Raimundo de Madrazo y Garreta

pintor espanyol (1841-1920)

Raimundo de Madrazo y Garreta (Roma, 24 de juliol de 1841Versalles, 15 de setembre de 1920)[1] fou un pintor espanyol.

Plantilla:Infotaula personaRaimundo de Madrazo y Garreta

Raimundo de Madrazo, pel seu pare Federico Madrazo Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Raimundo de Madrazo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juliol 1841 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort15 setembre 1920 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Versalles (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCimetière des Gonards (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentImpressionisme
Influències
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaMadrazo Modifica el valor a Wikidata
ParesFederico de Madrazo y Kuntz Modifica el valor a Wikidata  i Luisa Garreta y Huerta Modifica el valor a Wikidata
GermansCecília de Madrazo
Ricardo de Madrazo y Garreta
Luisa de Madrazo y Garreta Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables

Despues del baño al Museu del Prado, Madrid vers el 1895.

Descrit per la fontNordisk familjebok
Albert Edelfelts brev, Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 3494769 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer a Roma a causa d'estar el seu pare, el pintor Federico de Madrazo, pensionat a la ciutat. L'any següent la família va tornar a Madrid. Ben aviat començà a formar-se amb el seu pare, el seu avi, el pintor de cambra José de Madrazo, i els seus oncles Luis i Pedro.[1] Va créixer envoltat d'un ambient totalment artístic i de col·laboradors i deixebles de Federico, com Bernardino Montañés, Benet Soriano o Juan de Barroeta.[2] Això va fer que, en pocs anys, Raimundo assolís un nivell de destresa extraordinari.[1] Mantenint la tradició familiar, va prosseguir els seus estudis a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, matriculat el novembre de 1854. De nou va rebre lliçons del seu avi i del seu pare, però també d'altres artistes reconeguts com Antonio María Esquivel, Carlos Luis de Ribera, entre d'altres.[2]

Sent el més jove de la dinastia dels Madrazo, en les seves obres investigà les novetats que introduïren en l'art el impressionistes francesos i les adaptà als seus propis quadres des de la seva òptica personal.

El seu caràcter polifacètic i inquiet el portà a ser crític, col·leccionista d'art i un dels primers artistes en treballar amb la fotografia a Espanya.

Viatjà per la península ibèrica, recollint dades sobre l'art al llarg de la seva història. S'interessà especialment pel període hispano-àrab, rescabalant de la destrucció diferents obres, les quals passaren a la seva col·lecció personal. Inclús arribà a posseir dues obres de Francisco de Goya, els quals donà al Museu del Prado el 1894.

Guardonat amb la creu de cavaller de Legió d'Honor de França per la presentació de catorze obres a l'Exposició Universal de París (1878). L'any següent va ser nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Més endavant, a l'Exposició Universal de 1889 va ser premiat amb la segona medalla de primera classe i va ser ascendit a oficial de la Legió d'Honor.[2]

A finals de segle la seva fama era internacional i la seva obra va ser especialment valorada a Amèrica. Va residir a temporades als Estats Units entre 1897 i 1911 per dur a terme diversos encàrrecs de retrats.[2] L'any 1901, a banda de fer un viatge als Estats Units, i es va estar a les ciutats de Nova York, Baltimore i Los Angeles.[1] Els darrers mesos de l'any va fer estada a Buenos Aires, on va retratar el general Bartolomé Mitre i altres personalitats locals.[3]

Galeria

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Navarro, Carlos G. «Raimundo de Madrazo y Garreta» (en castellà). Diccionario Biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 7 octubre 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Laguna Enrique, Martha Elisabeth. El Museo Nacional de Bellas Artes de La Habana y la colección de retratos de la pintura española del siglo XIX. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2014, p. 889-904. 
  3. Fernández García, Ana María. Catálogo de pintura española en Buenos Aires. Universitat de Oviedo, 1997, p. 111-112. 

Bibliografia

modifica
  • Catàleg, Senderos a la Modernidad. Pintura espanyola de los siglos XIX y XX en la colección Gerstenmaier, pàg 70 (ISBN 978-84-608-5643-6)