Primera Guerra de l'Opi
La Primera Guerra de l'Opi, també coneguda com la primera guerra angloxinesa, fou un conflicte armat que enfrontà la Gran Bretanya i la Xina durant el regnat de l'Emperador Daoguang, entre els anys 1839 i 1842 a causa de les diferències en el comerç de l'opi a la Xina continental. Durant aquells anys, la Gran Bretanya buscava llibertat total per traficar amb l'opi, mentre que el govern imperial xinès intentava prohibir-ho.
Cronologia de la dinastia Qing i Guerres de l'Opi ![]() | |||
---|---|---|---|
![]() Destrucció de partides d'opi per part dels juncs de la flota xinesa (Segona Batalla de Chuenpee, 7 de gener de 1841) | |||
Tipus | guerra ![]() | ||
Data | 1839-1842 | ||
Lloc | República Popular de la Xina ![]() | ||
Resultat | Victòria del Regne Unit i Tractat de Nanjing. Hong Kong ocupada pel Regne Unit. | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants en cap | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
|
L'any 1839, els comerciants britànics van ser expulsats de la Xina, i en tornar a Londres presentaren una queixa formal davant del govern britànic. Aquest decidí atacar a la Xina amb la seva flota per obligar-la a comprar l'opi cultivat a l'Índia britànica. Les tropes xineses no van poder fer front a l'exèrcit britànic, que ocupà Hong Kong el gener de 1841[1] i van acabar rendint-se l'any 1842 després de perdre Xangai.
El conflicte, però, no es va resoldre i va conduir a la Segona Guerra de l'Opi (1856-1860). Amb el Tractat de Nanjing, la Xina va haver de fer nombroses concessions, entre d'altres, el territori de Hong Kong, cedit als britànics per 100 anys. Tot i això, la colònia no fou tornada a la Xina fins al 1997, 155 anys després de la firma del tractat.
ReferènciesModifica
- ↑ Scott, Ian. Political Change and the Crisis of Legitimacy in Hong Kong (en anglès). University of Hawaii Press, 1989, p. 41. ISBN 0824812697.
Vegeu tambéModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Primera Guerra de l'Opi |
- Guerres de l'Opi
- Emperador Daoguang