Qingsongita
La qingsongita és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom del Dr. Qingsong Fang (1939-2010), professor a l'institut de geologia de la Chinese Academy of Geological Sciences, qui va descobrir els primers diamants al Tibet a finals dels anys 70.
 Qingsongita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | BN |
| Epònim | Qingsong, Fang (en)  |
| Localitat tipus | mina Orebody 31, Luobusha, Qusum Co., Shannan, Regió Autònoma del Tibet, República Popular de la Xina |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius > nitrurs |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 3,61Å; |
| Grup puntual | 4 3m - hextetraedral |
| Grup espacial | grup espacial 216 |
| Duresa | 9 a 10 |
| Densitat | 3,46 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2013-030 |
| Símbol | Qsg |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La qingsongita és l'anàleg en estat natural de la forma cúbica del nitrur de bor, sent la seva fórmula química BN. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 9 i 10, sent un mineral molt dur. La forma artificial d'aquest nitrur (anomenada "borazon") es fa servir de manera industrial com a abrasiu, d'ençà que va ser sintetitzada l'any 1957, 52 anys abans que fos trobada de manera natural a la naturalesa l'any 2009. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 2013. És l'únic mineral de bor que es coneix que es forma a les profunditats del mantell de la Terra.[2]
Formació i jaciments modifica
Se n'ha trobat en ofiolites, derivades de ~300 quilòmetres de profunditat en el mantell de la Terra, a les cromitites de Luobusha (Regió Autònoma del Tibet, República Popular de la Xina). Sol trobar-se associada a altres minerals com: osbornita, cianita o coesita.
Referències modifica
- ↑ «Qingsongite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r gener 2016].
- ↑ «Goldschmidt Abstracts 2010 – M». Geochimica et Cosmochimica Acta, 74, 12, juny 2010, pàg. A649–A743. DOI: 10.1016/j.gca.2010.04.039.