Beta vulgaris

*Beta vulgaris*
	; Beta vulgaris subsp. vulgaris
Dades
Font de	bleda-rave
Planta
Tipus de fruit	aqueni
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Caryophyllales
Família	Amaranthaceae
Tribu	Beteae
Gènere	Beta
Espècie	Beta vulgaris ; L., 1753

Beta vulgaris és una espècie de planta amb flors del gènere Beta dins la família de les amarantàcies (Amaranthaceae).^[1] D'aquesta espècie es coneixen especialment les diferents varietats cultivars que se n'han obtingut i que s'utilitzen per a l'alimentació humana i del bestiar, es poden destacar la bledera, la bleda-rave, la remolatxa sucrera i la remolatxa farratgera.

Descripció

Són plantes herbàcies biennals que poden atènyer de fins a 2 metres d'altura quan floreixen. Les seves fulles, en roseta a la base, són simples, glabres, verdes i amb un llarg pecíol. Les flors són petites, verdes, amb dos estigmes i s'agrupen en grans inflorescències molt ramificades. El fruit és un aqueni que conté entre 2 i 6 llavors.^[2]

Taxonomia

Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).^[3] ^[4]

Subespècies

Dins d'aquesta espècie es reconeixen les dues subespècies següents :^[1]

Beta vulgaris subsp. adanensis (Pamukç.) Ford-Lloyd & J.T. Williams
Beta vulgaris subsp. vulgaris

Sinònims

Sinònims de Beta vulgaris subsp. adanensis^[5]

Sinònims homotípics

Beta adenensis Pamukç.

Sinònims heterotípics

Beta vulgaris subsp. provulgaris Ford-Lloyd & J.T. Williams

Sinònims heterotípics de Beta vulgaris subsp. vulgaris^[6]

Sinònims heterotípics

Beta alba DC.
Beta altissima Steud.
Beta atriplicifolia Rouy
Beta bengalensis Roxb.
Beta brasiliensis Scheidw.
Beta braziliensis J.McNab
Beta carnulosa Gren.
Beta cicla (L.) L.
Beta cicla var. argentea Krassochkin & Burenin
Beta cicla var. brasiliensis Bosse
Beta cicla variegata Rob.
Beta cicla var. viridis Krassochkin Burenin
Beta crispa Tratt.
Beta decumbens Moench
Beta esculenta Salisb.
Beta foliosa Ehrenb. ex Steud.
Beta hortensis Mill.
Beta hybrida Andrz.
Beta incarnata Steud.
Beta lutea Steud.
Beta marina Crantz
Beta maritima L.
Beta maritima var. atriplicifolia Krassochkin
Beta maritima subsp. atriplicifolia (Rouy) Burenin
Beta maritima subsp. danica Krassochkin
Beta maritima var. erecta Krassochkin
Beta maritima var. glabra Delile
Beta maritima subsp. marcosii (O.Bolòs & Vigo) Juan & M.B.Crespo
Beta maritima subsp. orientalis (Roth) Burenin
Beta maritima var. pilosa Delile
Beta maritima var. prostrata Krassochkin
Beta noeana Bunge ex Boiss.
Beta orientalis Roth
Beta perennis (L.) Halácsy
Beta purpurea Steud.
Beta rapa Dumort.
Beta rapacea Hegetschw.
Beta rosea Steud.
Beta sativa Bernh.
Beta stricta K.Koch
Beta sulcata Gasp.
Beta triflora Salisb.
Beta vulgaris var. alborubens Gray
Beta vulgaris var. altissima Döll
Beta vulgaris var. annua Graebn.
Beta vulgaris var. asiatica Burenin
Beta vulgaris subsp. asiatica Krassochkin ex Burenin
Beta vulgaris var. atra Alef.
Beta vulgaris var. atriplicifolia (Rouy) Krassochkin
Beta vulgaris var. aurantia Burenin
Beta vulgaris var. bassana Alef.
Beta vulgaris f. cicla (L.) Backer
Beta vulgaris subsp. cicla (L.) Schübl. & G.Martens
Beta vulgaris convar. cicla (L.) Alef.
Beta vulgaris var. cicla L.
Beta vulgaris var. conditiva Alef.
Beta vulgaris var. coniciformis Burenin
Beta vulgaris convar. crassa Alef.
Beta vulgaris var. crispa Alef.
Beta vulgaris convar. cruenta Alef.
Beta vulgaris var. debeauxii Clary
Beta vulgaris var. depressalba Alef.
Beta vulgaris var. depressiflava Alef.
Beta vulgaris var. depressirubra Alef.
Beta vulgaris subsp. esculenta Cout.
Beta vulgaris var. foliosa (Asch. & Schweinf.) Aellen
Beta vulgaris subsp. foliosa Asch. & Schweinf.
Beta vulgaris var. glabra (Delile) Aellen
Beta vulgaris var. globosalba Alef.
Beta vulgaris var. globosiflava Alef.
Beta vulgaris var. globosirubra Alef.
Beta vulgaris var. grisea Burenin
Beta vulgaris var. grisea Aellen
Beta vulgaris var. hortensis (Mill.) Alef.
Beta vulgaris var. leucopleura Alef.
Beta vulgaris subsp. lomatogonoides Aellen
Beta vulgaris var. longalba Alef.
Beta vulgaris var. longiflava Alef.
Beta vulgaris var. longirubra Alef.
Beta vulgaris var. lutea DC.
Beta vulgaris var. macropleura Alef.
Beta vulgaris var. marcosii O.Bolòs & Vigo
Beta vulgaris subsp. maritima (L.) Arcang.
Beta vulgaris var. maritima (L.) Moq.
Beta vulgaris var. mediasiatica Burenin
Beta vulgaris var. morina Alef.
Beta vulgaris var. naudariana Alef.
Beta vulgaris subsp. orientalis (Roth) Aellen
Beta vulgaris var. orientalis (Roth) Moq.
Beta vulgaris var. ovaliformis Burenin
Beta vulgaris subsp. perennis (L.) Aellen
Beta vulgaris var. perennis L.
Beta vulgaris var. phoenicopleura Alef.
Beta vulgaris var. pilosa Moq.
Beta vulgaris var. praecox Alef.
Beta vulgaris var. purpurea André
Beta vulgaris var. pusilla Alef.
Beta vulgaris f. rapa (Dumort.) Backer
Beta vulgaris var. rapacea W.D.J.Koch
Beta vulgaris var. raposa Gray
Beta vulgaris var. rhodopleura Alef.
Beta vulgaris var. rubidus Burenin
Beta vulgaris var. rubra L.
Beta vulgaris var. rubra Burenin
Beta vulgaris var. rubricaulis Gray
Beta vulgaris var. rubrifolia Krassochkin ex Burenin
Beta vulgaris var. ruficeps Alef.
Beta vulgaris var. saccharifera Alef.
Beta vulgaris var. scotica Alef.
Beta vulgaris var. sicula Klett & Richt.
Beta vulgaris var. subrosea Krassochkin ex Burenin
Beta vulgaris var. subrosea Krassochkin ex Burenin
Beta vulgaris var. variocicla Alef.
Beta vulgaris var. virescens Burenin
Beta vulgaris var. viridifolia Krassochkin' ex Burenin
Beta vulgaris var. xantha Alef.
Beta vulgaris var. xanthopleura Alef.

