Primera Guerra de l'Opi

La Primera Guerra de l'Opi, també coneguda com la primera guerra angloxinesa, fou un conflicte armat que enfrontà la Gran Bretanya i la Xina durant el regnat de l'Emperador Daoguang, entre els anys 1839 i 1842 a causa de les diferències en el comerç de l'opi a la Xina continental. Durant aquells anys, la Gran Bretanya buscava llibertat total per traficar amb l'opi, mentre que el govern imperial xinès intentava prohibir-ho.

Primera Guerra de l'Opi

Cronologia de la dinastia Qing i Guerres de l'Opi
Destrucció de partides d'opi per part dels juncs de la flota xinesa (Segona Batalla de Chuenpee, 7 de gener de 1841)
Tipus	guerra
Data	1839-1842
Lloc	República Popular de la Xina, Xina
Resultat	Victòria del Regne Unit i Tractat de Nanjing. Hong Kong ocupada pel Regne Unit.
Bàndols
Imperi Britànic Companyia Britànica de les Índies Orientals Imperi Qing
Comandants en cap
Henry John Temple Emperador Daoguang
Forces
19.000 Incert
Baixes
69 morts i 451 ferits 18.000-20.000 morts

L'any 1839, els comerciants britànics van ser expulsats de la Xina, i en tornar a Londres presentaren una queixa formal davant del govern britànic. Aquest decidí atacar a la Xina amb la seva flota per obligar-la a comprar l'opi cultivat a l'Índia britànica. Les tropes xineses no van poder fer front a l'exèrcit britànic, que ocupà Hong Kong el gener de 1841 i van acabar rendint-se l'any 1842 després de perdre Shanghai.

El conflicte, però, no es va resoldre i va conduir a la Segona Guerra de l'Opi (1856-1860). Amb el Tractat de Nanjing, la Xina va haver de fer nombroses concessions, entre d'altres, el territori de Hong Kong, cedit als britànics per 100 anys. Tot i això, la colònia no fou tornada a la Xina fins al 1997, 155 anys després de la firma del tractat.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Primera Guerra de l'Opi

• Guerres de l'Opi
• Emperador Daoguang