejima (2010) Ryue Nishizawa (2010) Eduardo Souto de Moura (2011) Wang Shu  (2012)Toyo Ito (2013) Shigeru Ban (2014) RCR Arquitectes (2017) Balkrishna Doshi (2018) Arata Isozaki (2019) |
| Lloc web | Lloc web |
 | |
El premi anual de 100.000 dòlars té un clar paral·lelisme amb el Premi Nobel, tant per la seva importància i repercussió, com per la forma en que es decideix el guanyador. La cerimònia de lliurament del guardó es realitza en diferents llocs del món.[2]
GuanyadorsModifica
- 1979 : Philip Johnson (Estats Units)
- 1980 : Luis Barragán (Mèxic)
- 1981 : James Stirling (Regne Unit)
- 1982 : Kevin Roche (Estats Units)
- 1983 : Ieoh Ming Pei (Estats Units)
- 1984 : Richard Meier (Estats Units)
- 1985 : Hans Hollein (Àustria)
- 1986 : Gottfried Bohm (Alemanya)
- 1987 : Kenzo Tange (Japó)
- 1988 : Gordon Bunshaft (Estats Units) i Óscar Niemeyer (Brasil)
- 1989 : Frank Gehry (Estats Units)
- 1990 : Aldo Rossi (Itàlia)
- 1991 : Robert Venturi (Estats Units)
- 1992 : Álvaro Siza Vieira (Portugal)
- 1993 : Fumihiko Maki (Japó)
- 1994 : Christian de Portzamparc (França)
- 1995 : Tadao Ando (Japó)
- 1996 : Rafael Moneo (Espanya)
- 1997 : Sverre Fehn (Noruega)
- 1998 : Renzo Piano (Itàlia)
- 1999 : Norman Foster (Regne Unit)
- 2000 : Rem Koolhaas (Països Baixos)
- 2001 : Jacques Herzog i Pierre de Meuron (Suïssa)
- 2002 : Glenn Murcutt (Austràlia)
- 2003 : Jorn Utzon (Dinamarca)
- 2004 : Zaha Hadid (Regne Unit)
- 2005 : Thom Mayne (Estats Units)
- 2006 : Paulo Mendes da Rocha (Brasil)
- 2007 : Richard Rogers (Regne Unit)
- 2008 : Jean Nouvel (França)
- 2009 : Peter Zumthor (Suïssa)
- 2010 : Estudi SANAA (Japó)
- 2011 : Eduardo Souto de Moura (Portugal)
- 2012 : Wang Shu (Xina)
- 2013 : Toyo Ito (Japó)
- 2014 : Shigeru Ban (Japó)
- 2015 : Frei Otto (Alemanya)
- 2016 : Alejandro Aravena (Xile)
- 2017 : Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (Catalunya)
- 2018 : Balkrishna Vithaldas Doshi (Índia)
- 2019 : Arata Isozaki (Japó)[3]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premi Pritzker |
- ↑ «The Purpose of the Pritzker Architecture Prize». Pritzker Architecture Prize official site. The Hyatt Foundation. [Consulta: 24 juny 2009].
- ↑ Pollard, Lawrence. «Swiss architect wins top honour». BBC News, 13-04-2009. [Consulta: 19 maig 2012].
- ↑ «Isozaki, autor del Palau Sant Jordi, guanya el premi Pritzker» (en ca). [Consulta: 17 març 2019].