Viquipèdia

Institut Nova Història

Fundació catalana divulgadora de pseudohistòria

L'Institut Nova Història (INH) és una fundació cultural de Barcelona creada el 2007 com a escissió de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, fundada i encapçalada per Albert Codinas[1] i Jordi Bilbeny i dedicada a la divulgació de postulats pseudohistòrics.[2][3][4] Entre els seus membres també destaca el pseudohistoriador Víctor Cucurull.

Infotaula d'organitzacióInstitut Nova Història
Dades
Nom curtINH Modifica el valor a Wikidata
Tipusfundació Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballpseudohistòria i revisionisme històric Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicafundació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2007
Governança corporativa
Seu

El seu objectiu declarat és estudiar «la tergiversació de la història que Catalunya i els antics regnes de la corona catalano-aragonesa van patir -i pateixen encara-, per part de la corona castellana, corona que va acabar apropiant-se del poder de la monarquia hispànica» a partir d'un mètode de treball que consisteix «en realitzar propostes i desenvolupaments a partir d'una actitud de ment oberta, rebutjant el dogma o la doctrina i tot expressant una combinació específica de qualitats de rigor com son el mètode multidisciplinar i l'enfocament global».[5]

En conseqüència impulsa diversos estudis, publicacions, conferències i simposis per divulgar la premissa que la història de Catalunya ha estat sistemàticament manipulada i ocultada per Castella des dels segles xv i xvi, afirmant que una gran quantitat d'obres literàries castellanes són traduccions d'originals catalans i que nombrosos personatges històrics castellans i europeus –Cristòfol Colom, Miguel de Cervantes, Erasme de Rotterdam o Leonardo da Vinci entre molts altres– són, en realitat, catalans.

Tesis defensades modifica

 
Miguel de Cervantes (1547-1616) segons l'INH era Joan Miquel Sirvent i va escriure El Quixot en català.

Des del mateix moment de la seva fundació, l'Institut ha divulgat estudis i postulats molt distanciats dels consensos de la historiografia catalana i internacional. Així, ha defensat la catalanitat de Cristòfor Colom i que l'expedició que descobrí Amèrica en realitat va sortir des del port empordanès de Pals. Aquesta tesi, tanmateix, ha estat àmpliament desacreditada per historiadors i investigadors del Centre d'Estudis Colombins, que no obstant defensa la catalanitat de l'Almirall. Les distàncies recorregudes i la documentació històrica disponible confirmen que l'expedició va sortir de Palos de la Frontera (Huelva), d'on eren naturals els germans Pinzón.[6][7][8][9]

L'INH ha defensat també la catalanitat de nombrosos personatges històrics i d'obres castellanes i universals. Algunes de les principals són la de Miguel de Cervantes, que segons alguns autors seria Joan Miquel Sirvent, natural de Xixona,[10] i hauria escrit El Quixot originalment en català, una tesi en què ha insistit particularment el pseudohistoriador Lluís Maria Mandado.[11] Més encara, un col·laborador habitual de l'entitat, Miquel Izquierdo,[12] ha asseverat en diverses publicacions i simposis que Sirvent hauria hagut d'exiliar-se a Anglaterra, publicant les seves obres sota el pseudònim de «Shakespeare», així que Sirvent (Cervantes) i Shakespeare serien la mateixa persona.[13][14] De forma semblant, els clàssics castellans La Celestina i El lazarillo de Tormes haurien estat escrits originalment en català –el darrer seria de Joan Timoneda o de Joan Lluís Vives– i posteriorment retocats i traduïts per Castella.[15] De fet, tot el Segle d'Or de la literatura castellana es reduiria, segons aquests autors, a traduccions d'obres catalanes,[16] i Francisco de Quevedo hauria plagiat part de la seva obra poètica al rector de Vallfogona.[17]

A més de Colom i Cervantes, la llista de personalitats històriques catalanes fetes passar per castellanes és virtualment inacabable: Hernán Cortés seria un noble català anomenat Ferran Cortès;[18] Garcilaso de la Vega seria Galceran de Cardona;[19] Santa Teresa de Jesús hauria estat en realitat Teresa Enríquez de Cardona, abadessa del Monestir de Pedralbes durant trenta anys;[20] els conqueridors Francisco Pizarro i Diego de Almagro serien de nissaga reial catalana i en realitat es dirien Francesc Pinós De So i Carròs i Jaume d'Aragó-Dalmau;[21] Rodrigo Díaz de Vivar (el Cid) seria català i estaria emparentat amb els senyors d'Urgell i Cardona;[22] i un llarguíssim etcètera de figures suposadament escamotejades a la història. Tot plegat serien proves de l'existència d'un «Imperi Universal Català»[23] que hauria dominat la península Ibèrica i el Nou Món als segles XV i XVI per ser després totalment esborrat de la història mitjançant una censura massiva i indiscriminada perpetrada durant segles per la Inquisició i les autoritats castellanes. Fins i tot la mítica Armada Invencible hauria estat, en realitat, una flota catalana.[24]

 
L'INH afirma que La Gioconda (c. 1503) pintada per «Lleonard de Vinci» és en realitat Isabel d'Aragó i que les muntanyes del fons representen Montserrat.

