Obre el menú principal

La Ribera de l'Algars és un espai fluvial que se situa a l’extrem sud-occidental de la depressió Central, al límit de la província de Terol.[1]

Juntament amb el riu Montsant, és un dels rius catalans mediterranis de més interès, en més bon estat de conservació i amb una gran diversitat faunística, que inclou poblacions de peixos ibèrics i de llúdriga. Paisatgísticament, contrasta fortament amb les terres de l’entorn, profundament dedicades a conreus de secà. Com tots els sistemes fluvials mediterranis, és molt sensible a les alteracions.[1]

Medi físicModifica

L’Algars és un curs d’aigua permanent a la conca del Matarranya en què cal subratllar l’amplada del seu llit de sorres i graves. Les formes d'erosió fluvial a la llera del riu Algars determinen espais de gran atractiu paisatgístic. Geològicament està en contacte amb els relleus de les serres prelitorals del sistema mediterrani.[1]

BiodiversitatModifica

La funció principal dels espais naturals protegits de Catalunya és conservar mostres representatives de la fauna, la flora i els hàbitats propis del territori, de manera que es puguin desenvolupar els processos ecològics que donen lloc a la biodiversitat (l’àmplia varietat d’ecosistemes i éssers vius: animals, plantes, els seus hàbitats i els seus gens).[1]

L’Espai presenta un bon estat de conservació dels ecosistemes naturals fluvials, amb poblaments faunístics molt valuosos, en els quals es poden trobar espècies d’especial interès, com és el cas de la llúdriga.[1]

Vegetació i floraModifica

Els hàbitats existents a banda i banda del riu d'Algars i la seva zona d’influència en l'àmbit de l’Espai presenten una vegetació de ribera en la qual es troba el pollancre (Populus nigra), l'àlber (Populus alba), algunes petites clapes de canyís (Phragmites australis) i salzedes de sarga (Salix elaegnos). La salicària (Lythrum salicaria) és una de les espècies de l'ecosistema de ribera amb una floració més espectacular[1]

FaunaModifica

Aquest Espai no conté una fauna aquàtica molt diversa, però sí que presenta algunes singularitats d’especial interès. L’espai acull un dels nuclis de llúdriga (Lutra lutra) més importants de Catalunya. La comunitat de mamífers és típicament mediterrània i es troba ben conservada.[1]

La fauna ictiològica presenta trets tant mediterranis com de caràcter centreeuropeu, com ara la madrilla (Chondrostoma toxostoma). En general, els seus poblaments de peixos són notables per la diversitat i la productivitat del sistema. També hi és present la tortuga de rierol, com a interessant representant de la fauna herpetològica (Pleurodeles waltl). Pel que fa a la fauna invertebrada, cal assenyalar que, en algunes raconades, s’hi pot trobar encara el cranc de riu europeu (Austropotamobius pallipes)[1]

ProteccióModifica

L’Espai Natural Protegit de la Ribera de l'Algars va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s’aprova el PEIN.

Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC l’any 1997 i com a Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) l'any 2006 i, posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que aprova la xarxa Natura 2000 a Catalunya.[2][1]

ImpacteModifica

Entre els principals impactes que tenen lloc en aquest Espai cal assenyalar l’explotació dels aqüífers, que afecten el règim hidrodinàmic, així com la contaminació orgànica de les aigües. D’altra banda, en els mesos estivals, la freqüentació humana a les riberes del riu Algars és també molt elevada.

El riu Algars conté un conjunt de sistemes naturals molt fràgils, de manera que cal remarcar la vulnerabilitat d’algunes espècies de fauna.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Ribera de l'Algars». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 maig 2015].
  2. DOGC 4735 de 6-10-2006

Coord.: 41° 00′ 29″ N, 0° 17′ 06″ E / 41.008°N,0.285°E / 41.008; 0.285