Ramon Pujol i Llanes
Ramon Pujol i Llanes (Solsona, 1882 - 1949), segons les fonts Ramon Pujol i Llanas, prevere, organista i compositor català, professor de piano, i organista titular de la catedral de Solsona.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1882  Solsona |
| Mort | 1949 (66/67 anys) Solsona |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, compositor, organista, mestre de capella |
| Ocupador | Basílica del Pilar, mestre de capella (1919–1923) Catedral de Valladolid, mestre de capella (1917–1919) |
| Gènere | Sardana |
Biografia modifica
Va néixer l'any 1882 a Solsona, a Cal Folia, fet que li va valdre el sobrenom de Mossèn Folia.
El 1907 va ser ordenat prevere. Va ser organista de l'Església Parroquial de Berga entre 1906 i 1909.[2] Entre els anys 1910 i 1922, exercí la responsabilitat de mestre director de l'Escolania de la Mare de Déu del Claustre de Solsona i el 1922 va guanyar les oposicions d'organista de la catedral de Solsona, càrrec que ocupà fins al 1947, any en què es retirà degut al seu delicat estat de salut.[3]
Va compondre diverses obres d'àmbit religiós, entre les quals destaca la marxa pontifical que compongué el 1946 i que dedicà a Vicent Enrique i Tarancón, aleshores bisbe de Solsona. També va escriure obres d'estil popular com ara caramelles, cançons, sardanes, música pels Pastorets, entre d'altres. A més, va realitzar una tasca etnològica i folklorista a l'entorn de les festes populars de Solsona vinculades a la Mare de Déu del Claustre i fou el primer músic que recollí i inventarià les melodies populars dels gegants i altres elements del Corpus i la Festa Major de la ciutat i les harmonitzà per a petita banda.[4]
Era oncle del poeta solsoní Ramon Valls i Pujol.
Morí a la seva ciutat natal l'any 1949.
Obra modifica
Algunes de les obres del compositor són les següents.
Obres vocals religioses modifica
- Dios de mi vida (?).[5]
Obres per orgue modifica
Sardanes modifica
- Maria (?), per a piano.[6]
- Guissona (?), per a cor.[7]
- Els Gegants de Solsona (1948), per a piano. Versió per a cobla d'Albert Fontelles i Ramonet (2011).[8]
Caramelles modifica
- Americana (1903) (cançó de caramelles)[9]
- Cant de Primavera (1911) (americana)[10]
- Cant de Glòria (1918) (combinat)[11]
- Cant de Felicitació (1928) (vals/jota)[12]
Goigs modifica
- Goigs de Sant Julià: patró dels caçadors de Solsona i comarca (?).[13]
Música escènica modifica
- Els Pastorets (?).[14]
Música popular modifica
- Música per les danses del ball de bastons, cavallets i gegants (1935), per a petita banda.[15][4]
- La Festa Major de Solsona, pasdoble (dècada de 1930), instrumentat per a banda pel músic Albert Fontelles i Ramonet (2010).[4][16]
- Marxa, pasdoble (Setembre de 1939), instrumentat per a banda pel músic Albert Fontelles i Ramonet (2022).[17]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Solsona redescobreix els seus grans mestres organistes». NacióSolsona, 20-08-2014. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ Badal, Ferran «L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa». L'Erol, núm. 27, 1989, pàg. 43.
- ↑ Fontelles-Ramonet, Albert «Les llibertats d'orgue de la Catedral de Solsona». Taüll, 2015.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Fontelles-Ramonet, Albert «Música oblidada». Programa de la Festa Major de Solsona, 2010.
- ↑ «Repertori de partitures de l'Orquestra». Cors i Orquestra dels amics de la Catedral de Tarragona, 04-04-2017. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ Colomés i Serra, Conxita; Clotet i Caraballo, Yolanda. Tresors del Claustre. Història gràfica de l'Escolania del Claustre 1898-2006 amb altres aprotacions de la vida social i literària del Claustre.. Setembre de 2006. Solsona: Conxita Colomés i Yolanda Clotet.
- ↑ «A Pere Castelló». Blog de les Tres Torres. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ «Obres compostes per Pujol i Llanas, Ramon». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 18 de setembre 2018. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ «Americana, de Ramon Pujol». [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ «Cant de primavera - Orfeó Nova Solsona - Caramelles de Solsona 2023». [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ «Cant de Pasqua - Orfeó Nova Solsona - Caramelles Solsona 2024 - Palau Episcopal». [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ «Caramelles Solsona 2019 - Orfeó Nova Solsona - Plaça Major - “Cant de felicitació”». [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ «Goigs de Sant Julià : patró dels caçadors de Solsona i comarca». Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ Sánchez, Clàudia. «"El pasdoble, amb molt regust català, trasllada a temps pretèrits de la festa"». Regió 7, 08-09-2010. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ Cuadrench i Bertran, Jaume. Gegants i demés improperis de Solsona de les diades de Corpus i Festa Major. Solsona: Solsona Comunicacions, Agost 1998, p. 129-169.
- ↑ «La Festa Major de Solsona arrenca amb empenta». Ajuntament de Solsona. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ «Festa Major 2022 - Orquestra Patinfanjàs - Marxa». [Consulta: 18 desembre 2023].