La llista, però, no s'esgota amb personatges castellans, sinó que també inclou personalitats europees com el filòsof neerlandès Erasme de Rotterdam, que seria fill de Colom;[25][26] el navegant italià Amerigo Vespucci, que en realitat seria Aymerich Despuig, cosmògraf del descobridor,[27] o l'explorador venecià Marco Polo, una identitat falsa sota la qual s'amagaria el mercader català Jaume Alarich.[28] Una de les darreres tesis defensades per l'Institut afirma que Leonardo da Vinci també era català i s'anomenava Lleonard de Vinci, tal com s'afirma demostrar a nombrosos articles i al documental Desmuntant Leonardo.[29][30] Segons els autors, La Gioconda seria Isabel d'Aragó i les muntanyes que es troben al fons del quadre serien les de Montserrat, l'escut de da Vinci seria molt semblant al de la «casa reial catalana»[31] i el geni toscà hauria nascut en realitat en algun indret proper a Montserrat com Manresa, Vic o la Garriga.[32]

En altres àmbits, l'INH ha difós la idea que el disseny de la bandera dels Estats Units va inspirar-se en la senyera catalana[33] o que el català en realitat no prové del llatí sinó d'un pretès llenguatge iberobasc.[34]

Crítiques modifica

 
El cherry picking o fal·làcia de prova incompleta és un mètode consistent a escollir només dades aïllades o parcials per defensar una tesi, ignorant tota la resta de dades que la contradiuen.

Des dels seus inicis, l'INH ha rebut nombroses crítiques i ha estat desacreditat per part dels col·lectius d'historiadors,[35] filòlegs i historiadors de l'art, atesa la seva manca de rigor metodològic i els atacs continus que profereix contra les institucions universitàries, que considera ignorants o col·laboracionistes amb una suposada manipulació massiva de les fonts documentals.[36]

Una de les primeres demostracions públiques d'aquest rebuig des del món acadèmic va ser l'article «Desmuntem la 'Nova Història'» publicat el març de 2019 a la revista Sàpiens,[3] en què destacats historiadors com Agustí Alcoberro, Àngel Casals i José Enrique Ruiz-Domènec es desmarcaven clarament de les seves tesis, considerant-les simples teories conspiratives sense fonament històric i acusant-lo de practicar cherry picking –és a dir, la fal·làcia de la prova incompleta o anecdòtica– i de posar en entredit la credibilitat internacional de la historiografia catalana, tot castellanitzant la història de Catalunya.

El febrer de 2020 es va publicar el llibre col·lectiu Pseudohistòria contra Catalunya: de l'espanyolisme a la Nova Història que dedica diversos capítols a desacreditar algunes de les tesis de l'entitat, a partir de l'anàlisi de les fonts primàries sobre les quals es basen –suposadament– les seves investigacions històriques.[37] El volum, coordinat per Vicent Baydal i Cristian Palomo, compta amb la participació de sis experts més, entre els quals el medievalista Stefano M. Cingolani[38] i els historiadors Xevi Camprubí i Lluís Ferran Toledano, i ha rebut el suport de catedràtics i professors universitaris com Joaquim Albareda, Josep M. Salrach i Joan B. Culla.[39]

Polèmica sobre les subvencions públiques modifica

Ençà de la seva creació, l'INH i els seus postulats pseudohistòrics han rebut mostres de suport de diverses personalitats del món de la cultura, la política i el periodisme de signe catalanista com David Bassa, Patrícia Gabancho, Vicent Partal o Josep-Lluís Carod-Rovira, entre altres.[4] També ha participat en espais de debat interdisciplinar com la Universitat Catalana d'Estiu.[40]

Uns dels esdeveniments més antics són els Simposis sobre la descoberta catalana d'Amèrica, que ha organitzat des de la seva creació a Arenys de Munt amb la participació activa de l'Ajuntament i la presència de representants del món de la política o la cultura com per exemple Muriel Casals, Eudald Calvo, Miquel Sellarès, Eduardo Reyes, Vicent Sanchis o Gerard Quintana.[41][42][43][44]

