Reinhard Keiser

compositor alemany

Reinhard Keiser (Teuchern, 9 de gener de 1674 - Hamburg, 12 de setembre de 1739) va ser un compositor d'òpera popular alemanya resident a Hamburg. Va escriure més d'un centenar d'òperes. El 1745, el crític musical Johann Adolf Scheibe el considera igual a Johann Kuhnau, Georg Friedrich Händel i Georg Philipp Telemann (també relacionat amb l'Òpera d'Hamburg), però el seu treball va ser oblidat durant molts decennis.

Infotaula de personaReinhard Keiser
Biografia
Naixement9 gener 1674 Modifica el valor a Wikidata
Teuchern (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort12 setembre 1739 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella Oper am Gänsemarkt (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióThomasschule zu Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentBarroc Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohann Schelle i Johann Kuhnau Modifica el valor a Wikidata

Lloc webreinhard-keiser-verein.de Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 4BAG0o3JS5xtPvw47FrQCS Musicbrainz: fcdad8d8-1503-4fa4-9f87-c851280dae5a Songkick: 312185 Discogs: 1316925 IMSLP: Category:Keiser,_Reinhard Allmusic: mn0001429916 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer a Teuchern (actualment Saxònia-Anhalt (Alemanya), fill de l'organista i mestre Gottfried Keiser (nascut al voltant de 1650), i educat per altres organistes a la ciutat i després dels onze anys a la Thomasschule de Leipzig, entre els professors del qual figuraven Johann Schelle i Johann Kuhnau, antecessors directes de Johann Sebastian Bach.

El 1694, va obtenir el càrrec de compositor de la cort del duc de Brunswick-Wolfenbüttel, on Keiser va presentar la seva primera òpera, Procris und Cephalus. El mateix any, la seva òpera Basilius in Arkadien es va representar Hamburg, que segons va assenyalar el musicòleg Johann Mattheson, "es va rebre amb gran èxit i aplaudiments". Aquest va ser un període fructífer per a ell, perquè no només va compondre òperes, sinó també àries, duets, cantates, serenates i grans oratoris.

Prop de 1697 es va instal·lar novament a Hamburg, i es va convertir en el principal compositor en el famós Gaensemarktoper (ara reconstruïda com l'Òpera d'Hamburg) de 1697 a 1717; no obstant això, en realitat va ser primer el director el 1702, i no ho va ser en diversos moments des de llavors fins al 1717, gairebé cada vegada a causa de les inestabilitats polítiques.[1] Entre 1703 a 1709, Keiser la va convertir d'institució pública en una entitat comercial amb dues o tres representacions per setmana, en contrast amb les cases d'òperes destinades a la noblesa.

A principis de 1704, quan dirigia les òperes Nebukadnezar i Salomon a Hamburg, la temporada va haver de concloure's de manera inesperada, per raons molt probablement relacionades amb els afers governamentals. Va anar a Brunswick, i després a Weissenfels, per tornar a connectar amb àrees en les quals havia estat actiu anteriorment. Va acabar sortint amb una obra mestra, Almira, a Weissenfels, al juliol. Es va quedar allà durant un temps, passant-hi moltes vacances, i finalment va tornar a Hamburg poc després de Pasqua el 1705, per produir un retorn al Nero de Händel, produït el febrer de 1705.[2]

El 1718, amb l'Òpera d'Hamburg desapareguda, Keiser va sortir d'Hamburg a buscar una altra feina, anant a Turíngia i després a Stuttgart. D'aquest període sobreviuen manuscrits de sonates en trio per a flauta, violí i sota continu. Durant l'estiu de 1721, va tornar a Hamburg, però només unes quantes setmanes més tard surt amb l'elenc de l'Òpera d'Hamburg amb rumb a Copenhaguen. Entre 1721 i 1727, Keiser va viatjar una vegada i una altra entre Hamburg i Copenhaguen, rebent el títol de mestre de la Capella Real de Dinamarca.

Després de la dissolució de l'elenc de l'òpera a Dinamarca, Keiser va tornar una vegada més a Hamburg, però els canvis en el seu modus operandi li van fer difícil repetir el seu èxit passat. Han sobreviscut tres òperes del període comprès entre 1722 i 1734. Van continuar sent bones les relacions personals amb Telemann, que va programar l'escenificació d'algunes de les òperes de Keiser.

A partir de 1728 resideix definitivament a Hamburg, on va escriure música per a l'església fins a la seva mort el 1739.

Obres (selecció)

modifica
Òperes

La primera representació és a Hamburg llevat que s'anoti el contrari.

