Rafael Lapesa Melgar

filòleg valencià
(S'ha redirigit des de: Rafael Lapesa)

Rafael Lapesa Melgar (València, 8 de febrer 1908 - Madrid, 1 de febrer de 2001 ) fou un filòleg valencià.

Infotaula de personaRafael Lapesa Melgar
Rafael Lapesa.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 febrer 1908 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 2001 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Conegut perMembre de la Reial Acadèmia Espanyola i de la Reial Acadèmia de la Història
Activitat
Director de tesiRamón Menéndez Pidal Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòleg
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid
Universitat de Salamanca
Centro de Estudios Históricos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsVicente García de Diego, Eloy Luis André, Andrés Ovejero Bustamante, Américo Castro, Ramón Menéndez Pidal i Tomás Navarro Tomás Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLuis Alberto Hernando Cuadrado Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralGermán de Granda Gutiérrez, Ricardo Cierbide Martinena i Humberto López Morales Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePilar Lago Couceiro (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Nascut el 8 de febrer de 1908 a la ciutat de València, el 1916 va traslladar-se a Madrid, on va estudiar batxillerat i posteriorment la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid.

El seu primer treball fou al Centre d'Estudis Històrics, on s'inicià com a becari entre 1927 i 1928, i posteriorment com a col·laborador, entre 1929 i 1939, sota l'atenta mirada de Ramón Menéndez Pidal. El 1930 va esdevenir catedràtic de Llengua Espanyola i Literatura, i va exercir en Instituts de Secundària i a les Universitats de Madrid, Oviedo i Salamanca.

El 1947 s'instal·là definitivament a Madrid, on va obtenir la càtedra de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola, càrrec que va desenvolupar fins al 1978, en què es jubilà. Aquell mateix any de 1947 entrà a treballar al Seminari de Lexicografia de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (creat per elaborar el Diccionario Histórico de la Lengua Española), del qual més tard en seria sotsdirector (1950-1968) i director (1969-1981). El 1954 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua; en va esdevenir secretari entre 1964 i 1971, i n'exercí la presidència interna el 1987, després de la renúncia de Pedro Laín Entralgo.

Durant anys va ser professor convidat a diverses universitats nord-americanes, com Princeton, Harvard, Yale, Berkeley, Pennsylvania i Wisconsin, així com a les de Puerto Rico, Buenos Aires i Mèxic. Alhora ha pronunciat nombroses conferències arreu del món, difonent la llengua castellana.

El 1986 li fou concedit, juntament amb Mario Vargas Llosa, el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres per la seva rigorosa, constant i profunda tasca en l'esclariment de la història de la llengua espanyola, així com el seu fecund magisteri a Espanya i a Amèrica.

Lapesa, mestre indiscutible de diverses generacions de filòlegs espanyols i americans que han continuat la seva obra, va publicar més de tres-cents articles en els camps de la lingüística, la història de la literatura i la crítica literària.

Va morir a Madrid l'1 de febrer de 2001, a punt de complir els 93 anys d'edat.

Obres seleccionadesModifica

  • Historia de la lengua española, Madrid, Escelicer, 1942. 9ª edición refundida y aumentada, Madrid, Gredos, 1984.
  • Introducción a los estudios literarios, Barcelona, Rauter, 1947. 18ª edición, corregida y aumentada, Madrid, Anaya, 1992.
  • La trayectoria poética de Garcilaso, Madrid, Revista de Occidente, 1948. Última edición revisada, Madrid, Alianza, 1985.
  • Los decires narrativos del Marqués de Santillana. Discurso de ingreso en la Real Academia Española, Madrid, 1954.
  • La obra literaria del Marqués de Santillana, Madrid, Ínsula, 1957.
  • De la Edad Media a nuestros días, Madrid, Gredos, 1967.
  • Poetas y prosistas de ayer y de hoy. Veinte estudios de historia y crítica literarias, Madrid, Gredos, 1977.
  • Estudios de historia lingüística española, Madrid, Paraninfo, 1985.
  • Garcilaso: estudios completos, Madrid, Istmo, 1985.
  • De Ayala a Ayala. Estudios literarios y estilísticos, Madrid, Istmo, 1988.
  • Léxico e historia, Madrid, Istmo, 1992.
  • El español moderno y contemporáneo: estudios lingüísticos, Barcelona, Grijalbo-Mondadori, 1996.
  • De Berceo a Jorge Guillén: estudios literarios, Madrid, Gredos, 1997.
  • El dialecto asturiano occidental en la Edad Media, Sevilla, Universidad, 1998.
  • Generaciones y semblanzas de claros varones y gentiles damas que ilustraron la filología hispánica de nuestro siglo, Madrid, Real Academia de la Historia, 1998.
  • Estudios de morfosintaxis histórica del español, Madrid, Gredos, 2000.

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Ángel González Palencia
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira k

1954-2001
Succeït per:
José Antonio Pascual
Precedit per:
Emilio García Gómez
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 2

1996 - 2001
Succeït per:
Hugo O'Donnell y Duque de Estrada
Precedit per:
Antonio Vargas-Zúñiga y Montero de Espinosa
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 23

1983 - 1988
Succeït per:
María del Carmen Iglesias Cano