L'octubre de 2013 va ser guardonat per l'agrupació de Sants d'Esquerra Republicana de Catalunya amb el Premi Nacional President Lluís Companys[45] «per la seva tasca de recerca, estudi i divulgació de la història de Catalunya, amb un caràcter iconoclasta i innovador, explotant al màxim les possibilitats d'interacció, participació i internacionalització de les investigacions, i pel seu compromís amb el coneixement de la història de Catalunya».[46] Tanmateix, alguns dirigents del partit com Gabriel Rufián se n'han desmarcat públicament[47] arran d'una polèmica originada per la proposta del PSC de retirar-los tots els ajuts públics.[48]

La fundació també ha rebut el suport d'institucions públiques en forma de subvencions i convenis de diversos ajuntaments[49] o amb l'emissió dels seus documentals a TV3.[50]

Referències modifica

  1. ↑ «Entrevista al Punt a Albert Codines, president de l'Institut Nova Història.» ( PDF). El Punt. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 15 desembre 2009].
  2. ↑ Nerín, Gustau. «Historiadors catalans desmunten Nova Història i la pseudohistòria espanyolista». El Nacional, 16-02-2020.
  3. ↑ 3,0 3,1 Cònsul, Arnau; Alcoberro, Agustí; Baydal, Vicent; Casals, Àngel; Ruiz-Domènec, José Enrique «Desmuntant la 'Nova Història'». Sàpiens, març 2019, pàg. 10-14.
  4. ↑ 4,0 4,1 Casals Martínez, Àngel. «La quimera substituint la Història». Barcelona: El País, 26-11-2014. [Consulta: 18 novembre 2016].
  5. ↑ «Qui som». Institut Nova Història. [Consulta: 1r abril 2020].
  6. ↑ «Butlletí del Centre d'Estudis Colombins, núm. 14». Centre d'Estudis Colombins, 04-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 19 febrer 2020].
  7. ↑ Navarrete, Martín Fernández de. Colección de los viages y descubrimientos que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV: con varios documentos inéditos concernientes á la historia de la marina castellana y de los establecimientos españoles en Indias (en castellà). Imprenta real, 1825. 
  8. ↑ Colón, Fernando. «Historia del almirante Don Cristóbal Colón. Primer volumen». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 19 febrer 2020].
  9. ↑ Casas, Bartolomé de las; Saint-Lu, André. Historia de las Indias (en castellà). Fundacion Biblioteca Ayacuch, 1986. ISBN 978-980-276-018-3. 
  10. ↑ intergrid.cat. «Cervantes, ni gai ni català - Institut Nova Història». [Consulta: 19 febrer 2020].
  11. ↑ «El 'Quixote' va esborrar el 'Quixot'. Un llibre de Lluís Maria Mandado sobre la usurpació del Quixot català a mans de la censura espanyola». Institut Nova Història, 23-01-2012. [Consulta: 1r abril 2020].
  12. ↑ Izquierdo i Peràn, Miquel. Shakespeare és Cervantes : Joan Miquel Sirvent, l'escriptor emmascarat. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-944911-9-1. OCLC 970410575. 
  13. ↑ Francisco-Busquets Palahí, Francesc «Qui es creu l'Institut de Nova Història?». Diari de Girona, 27-04-2020 [Consulta: 23 febrer 2023].
  14. ↑ Fernández, Laura «Un libro sostiene que Cervantes y Shakespeare eran la misma persona: un catalán». El Mundo, 13-04-2016 [Consulta: 23 febrer 2023].
  15. ↑ intergrid.cat. «La vida de Llàtzer de Tormos. Estudi preliminar de Jordi Bilbeny - Institut Nova Història». [Consulta: 19 febrer 2020].
  16. ↑ Batlle, Lluís. «Rastres de traducció del català al castellà del Segle d'Or». Institut Nova Història, 06-11-2015. [Consulta: 1r abril 2020].
  17. ↑ intergrid.cat. «Va plagiar Quevedo al rector de Vallfogona? - Institut Nova Història». [Consulta: 19 febrer 2020].
  18. ↑ intergrid.cat. «Hernán Cortés: hidalgo extremeny o descendent de sang reial catalana? - Institut Nova Història». [Consulta: 19 febrer 2020].
  19. ↑ intergrid.cat. «Garcilaso de la Vega... o... Galceran de Cardona? - Institut Nova Història». [Consulta: 19 febrer 2020].
  20. ↑ «Historiadores sostienen que Teresa de Jesús fue Teresa de Cardona Enríquez» (en castellà). [Consulta: 19 febrer 2020].
  21. ↑ intergrid.cat. «Francisco Pizarro i Diego de Almagro, dos conquistadors de nissaga reial catalana - Institut Nova Història». [Consulta: 19 febrer 2020].
