Rafael Cavestany de Anduaga

polític espanyol

Rafael Cavestany de Anduaga (Madrid, 27 d'octubre de 1902 - 17 de juliol de 1958) va ser un enginyer agrònom i polític espanyol d'ideologia falangista, Ministre d'Agricultura de 18 de juliol de 1951 a 26 de febrer de 1957

Infotaula de personaRafael Cavestany de Anduaga
Nom original(es) Rafael Cavestany Anduaga Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 octubre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 1958 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Madrid
  Ministre d'Agricultura[1]
18 de juliol de 1951 – 25 de febrer de 1957
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEnriqueta Cantos-Figuerola Sainz de Carlos
PareJuan Antonio Cavestany y González Nandín Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Sisè fill de Juan Antonio Cavestany y González Nandín, escriptor, senador i acadèmic, i de Margarita de Anduaga y Cabrero.[2] Casat amb Enriqueta Cantos Figuerola y Sáiz de Carlos, filla del ministre Vicente Cantos Figuerola. Figura en la Galería de Ingenieros Egregios.[3]

El 1925, una vegada finalitzats els seus estudis d'enginyeria cursats a Madrid, es trasllada a Guinea Espanyola fundant la Companyia Agrícola i Forestal (CAIGFE), romanent a Àfrica central durant sis anys. De retorn a Madrid va ser nomenat Intendent General d'Almodins, col·laborant en els Serveis de Reforma Agrària i també en l'Institut Nacional de Recerca Agrària.

Durant la Segona República Espanyola va ser nomenat agregat agrònom a l'ambaixada espanyola a París. El 1935 torna a Espanya ingressant en l'Institut de Recerques Agronòmiques.

Guerra Civil modifica

Cessat per les autoritats republicanes s'incorpora en Salamanca al bàndol nacional cursant en Burgos els cursos d'alferes provisional. Incorporat a la Divisió Marroquina 150 amb el grau de tinent intervé en les accions de Guadalajara, Terol i Ebre.[4] Una vegada retirat de campanya el Ministre d'Acció i Organització Sindical Pedro González-Bueno y Bocos el nomena Inspector General de Treball.

Franquisme modifica

En finalitzar la contesa s'estableix a Madrid tornant a les seves ocupacions com a enginyer agrònom. Sent José Luis Arrese Magra, Ministre Secretari General del Moviment, Fermín Sanz-Orrio y Sanz el nomena Cap Nacional del Sindicat de Fruits i Productes Hortícoles, càrrec que ocupa durant cinc anys.

Concentració Parcelaria modifica

Agricultor nomenat ministre, inicia la concentració parcel·lària com a mitjà eficaç i innovador per acabar amb el minifundi.[5] També implanta nous regadius i impulsa destinades a impulsar la producció agrícola amb l'objecte d'aconseguir el autoabastecimiento mitjançant diverses lleis: de 15 de juliol de 1952 sobre explotacions exemplars i qualificades; la d'igual data sobre patrimonis familiars; la de 3 de desembre de 1953 sobre finques manifestament millorables; la de 15 de juliol de 1954 sobre unitats mínimes de cultiu; arrendaments rústics protegits, etc.

Pla Badajoz modifica

A iniciativa del ministre Cavestany es tramita i aprova la Llei de 7 d'abril de 1952 sobre el Pla d'obres, colonització, industrialització i electrificació de la província de Badajoz.[6] El termini inicial era de 14 anys (1952–1965), però després es va modificar el 1963 i de nou el 1971, estenent-ho fins a 1975.

La Santa Espina modifica

San Rafael de la Santa Espina és un dels pobles creats per l'Institut Nacional de Colonització impulsat per Cavestany en la seva política contribuir al desenvolupament agrari. Està situat en el municipi val·lisoletà de Castromonte.

Parlamentari modifica

Procurador nat en representació de l'Organització Sindical el 1943, 1946 i 1949. Conseller Nacional el 1949, 1952 i 1955. Procurador en Corts designat pel Cap de l'Estat el 1958.[7]

Referències modifica

Enllaços externs modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Carlos Rein Segura
Ministre d'Agricultura
 

1951- 1957
Succeït per:
Cirilo Cánovas García