Cultivars

Actualment les varietats cultivars es classifiquen en quatre grups:^[7]^[8]

Grup Garden Beet o Beetroot

Agrupa les varietats cultivars per a la producció d'arrels dedicades a l'alimentació humana.

Grup Sugar Beet

Agrupa del varietats cultivars per a la producció d'arrels dedicades a la producció de sucre. La primera varietat va ser creada a finals del segle xviii a Alemanya i avui dia és un conreu de gran importància econòmica atès que més del 20% de la producció mundial de sucre procedeix de les varietats d'aquest grup.

Grup Fodderbeet o Mangelwurzel

Agrupa les varietats cultivars per a la producció d'arrels dedicades a l'alimentació del bestiar, la remolatxa farratgera. La primera varietat va ser creada a finals del segle xviii a Alemanya, es caracteritzen per la seva mida, poden arribar a pesar 20 kg.

Grup Leaf Beet

Agrupa les varietats cultivars per a la producció de fulles dedicades a l'alimentació humana, que es caracteritzen per les seves grans fulles i l'absència d'una arrel grossa i carnosa. S'hi troben les diferents varietats de bledera.

Ecologia

Planta generalment biennal, com en el cas de la bleda-rave hortícola, es fa en horts i es pot conrear fins i tot en climes freds com els d'Escandinàvia. La varietat de taula té arrels grosses vermelles i carnoses i es menja cuita o amanida. Té dos pigments no tòxics; betacianina i betaxantina utilitzats sovint com a colorant alimentari, de caràcter indigeribles que tenyeixen els excrements i l'orina.

Conreu

Necessita molta d'aigua sinó les arrels poden ser amargants i té una color vermella difuminada, però no requereix pas una terra rica, per tant pot fer de segon conreu de rotació. No tolera els fems frescs. És rica en bor, i cal adobar-la en funció d'aquest element. Per exemple, en conreus amb una producció estimada de 60 tones per hectàrea, en cal 600 gr.^[9]

Hom practica dues menes diferents de sembrat, la d'hivernacle i la d'exterior. Es cull sense esperar que la planta sigui vella per a evitar que la carn es torni llenyosa.

El sembrat d'hivernacle, per a conreus primerencs, es pot fer en planter a la fi de l'hivern europeu, amb un espaiament significatiu entre les llavors. La terra ha de ser fina, i no cal que sigui gaire adobada en aquesta fase. Es podrà collir al cap d'uns 4 mesos.

