Obre el menú principal

Ramón Fernández Mato (Cespón, Boiro, província de la Corunya, 13 de maig de 1889 - Vilagarcía de Arousa, 22 de novembre de 1980) fou un periodista, metge i polític gallec, oncle de l'escriptor Manuel María.[1] Fou diputat a les Corts Republicanes i governador civil.

Infotaula de personaRamón Fernández Mato
Ramón Fernández Mato.png
Ramón Fernández Mato en 1913
Biografia
Naixement 13 de maig de 1889
Cespón, Boiro
Mort 22 de novembre de 1980(1980-11-22) (als 91 anys)
Vilagarcía de Arousa
Coat of Arms of Ciudad Real Province.svg  Governador civil de Ciudad Real
16 de juny de 1932 – 19 de març de 1933
Escudo de la provincia de Málaga.svg  Governador civil de Málaga
19 de març de 1933 – 14 de setembre de 1934
Escudo de la Comunidad Autonoma de La Rioja.svg  Governador civil de Logronyo
14 de setembre de 1933 – 19 de setembre de 1933
Escudo de la provincia de Jaén.svg  Governador civil de Jaén
11 de febrer de 1934 – 27 de novembre de 1935
Escudo de la Segunda República Española.svg  Diputat a les Corts de la República
25 de febrer de 1936 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Lugo
Activitat
Ocupació Periodista, dramaturg, metge, polític i escriptor
Partit ORGA
Gènere artístic Dramatúrgia
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Va estudiar amb els escolapis de Monforte de Lemos, i allí publicà les seves primeres col·laboracions al setmanari El Cantaclaro. Estudià medicina a la Universitat de Santiago de Compostel·la.

Era amic personal d'Alfonso Rodríguez Castelao (amb qui va fundar la revista Galicia Moza) i de Ramón María del Valle Inclán. En 1910 presidí a Santiago l'associació Joven Galicia que exigia la creació de la càtedra de llengua i literatura galaicoportuguesa a la Universitat i que es fes teatre en gallec. Milità en el moviment Acción Gallega de Basilio Álvarez Rodríguez. Fundà el diari El Pueblo Gallego i la primera biblioteca marinera del món a Bouzas (Vigo). També fou president del Real Club Celta de Vigo i del Centro Gallego de Madrid, i membre de la Real Academia Galega. Com a escriptor, va ser prolífic en obres dramàtiques, moltes d'elles estrenades amb èxit en Buenos Aires, on va viure entre 1914 i 1915.

Durant la Segona República va ser governador civil de Cadis, Ciudad Real, Jaén i Màlaga,[2] així com director general de Seguretat, durant els governs de Lerroux, Portela Valladares i Casares Quiroga. Incorporat al Partit del Centre Democràtic, en les eleccions generals de 1936 va obtenir l'acta de diputat per Lugo. Durant la Guerra Civil va mantenir la seva lleialtat a les institucions republicanes, raó per la qual va haver d'exiliar-se en acabar la guerra. Va residir en Cuba, Veneçuela i República Dominicana, on va dirigir el diari La Nación i es posà sota la protecció del dictador Leónidas Trujillo. El 1965 va tornar a Galícia, on va morir el 22 de novembre de 1980.

ObresModifica

NarrativaModifica

  • 1913: El atrio profanado.
  • 1929: La tragedia del delantero centro.

TeatreModifica

PoesiaModifica

  • 1931: Títeres del corazón.

AssaigModifica

  • 1916: Patriotismo. Conferencia al “Círculo de las Artes” el dia 6 de novembre de 1916 (Lugo, 1916).
  • 1941: Con los ojos del recuerdo. España.
  • 1945: Trujillo o la transfiguración dominicana.
  • 1964: Galicia como emoción y realidad.
  • 1965: La pelea gozosa.

ReferènciesModifica

  1. «Ramón Fernández Mato».
  2. Serrallonga i Urquidi, Joan «El aparato provincial durante la Segunda República. Los gobernadores civiles, 1931-1939». Hispania Nova, 7, 2007 [Consulta: 1r setembre 2012].

Enllaços externsModifica