Religioses de la Puresa de Maria
Les Religioses de la Puresa de Maria, oficialment Puresa de Maria Santíssima (en llatí Religiosae Puritatis Mariae), són una congregació religiosa femenina dedicada a l'ensenyament. Les seves germanes posposen al seu nom les sigles R.P.M. Les Religioses de la Puresa de Maria es dediquen a l'ensenyament, amb una espiritualitat ignasiana i mariana, mantenint escoles i algunes residències universitàries per a joves. Només a l'Àfrica han obert dos hospitals. Al final de 2010, la congregació està formada per 279 religioses en 28 centres educatius, tres residències universitàries i dos hospitals.
 Emblema de la congregació, amb el monograma coronat de Maria | |
| Tipus | Congregació religiosa de germanes |
|---|---|
| Nom oficial | Religioses de la Puresa de Maria Santíssima |
| Nom oficial llatí | Religiosae Puritatis Mariae |
| Sigles | R.P.M. |
| Altres noms | Albertianes |
| Objectiu | Ensenyament a la joventut, especialment nenes |
| Fundació | 19 de setembre de 1874, Palma (a l'antic Reial Col·legi de la Puresa) per venerable Alberta Giménez i Adrover |
| Aprovat per | Lleó XIII, en 10 de maig de 1901 (aprovació diocesana: setembre de 1874, per Miquel Salvà, bisbe de Mallorca) |
| Constitucions | per la fundadora, 1874; aprovades el 2 d'agost de 1892 |
| Patrons | Mare de Déu |
| Branques i reformes | Moviment Foc (moviment juvenil), Moviment Família Albertiana (laics) |
| Fundacions destacades | Los Realejos (1921) i Santa Cruz (1922) (Tenerife), Roma (1932), Bilbao (1943), León (Nicaragua) (1951), Managua (1956), Madrid (1957), Bogotà (1961), Kafakumba (República Democràtica del Congo, 1974), Panamà (1994), etc. |
| Fundacions a terres de parla catalana | Valldemossa (1831), Son Serra-La Vileta (1875), Manacor (1892), Ontinyent (1901), Establiments (Mallorca, 1916), el Grau (1920), Inca (1930), València (1932), Palma (1945), Sant Cugat del Vallès (1950) |
| Lloc web | http://www.pmaria.es |
Història modifica
La congregació fou fundada per Gaietana Alberta Giménez i Adrover qui, amb algunes de les alumnes de la primera promoció de mestres de l'Escola Normal de Mallorca que dirigia, van decidir de formar una congregació religiosa dedicada a l'ensenyament que continués l'obra iniciada per la fundadora al Reial Col·legi de la Puresa, que havia reformat i on havia iniciat una innovadora reforma pedagògica. Tomàs Rullan, vicari diocesà de Mallorca, donà el seu suport i Alberta en redactà les constitucions i estatuts, donant origen a la Congregació de Religioses de la Puresa de Maria.
El bisbe donà l'autorització el 19 de setembre de 1874, quan se'n constituí la primera comunitat, a l'antic Col·legi de la Puresa de Palma, formada per: Alberta Giménez, Maria Aloi, Caterina Fornés, Magdalena Frau, Dolors Guardiola i Caterina Togores. El 2 d'agost de 1892 s'aprovaren les constitucions, i a partir de 1897 començaren a obrir-se centres fora de Mallorca (fins llavors n'hi havia a Manacor i Inca), a València. El 10 de maig de 1901, el papa Lleó XIII va aprovar l'institut.
Reduïdes a Mallorca durant diverses dècades, s'expandiren primer per Llevant i després pel sud-est peninsular, Catalunya i Canàries. Actualment mantenen especial presència a Mallorca (Palma, Inca, Manacor), a més de València, Santa Cruz De Tenerife, Madrid, Granada i Sant Cugat del Vallès (Barcelona) (1974, abans a Barcelona des del 1950).[1]
Referències modifica
- ↑ García Gargallo, Manuel. «Comunitats femenines (II)». A: L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona. Directori Estadístic (html) (tesi). Barcelona: UB, 2002. DP B. 26249-2006. ISBN 846-89835-43.[Enllaç no actiu]