El sembrat directament en terra requereix una certa temperatura, més aviat a la fi de la primavera i es cull uns 2 mesos més tard; per a climes mediterranis, es sembra entre mitjan maig i juny i es cull entre juliol i agost. Amb la terra ben llaurada i lleugera, es fan files separades d'uns 30 cm, en la qual s'enterren les llavors uns 3 cm de pregones, cobrint-les lleugerament, tot respectant una distància entre plantes de 20 cm. Si es planta molt d'hora la planta grana, però arrels petites i fibroses.

Cal tombar (remoure) la terra periòdicament. En els estius de tipus mediterrani ha de ser regada. Cal adobar-la intensament vista la gran quantitat de matèria que produeix per hectàrea. Creix unes arrels extremadament grosses i es cull per mitjans mecanitzats.

Plagues

Pateix atacs del míldiu, dels pugons, la mosca de la bleda-rave i puçots com Chaetocnema tibialis^[10] que en malmeten el cultivament, però els problemes més greus per a la seva explotació agrícola solen anar relacionats amb la manca de nutrients o el regament en excés que provoca asfíxia de les arrels. Dels nutrients, el bor és dels més importants, detectat per meristemes i pel llanguiment de la planta en si mateixa.

Gastronomia

Un plat de borsx ucraïnès, sopa típica d'aquell país, condimentat amb crema agra

Plat fet amb bleda-rave i tonyina amb tomata dessecada

La bleda-rave hortícola o de taula és molt important en la gastronomia de certs països, com ara Ucraïna, on forma una ingredient clau del plat estel, la sopa anomenada borsx. També a l'Argentina se sol usar en amanides.

Bleda-rave sucrera: procés d'obtenció del sucre

La part de la bleda-rave sucrera que conté sucre és l'arrel. Aquestes arrels es transporten i es renten per a llevar-ne la terra i el material silícic que l'acompanya. Després es tallen en rodelles gràcies a uns discs que giren a 40-60rpm. Aquestes rodelles es tracten amb aigua calenta en uns difusors, la qual cosa permet la difusió del sucre a fora de la cèl·lula per efecte d'osmosi. Els difusors són uns cilindres de 5-6 m de diàmetre i 20-40m de longitud que giren lentament. A l'interior del tub una hèlix empeny la bleda-rave endavant mentre va circulant aigua. El pH s'ha de mantenir entre 5.8 i 6.3 perquè s'extregui poca pectina i així afavorir la purificació del suc. S'obté un suc verd i un residu anomenat polpa, format per la fracció ensucrada de la bleda-rave. El suc surt a una temperatura entre 58-60 °C. La seva composició és la següent: 18% sacarosa, 12% no sucres i 70% aigua. El suc té un tractament de purificació que consta de tres tractaments principals: encalcinada, carbonatació i sulfitatge.^[11]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Beta vulgaris» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ «Beta vulgaris» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r febrer 2024].
↑ «Beta vulgaris L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Linné, 1753, p. 222.
↑ «Beta vulgaris subsp. adanensis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ «Beta vulgaris subsp. vulgaris» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ «Beta vulgaris» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ «Beta vulgaris» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ «Can't beet this». Rio Tinto Minerals. Arxivat de l'original el 2008-10-31.
↑ Fontanet, Xavi; Vila, Andreu. Plagas y enfermedades en hortalizas y frutales ecológicos (en castellà). Estella, Navarra: La Fertilidad de la Tierra, Setembre 2014, p. 333. ISBN 978-84-940582-2-6.
↑ Sugarbeet. University of California, Davis, 20 gener 2009.

Bibliografia

von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.

[kew-1] 1,0 ^1,1 «Beta vulgaris» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 febrer 2024].

[2] «Beta vulgaris» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r febrer 2024].

[ipni-3] «Beta vulgaris L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 4 febrer 2024].

[FOOTNOTELinné1753222-4] Linné, 1753, p. 222.

[5] «Beta vulgaris subsp. adanensis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 febrer 2024].

[6] «Beta vulgaris subsp. vulgaris» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 febrer 2024].

[mbg-7] «Beta vulgaris» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 4 febrer 2024].

[brit-8] «Beta vulgaris» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 4 febrer 2024].

[borax-9] «Can't beet this». Rio Tinto Minerals. Arxivat de l'original el 2008-10-31.

[fontanet-10] Fontanet, Xavi; Vila, Andreu. Plagas y enfermedades en hortalizas y frutales ecológicos (en castellà). Estella, Navarra: La Fertilidad de la Tierra, Setembre 2014, p. 333. ISBN 978-84-940582-2-6.

[ucdsugar-11] Sugarbeet. University of California, Davis, 20 gener 2009.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

Dades
Beta vulgaris subsp. vulgaris
Font de	bleda-rave
Planta
Tipus de fruit	aqueni

Taxonomia

Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Caryophyllales
Família	Amaranthaceae
Tribu	Beteae
Gènere	Beta
Espècie	Beta vulgaris L., 1753