Ricard Urgell i Carreras
Ricard Urgell i Carreras (Barcelona, 1874 - ídem, 1924) fou un pintor català, fill i deixeble de Modest Urgell i Inglada. Estudià a l'Escola de la Llotja, on fou professor de dibuix artístic des del 1902. Exposà per primer cop a la Sala Parés el 1889. Començà pintant figures i retrats, caracteritzant-se en escenes de teatre, circ, music-hall, etc. Obtingué diversos premis en exposicions de Barcelona (1896, 1907), Madrid (1897, 1910, 1917, 1920), la de Buenos Aires del 1910 i a la internacional de Brussel·les; a l'exposició barcelonina del 1923 li fou dedicada una sala d'honor. Fou, amb Anglada i Camarasa, un dels pocs pintors que explorà a fons les possibilitats de la llum artificial, i al seu estudi de Gràcia tenia una bateria d'il·luminació elèctrica per a pintar. Pintor d'estil realista, es dedicà al paisatge, però destacà en la descripció d'ambients d'interiors públics, amb una certa tècnica postimpressionista.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
1874 Barcelona |
| Mort |
1924 Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Pintor |
| Art | Pintura |
| Moviment | Postimpressionisme |
 | |
Actualment a Catalunya hi ha obres d'aquest artista per exemple al Museu Nacional d'Art de Catalunya o a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ricard Urgell i Carreras |
- CODES LUNA, Miquel Àngel, El pintor invisible. Caixa Penedès/Ministerio de Cultura, 2008.