Pseudohistòria

La Pseudohistòria és una branca de la pseudociència caracteritzada per estudis que es presenten com a treballs d'història però que, en realitat, no segueixen pas les convencions i normes historiogràfiques ni tampoc el mètode científic.[1] Generalment, es classifiquen com a pseudohistòria estudis que defensen idees controvertides que es basen en especulacions amb proves no gaire fiables, sobretot si pretenen legitimar algun objectiu ideològic de tipus polític, nacional o religiós.[1]

Quan una obra té un propòsit polític, religiós o ideològic manifest sense caire objectiu, pot ser un símptoma de pseudohistòria, tot i que roman difícil distingir in historiografia oficial biaixada i pseudohistòria. Qualsevol estudi historiogràfic té un tamís subjectiu quasi inevitable, però el pseudohistòriadors rebutgen el mètode científic.[2]

La «criptohistòria» segons Goodrick-ClarkeModifica

En la seva obra The Occult Roots of Nazism («Els arrels ocultistes del nazisme») (1985), l'historiador Nicholas Goodrick-Clarke hi estudia l'ariosofia, un moviment esotèric i ocultista molt viu a Alemanya i Àustria, durant el període 1890-1930. Les idees de l'arisosofia semblaven a les del nazisme en qüestions cabdals com ara el racisme. Tanmateix, els únics casos reals d'influència de l'ariosofia en el moviment nazi que Goodrick-Clarke considera provats són els de Rudolf von Sebottendorf i la Societat Thule i el de Karl Maria Wiligut.

Goodrick-Clarke descriu com la mitologia pseudohistòrica vigent sobre un suposat ocultisme nazi es basa en una pura i simple exageració de l'impacte de la Societat Thule i d'altres de semblants durant el Tercer Reich. Ací entra la definició de «criptohistòria»: basar les explicacions en l'actuació d'una mena d'agent que s'ha mantingut ocult als estudiosos que, anteriorment, han investigat el tema.[3] A l'«Apèndix E» del seu llibre The Occult Roots of Nazism Goodrick-Clarke diu que se sol tractar «d'obres sensacionalistes, no basades en investigació, que presenten sempre en comú la ignorància de les fonts primàries i la repetició d'afirmacions incorrectes per cada nouvingut al gènere fins que, així, ha arribat a haver-hi una abundant literatura, basada en «fets» espuris sobre la poderosa Societat Thule, els vincles dels nazis amb l'Orient i la iniciació de Hitler en l'ocultisme».[4] La qual cosa es mostren els dos elements característics de la criptohistòria: ignoren les fonts primàries i repeteixen afirmacions incorrectes sense referenciar-les.

El concepte de Douglas AllchinModifica

En un camp concret com és de la història de la ciència, Douglas Allchin[5] enuncia aquestes característiques com a pròpies de la pseudohistòria:

  • Presentar una visió romàntica de l'activitat científica, cosa que porta a caracteritzar els científics com a persones perfectes sense cap defecte ni mancança
  • Centrar-se en grans descobertes dutes a terme individualment
  • Caure en el mite de l'"Eureka"
  • Estudiar només experiments "crucials"
  • Mostrar una actitud determinista que faci creure en fets inevitables
  • Recórrer a la retòrica de la confrontació entre veritat i ignorància
  • No estudiar els errors
  • Interpretació deficient de les proves
  • Simplificació i idealització
  • Conclusions amb biaix ideològic
  • Acceptació acrítica de nous conceptes
  • Errors de context per no tenir en compte tota una sèrie de qüestions socials o culturals, de contingències humanes, d'idees antecedents o d'idees alternatives.

