La Primera Guerra de l'Opi, també coneguda com la primera guerra angloxinesa, fou un conflicte armat que enfrontà la Gran Bretanya i la Xina durant el regnat de l'Emperador Daoguang, entre els anys 1839 i 1842 a causa de les diferències en el comerç de l'opi a la Xina continental. Durant aquells anys, la Gran Bretanya buscava llibertat total per traficar amb l'opi, mentre que el govern imperial xinès intentava prohibir-ho.
L'any 1839, els comerciants britànics van ser expulsats de la Xina, i en tornar a Londres presentaren una queixa formal davant del govern britànic. Aquest decidí atacar a la Xina amb la seva flota per obligar-la a comprar l'opi cultivat a l'Índia britànica. Les tropes xineses no van poder fer front a l'exèrcit britànic, que ocupà Hong Kong el gener de 1841[1] i van acabar rendint-se l'any 1842 després de perdre Shanghai.
El conflicte, però, no es va resoldre i va conduir a la Segona Guerra de l'Opi (1856-1860).
Amb el Tractat de Nanjing, la Xina va haver de fer nombroses concessions, entre d'altres, el territori de Hong Kong, cedit als britànics per 100 anys. Tot i això, la colònia no fou tornada a la Xina fins al 1997, 155 anys després de la firma del tractat.
i Guerres de l'Opi.jpg)
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}