Raffaele La Capria
Raffaele La Capria (Nàpols, 3 d'octubre de 1922 - Roma, 26 de juny de 2022)[1] va ser un escriptor, guionista i traductor italià, autor de novel·les i assaigs. La seva obra literària més coneguda és la trilogia Tre romanzi di una giornata.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 octubre 1922 Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 26 juny 2022 (99 anys) Roma |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Nàpols Frederic II |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escriptura creativa i professional i traducció de l'anglès |
| Ocupació | lingüista, novel·lista, traductor, autor, escriptor, guionista, periodista |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Ilaria Occhini (1966–) |
| Fills | Alexandra La Capria |
Premis
| |
    | |
Biografia modifica
Raffaele La Capria va estudiar dret a la Universitat de Nàpols on es va graduar l'any 1950, després es va quedar a França, el Regne Unit i els Estats Units abans d'establir-se a Roma. Col·laborador de les pàgines culturals del Corriere della Sera, també va ser codirector de la revista literària Nuovi Argomenti, fundada el 1953 per Alberto Carrocci i Alberto Moravia, i a la qual s'afegiran, entre d'altres, Pier Paolo Pasolini, Bernardo Bertolucci i Enzo Siciliano.[1] Gran amant de la literatura britànica, La Capria va dedicar molts articles a la poesia anglesa i nord-americana dels anys trenta i va traduir a l'italià els quatre quartets de T. S. Eliot.
Durant la dècada de 1950 va escriure i produir diversos programes de teatre contemporani per a la RAI. El 1957, va participar al Seminari Internacional de Literatura de la Universitat Harvard.
L'any 1961 la seva segona novel·la, Ferito a morte, va guanyar el Premi Strega. El setembre de 2001, el premi Campiello coronarà tota la seva obra, seguit l'any 2002 pel premi Chiara a tota la seva trajectòria i el 2005 pel premi Viareggio per la seva novel·la L'estro quotidiano.
Carrera modifica
Cinema modifica
En l'àmbit del cinema, Raffaele La Capria és coguionista de diverses pel·lícules de Francesco Rosi, nascut com ell a Nàpols el 1922, entre les quals Le mani sulla città el 1963, pel·lícula que va guanyar el Lleó d'Or al Festival de Cinema de Venècia; Homes en contra, d'Emilio Lussu, el 1970; i Crist s'ha aturat a Èboli, de Carlo Levi, el 1979.
Literatura modifica
Raffaele La Capria ha escrit una vintena de llibres. La seva carrera com a novel·lista va començar el 1952 amb Un giorno d'impazienza, a la qual va succeir gairebé deu anys després Ferito a morte, després Amore e Psiche el 1973. La trobada d'aquests tres textos donarà l'any 1982 la trilogia de Tre Romanzi di una giornata.
Els contes curts inclouen La Neve del Vesuvio i la col·lecció de Fiori Giapponesi el 1979. Entre els assaigs de Raffaele La Capria es troben False Partenze el 1964, Il Sentimento della letteratura el 1974 i La mosca nella bottiglia. Elogio del senso comune l'any 1996. Finalment, l'escriptor va publicar la seva autobiografia sota el títol de Cinquant'anni di false partenze.[2]
Obra modifica
- Amore e psiche, Bompiani, 1979
- Tre romanzi di una giornata, Einaudi, 1982
- Letteratura e salti mortali, Mondadori, 1982
- Armonia perduta, Mondadori, 1986
- Un giorno d'impazienza, Mondadori, 1987
- Variazioni sopra una nota sola. Lettere a Francesca, amb Erri De Luca, AGE-Alfredo *Guida Editore, 1990
- False partenze, Mondadori, 1995
- Conversazione con Raffaele La Capria. Narrare l'armonia perduta, amb Paola Gaglianone, Nuova Omicron, 1995
- Il bambino che non volle sparire, Giunti & Lisciani, 1995
- Assolo napoletano, Rizzoli, 1996
- L'occhio di Napoli, Mondadori, 1996
- Sentimento della letteratura, Mondadori, 1996
- Capri e non più Capri, Mondadori, 1996
- Ferito a morte, Mondadori, 1996
- L'apprendista scrittore. Dieci saggi in forma di racconto, Minimum Fax, 1996
- La neve del Vesuvio, Mondadori, 1997
- Colapesce, Colonnese, 1998
- Napolitan Graffiti. Come eravamo, Rizzoli, 1998
- Ultimi viaggi nell’Italia perduta, Avagliano, 1999
- Lo stile dell’anatra, Mondadori, 2001
- La mosca nella bottiglia. Elogio del senso comune, Rizzoli, 2002
- Me visto da lui stesso. Entrevista 1970-2001 sul mestiere di scrivere, Manni, 2002
- Letteratura e libertà. Entrevista amb Emanuele Trevi, Quiritta, 2002
- Cinquant'anni di false partenze ovvero l'apprendista scrittore, Minimum Fax, 2002
- Opere, Mondadori, 2003
- Caro Goffredo. dedicat a Goffredo Parise, Minimum Fax, 2005.
- L'estro quotidiano, Mondadori, 2005.
- L'amorosa inchiesta, Mondadori, 2006.
- Quattro storie d'amore, Drago, 2007.
- Guappo e altri animali, Mondadori, 2007.
- America 1957, a sentimental journey, 2009.
Filmografia modifica
Com a guionista modifica
Al cinema modifica
- 1961: Leoni al sole de Vittorio Caprioli
- 1963: Le mani sulla città de Francesco Rosi
- 1966: C'era una volta de Francesco Rosi
- 1969: Senza sapere niente di lei de Luigi Comencini
- 1970: Uomini contro de Francesco Rosi
- 1970: Una stagione all’inferno de Nelo Risi
- 1974: Identikit de Giuseppe Patroni Griffi
- 1979: Cristo si è fermato a Eboli de Francesco Rosi
- 1989: Gioco al massacro de Damiano Damiani
- 1990: Sabato, domenica e lunedì de Lina Wertmüller
- 1993: Diario napoletano de Francesco Rosi (documental)
- 1999: Ferdinando e Carolina de Lina Wertmüller
A la televisió modifica
- 1961: Racconti dell'Italia di ieri - Terno secco de Gilberto Tofano
- 1993: Una questione privata d’Alberto Negrin
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Antonio Carioti. «Morto Raffaele La Capria, lo scrittore che aveva Napoli nell'anima» (en italià). Corriere della Sera. [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ Raffaele La Capria: letteratura, senso comune e passione civile: atti del Convegno internazionale dell'Università di Caen, 18-19 maig 2001 / a cura di Paolo Grossi / [Napoli]: Liguori, 2002