Exemples de pseudohistòriaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Velasco Gonzàlez i Baydal Sala, 2020.
  2. Ferrero, Sixto «Vicent Baydal: "El que seria lògic i favorable com a valencians seria lluitar pel federalisme"». La Veu, 14-04-2019.
  3. Goodrick-Clarke, 1985, p. 218.
  4. Goodrick-Clarke, 1985, p. 224,225.
  5. Allchin, Douglas «Pseudohistory and pseudoscience» (en anglès). Science & Education, 13, 2004, pàg. 179-195.
  6. Velikovsky, Immanuel. Worlds in collision. [Sofii︠a︡]: Paradigma, 2009. ISBN 9781906833510. 
  7. 7,0 7,1 Marimon, Sílvia «Els historiadors planten cara a la pseudohistòria». Ara, 21-02-2020. «Vuit acadèmics refuten en un llibre les manipulacions creades per l'espanyolisme i la Nova Història»
  8. Sànchez, Cèsar. «Lluís Companys, víctima de la pseudohistòria espanyolista». Històries d'Europa, 15-10-2020. [Consulta: 23 desembre 2021].
  9. T., Fomenko, A.. History, fiction or science? : Chronology 1. 2nd ed., rev. Bellevue, WA: Delamere, 2006. ISBN 2913621074. 
  10. Moye, David «Phantom Time: Were The Middle Ages Just A Historical Conspiracy Theory?» (en anglès). Huffington Post, 23-06-2011.
  11. Baigent, Michael; Leigh, Richard; Lincoln, Henry. El enigma sagrado. 1. ed. Madrid: Ediciones Martínez Roca, 2005, p. 720. ISBN 8427030983. 
  12. Cadwalladr, Carole «Antisemite, Holocaust denier … yet David Irving claims fresh support» (en anglès). The Guardian, 15-01-2017. ISSN: 0261-3077.
  13. Gavin, Menzies. 1421: the year China discovered the world. Londres: Bantam, 2002. ISBN 0593050789. 
  14. Specter, Arlen «Defending the wall: Maintaining church/state separation in America». Harvard Journal of Law & Public Policy, 18, 2, primavera 1995, pàg. 575–590.
  15. Leopold, Jason «House Passes, Considers Evangelical Resolutions» (en anglès). Baltimore Chronicle, 14-01-2008.
  16. David Barton - Propaganda Masquerading as History Arxivat 2008-02-16 a Wayback Machine., People for the American Way
  17. Boston Theological Institute Newsletter Volume XXXIV, No. 17 Arxivat 2009-03-17 a Wayback Machine., Richard V. Pierard, January 25, 2005
  18. Sherwin, Elisabeth. «Clarence Walker encourages black Americans to discard Afrocentrism». Davis Community Network. [Consulta: 13 novembre 2007].
  19. Ortiz de Montellano, Bernardo & Gabriel Haslip Viera & Warren Barbour «They were NOT here before Columbus: Afrocentric hyper-diffusionism in the 1990'es». Ethnohistory, 44, 1997, pàg. 199–234. DOI: 10.2307/483368.
  20. Andrews, Shirley. Lemuria y Atlántida: legado para la humanidad (en castellà). Saint Paul, Minnesota: Llewellyn Worldwide, 2005, p. 257. ISBN 9780738706566. 
  21. Los protocolos de los sabios de Sión. [Ed. facs.]. Valladolid: Maxtor, 2008. ISBN 9788497614450. 
  22. Hislop, Alexander. The two Babylons, or, The papal worship proved to be the worship of Nimrod and his wife : with sixty-one woocut illustrations from Nineveh, Babylon, Egypt, Pompeii, &c. (en anglès). Delhi: Gyan Books, 2017. ISBN 9789351285922. 
  23. Svasek, Maruska. Postsocialism: Politics and Emotions in Central and Eastern Europe (en anglès). Berghahn Books, 2008. ISBN 9781845455347. 
  24. Bauval, Robert; Gilbert, Adrian. El misterio de Orión (en castellà). EDAF, 2007-06-04. ISBN 9788441418950. 
  25. [1] Arxivat 2010-06-03 a Wayback Machine. Deulonder, Xavier:Orígens, formació i evolució de la llengua valenciana
  26. Moreno Clunell, Vicente. «Colom i la casa reial catalana». Blogs Sàpiens - Ciències socials en xarxa. [Consulta: 4 juny 2015].

BibliografiaModifica