  22. ↑ Mayolas, Pep. «El Cid de València era català o Quan i com els catalans van fer Espanya». Institut Nova Història, 27-12-2015. [Consulta: 1r abril 2020].
  23. ↑ Bilbeny, Jordi. «El calendari de l'Imperi Universal Català: 1519-2019». Institut Nova Història, 09-01-2019. [Consulta: 1r abril 2020].
  24. ↑ Garrido i Costa, Francesc. «Les naus catalanes de l'Armada Invencible». Institut Nova Història, 30-07-2015. [Consulta: 1r abril 2020].
  25. ↑ intergrid.cat. «Pep Mayolas: «La meva hipòtesi és que Erasme era català i fill d'En Colom» - Institut Nova Història». [Consulta: 19 febrer 2020].
  26. ↑ «Entrevista a Pep Mayolas, Erasmo catalán» (en castellà). La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2020-02-19 [Consulta: 19 febrer 2020].
  27. ↑ intergrid.cat. «Institut Nova Història». [Consulta: 19 febrer 2020].
  28. ↑ Bilbeny, Jordi. «L'enigma de Marco Polo». Institut Nova Història, 30-01-2012. [Consulta: 1r abril 2020].
  29. ↑ intergrid.cat. «Parlem de 'Desmuntant Leonardo' a Catalunya Ràdio - Institut Nova Història». [Consulta: 19 febrer 2020].
  30. ↑ intergrid.cat. «Jordi Bilbeny «Desmuntant Leonardo» a El Punt Avui TV - Institut Nova Història». [Consulta: 19 febrer 2020].
  31. ↑ Bilbeny, Jordi. «L'escut d'armes d'En Lleonard i les armes reials catalanes». Institut Nova Història, 14-05-2010. [Consulta: 1r abril 2020].
  32. ↑ intergrid.cat. «Leonardo, Montserrat i el secret de la Gioconda - Institut Nova Història». [Consulta: 19 febrer 2020].
  33. ↑ intergrid.cat. «Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica - Institut Nova Història». [Consulta: 19 febrer 2020].
  34. ↑ Marfany, Jordi. «La llengua dels íbers, l'euskara i el català». Pàgina de Jordi Bilbeny, 23-02-2018. [Consulta: 1r abril 2020].
  35. ↑ «Denunciem la pseudohistòria i la mentida històrica». Històries d'Europa, 17-02-2020. [Consulta: 19 febrer 2020].
  36. ↑ Bilbeny, Jordi. «Quan els documents i les proves no canvien ni davant l'escarni ni les amenaces». Institut Nova Història, 27-03-2019. [Consulta: 31 març 2020].
  37. ↑ Alós, Ernest «Els experts desmunten la pseudohistòria sobre Catalunya». El Periódico de Catalunya, 16-02-2020.
  38. ↑ Barnils, Andreu; Salamé, Albert «Stefano M. Cingolani: ‘L'Institut Nova Història castellanitza la història’». Vilaweb, 20-02-2020.
  39. ↑ Playà, Josep «Los expertos alertan contra los ‘fakes' de Nova Història». La Vanguardia, 21-02-2020.
  40. ↑ «Programa de la XLI Universitat Catalana d'Estiu». Universitat Catalana d'Estiu, 2009. Arxivat de l'original el 10 de març 2016. [Consulta: 1r abril 2020].
  41. ↑ «12è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica». Ajuntament Arenys de Munt, 2012. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2017. [Consulta: 1r abril 2020].
  42. ↑ «13è Simposi sobre la DescobertaCatalana d'Amèrica». Ajuntament d'Arenys de Munt, 2013. [Consulta: 1r abril 2020].[Enllaç no actiu]
  43. ↑ «XIV Simposi per la descoberta catalana d'Amèrica». Ajuntament d'Arenys de Munt, 28-11-2014. [Consulta: 1r abril 2020].[Enllaç no actiu]
  44. ↑ «15è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica». Ajuntament d'Arenys de Munt, 23-11-2015. [Consulta: 1r abril 2020].[Enllaç no actiu]
  45. ↑ «L'Insitut Nova Història serà guardonat amb el Premi Nacional President Lluis Companys». Llibertat.cat, 16-10-2013. [Consulta: 1r abril 2020].
  46. ↑ «L'Institut Nova Història guardonat amb el Premi Nacional President Companys». Institut Nova Història, 10-10-2013. [Consulta: 1r abril 2020].
  47. ↑ «Rufián carga contra el Institut Nova Història». La Vanguardia, 14-08-2019.
  48. ↑ Guerrero, Joan Antoni. «El PSC posa l'Institut Nova Història en el punt de mira». El Món, 10-08-2019. [Consulta: 1r abril 2020].
  49. ↑ Puente, Arturo «La fundación que difunde que Colón y Cervantes eran catalanes recibe 7.000 euros anuales de ayuntamientos de ERC». elDiario.es, 14-08-2019.
  50. ↑ «Desmuntant Leonardo». 3 a la carta. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 05-11-2015. [Consulta: 1r abril 2020].

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Institut_Nova_Història&oldid=32149305»