  • Der Königliche Schäfer oder Basilius in Arkadien, in einer Opera auf dem Hamburgischen Schau-Platze vorgestellet (1694)
  • Procris und Cephalus (1694 Braunschweig)
  • Der geliebte Adonis (1697)[3]
  • Der bei dem allgemeinen Welt-Frieden von dem Großen Augustus geschlossene Tempel des Janus (1698)
  • Die wunderbar errettete Iphigenia (1699)
  • Die Verbindung des großen Herkules mit der schönen Hebe (1699)
  • La forza della virtù oder Die Macht der Tugend (1700)
  • Störtebeker und Jödge Michels (2 parts, 1701; només en queda el llibret)
  • Die sterbende Eurydice oder Orpheus (2 parts, 1702)
  • Pomona (1702)
  • Die verdammte Staat-Sucht, oder Der verführte Claudius (1703)[4]
  • Salomon (produït durant la temporada d'òpera 1703/04)[4]
  • Almira (Weissenfels, JulIOL 1704)[4]
  • Der gestürzte und wieder erhöhte Nebukadnezar, König zu Babylon (1704)[4]
  • Die römische Unruhe oder Die edelmütige Octavia (1705)[5]
  • Die kleinmütige Selbst-Mörderin Lucretia oder Die Staats-Torheit des Brutus (1705)
  • Die neapolitanische Fischer-Empörung oder Masaniello furioso (1706)
  • Der angenehme Betrug oder Der Carneval von Venedig (1707)
  • La forza dell'amore oder Die von Paris entführte Helena (1709)
  • Desiderius, König der Langobarden (1709)
  • Der durch den Fall des großen Pompejus erhöhete Julius Caesar (1710)
  • Der hochmütige, gestürzte und wieder erhabene Croesus (1710, nova versió 1730)
  • L'inganno fedele oder Der getreue Betrug (1714)
  • Fredegunda (1715)[6]
  • L'Amore verso la patria oder Der sterbende Cato (1715)
  • Das zerstörte Troja oder Der durch den Tod Helenens versöhnte Achilles (1716)
  • Die großmütige Tomyris (1717)
  • Jobates und Bellerophon (1717)
  • Ulysses (1722 Copenhague)
  • Bretislaus oder Die siegende Beständigkeit (1725)
  • Der lächerliche Prinz Jodelet (1726), inclosa en la Història de la Música de Friedrich Zelle el 1892.
  • Lucius Verus oder Die siegende Treue (1728)
Musica instrumental
  • 2 triosonates
  • Concert per a flauta
Oratoris
  • Der blutige und sterbende Jesus, Hamburg (1704), sobre paraules de Christian Friedrich Hunold (pseudonim, Menantes)
  • Thränen unter dem Kreutze Jesu, Hamburg (1711)
  • Brockes Passion, Hamburg (1712) MS in Berlin.[7][8][9]
  • Lukas-Passion Wir gingen all in der Irre, Hamburg (1715)
  • Seelige / Erlösungs-Gedancken / Aus dem / Oratorio / Der / Zum Tode verurtheilte und gecreutzigte / Jesus... von / Reinhard Keisern,...Hamburg, a costa de l'autor, i es pot trobar a Seel. La vídua de Benjamin Schiller a Thum / Anno 1715. Hamburg (1715)[10] - Revisió de Thränen unter dem Kreutze Jesu
  • Der siegende David. Hamburg (1717) MS in Berlin
  • Oratorium Passionale 1729: Der blutige und sterbende Jesus, Hamburg (1729), sobre paraules de Christian Friedrich Hunold
Espurós/dubtós
  • Der für die Sünde der Welt gemarterte und sterbende Jesus (1712)
  • Markus-Passion Jesus Christus ist um unsrer Missetat willen verwundet, (Mark Passion Jesucrist és ferit a causa de les nostres malifetes) Hamburg 1705[11] – també atribuït a Bruhns,[12] i al pare de Reinhard, Gottfried.[13]

Referències

modifica
  1. Burrows 1996, pp. 17, 20, 449.
  2. Burrows 1996, pp. 17, 19.
  3. Enregistrament: Thomas Ihlenfeldt CPO
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Caus 1996, p. 17
  5. Caus 1996, p. 19.
  6. Gravació: Christoph Hammer, Naxos
  7. Reinhard Keizer. Brockes Passion (Hamburg 1712). Ram1303 2CD's 2014. Peter Van Heyghen, Zsuzsi Tóth, Jan Van Elsacker, Peter Kooij Vox Luminis i Les Muffatti.
  8. Reinhard Keizer. Brockes Passion (Hamburg 1712). cpo 999852-2 1CD 2000. Kenneth Montgomery, Orquestra de Cambra de la Ràdio dels Països Baixos i Cor. Retirat a causa de problemes de llicència.
  9. Edició de l'edició Musica Poetica, editat per Cosimo Stawiarski (juny 2007)
  10. Reinhard Keizer. Seelige Erlösungs-Gedancken aus dem Oratorio der zum Tode verurtheilte und gecreutzigte Jesus. Hamburg: Benjamin Schillers Wittwe im Thum, 1715
  11. Enregistraments 1. Parthenia Barock. Brembeck. Christophorus 1993. 2. Capella Sancti Georgi, Musica Alta Ripa. Chrismon 2010
  12. Friedrich Nicolaus Brauns: Markus-Passió a www.bach-cantates.com
  13. Bach Digital Work 01534 a www.bachdigital.de

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • [1] [Reinhard Keiser Society] en (alemany)
  • [2] a International Music Score Library Project (IMSLP)
  • [3] (anglès) a Choral Public Domain Library (ChoralWiki)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reinhard Keiser