Quiolita

mineral halur

La quiolita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el nom del grec χιώυ, neu, i λίθος, pedra, en al·lusió a la seva aparença i similitud amb la criolita.

Infotaula de mineralQuiolita
Chiolite-59229.jpg
Cristall de quiolita de Groenlàndia
Fórmula químicaNa5Al3F14
Epònimpedra i neu modifica
Localitat tipusReserva natural d'Ilmen, Província de Txeliàbinsk, Urals, Rússia
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.CE.05
Nickel-Strunz 9a ed.3.CE.05 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.III/C.03 modifica
Dana11.6.11.1
Heys8.6.6
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 7,01Å; c = 10,4Å;
Simetria4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Colorgairebé incolora, blanc neu
Maclesen {011}
Exfoliacióperfecta en {001}; irregular en {011}
Duresa3,5 a 4
Lluïssorvítria, nacrada
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,998 g/cm3 (mesurada); 2,989 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,349 nε = 1,342
Birefringènciaδ = 0,007
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) modifica
Any d'aprovació1846
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La quiolita és un halur de fórmula química Na5Al3F14. Cristal·litza en el sistema tetragonal formant cristalls dipiramidals de fins a 10 centímetres. Habitualment es troba de manera granular o massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la quiolita és l'únic integrant de "03.CE - Halurs complexos: filoaluminofluorur".

Formació i jacimentsModifica

Es troba en pegmatites que contenen criolita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: topazi, thomsenolita, fenaquita, fluorita o criolitionita. Va ser descoberta l'any 1846 a la Reserva natural d'Ilmen, a la Província de Txeliàbinsk (Urals, Rússia). També se n'ha trobat a Katugin (Districte Federal de Sibèria, Rússia), a Ivittuut (Groenlàndia), a Perzhanskoe (Ucraïna) i a Winterham (Virgínia, Estats Units).

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quiolita
  1. «Chiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 gener 2016].
  2. «Chiolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 2 gener 2016].