Robertians

(S'ha redirigit des de: Robertià)

La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.[1] Tres membres de la família van accedir al tron: Eudes o Odó I el 888, el seu germà Robert I el 922 i el net d'aquest darrer, Hug Capet el 987. Els descendents d'aquest últim són designats capets i van regnar sobre França sense interrupció de 987 a 1792 i després de 1815 a 1848. Així, de 888 a 1848, o sigui durant prop de 1000 anys, la família procedent dels robertians ha tingut un paper polític de primer pla a França[2]

Infotaula d'organitzacióRobertians
(fr) Robertiens Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscasa noble Modifica el valor a Wikidata

Història i genealogia dels robertians

modifica

L'origen de la família ha estat molt de temps poc desconegut i diverses conjectures s'han formulat. Així, s'ha afirmat de vegades que Robert el Fort era un descendent agnatique de Khildebrand però aquesta teoria ha estat abandonada. Al segle xx, dels treballs de diversos historiadors,[3][4] han permès descartar un cert nombre d'hipòtesis i de quasi certeses sobre la història i la genealogia dels robertians. Els avantpassats dels capets formarien un grup familiar constituït de servidors dels últims merovingis[5] a Nèustria com Robert (referendari de Dagobert I) i després altres propers als primers carolingis[6] a Austràsia com Robert I d'Hesbaye, comte d'Hesbaye i de Worms mort el 764. El quadre sinòptic que segueix dona compte de les hipòtesis, quasi certeses i certeses relatives a la descendència dels robertians.

Quadre genealògic sinòptic

modifica

Vegeu més avall: Genealogia de la família

├──>Els nobles de Thérouanne (hipòtesi)
│
├──> Laon (hipòtesi)
│
├──> Els comtes de Mans (hipòtesi)
│ │ 
│ └──> Rorgònides i Hugònides ((hipòtesi)
│
└──> Els comtes d'Hesbaye(quasi certesa)
│ 
├──> Els comtes de Troyes (hipòtesi)
│ 
├──> Els marquesos de Nèustria i ducs de França (certesa)
│ 
└──> Els comtes de Laon i de Vexin (hipòtesi)

Els nobles de Thérouanne (hipòtesi)

modifica

D'un pare desconegut, probablement noble de Thérouanne, van néixer tres germans.:[7]

Erlebert, va tenir per fill:

Robert, canceller de Clotari III, casat amb Théodrade i pare de:

  • Ragnobert, acusat de complot contra Ebroí, majordom del palau; executat el 678.
  • Angadrisma, casada amb Ansbert, tercer abat de Saint-Wandrille de Fontenelle (o simplement de Fontenelle) i bisbe de Rouen de 684 a 692.
  • Possible filla: Folcaida, casada a Teodó II, duc agilolfing de Baviera (mort el 716).

Hom coneix diversos altres robertians que podrien ser fills o nets de Robert, comte palatí de Clotari III:

  • Hervé, comte de Laon, que segueix
  • Lambert, comte d'Hesbaye i probable avantpassat directe dels capets que seguirà
  • Robert, bisbe de Worms i de Salzburg el 715
  • Roger, duc del Maine, que seguirà.

Diversos bisbes estan probablement emparentats amb aquests primers robertians:

Comtes de Laon (hipòtesi)

modifica

Hervé o Cariveu és citat com a comte de Laon entre 680 i 692. Mor entre aquesta segona data i 696. Segons les últimes hipòtesis, s'hauria casat amb Irmina, una filla d'Hugobert i hauria tingut tres fills:

Els comtes de Mans i les nissagues del Maine (hipòtesi)

modifica

Roger apareix com a comte del Maine el 710. A la mort d'Herlemond, bisbe del Maine, el 724, Roger aprofita de la vacant de la seu episcopal per administrar els dominis del bisbat. Va tenir tres fills:

  • Hervé, comte del Maine, successor del seu pare.
  • Gausioleni, bisbe de Mans, i hi va portar una vida de gran senyor
  • Rotilde, abadessa

És possible que les dues nissagues de comtes de maine (els Rorgònides i els Hugònides) siguin dues branques procedents del comte Roger,.[11][9]

Comtes d'Hesbaye i de Worms (quasicertesa)

modifica

Lambert d'Hesbaye (comte d'Hesbaye), citat el 706 i mort el 714, va tenir almenys dos fills:

  • Landrada, casada à Sigramn, comte, i mare de sant Chrodegand.
  • Robert I (Rodbertus, Ruodbertus, Rotpertus, Erodbert) comte d'Hesbaye el 715, comte de Worms i d'Oberheingau vers 750, missus a Itàlia el 741, 757, 758 i comte palatí 741/742, mort abans del 764, que segueix.

Robert I d'Hesbaye es va casar cap al 730 amb Williswinda, filla del comte Adalelm. Era un dels fidels més propers a Carles Martell[12] La seva intervenció com a missus reial amb l'abat Fulrad de Saint-Denis està testimoniada al començament de l'any 757 en les negociacions entre el papa Esteve I (752-757) i el duc Desideri que aspira a la corona llombarda. Va tenir per fills:

  • Cancor, comte, fundador del monestir de Lorsch (Hesse, Alemanya) i ancestre de la família dels Poppònians,[13][14]
  • Thurimbert (nascut cap a 740, mort després de 770), comte d'Hesbaye, pare de Robert II d'Hesbaye que segueix.
  • A Robert I d'Hesbaye se li atribueix de vegades un tercer fill anomenat Ingramn (Enguerrand). Ingramn podria ser el pare de l'emperadriu Ermengarda, casada amb Lluís el Pietós. Tanmateix al lloc de la Fundació de Genealogia Medieval o a altres autors com Hervé Pinoteau, Ingramm no és pas el fill de Robert I d'Hesbaye.

Robert II d'Hesbaye, comte d'Hesbaye i de Worms, va ser el pare de Robert III d'Hesbaye, comte d'Hesbaye i de Worms, mort el 834, que segueix.

Robert III d'Hesbaye es va casar amb Waldrade, filla del comte Adrià d'Orleans, germana d'Eudes d'Orleans i tia d'Ermentruda d'Orleans, esposa de Carles II el Calb. D'aquest matrimoni, van tenir:

  • quasi segur Robert el Fort (mort el 866), marquès de Nèustria que seguirà

Durant les lluites pel poder lliurades entre els fills de Lluí I el Pietós, els fills de Robert III d'Hesbaye van prendre partit per Carles II el Calb. Davant les represàlies de Lotari I, se'n van haver d'anar dels seus territoris renans i refugiar-se a França occidental, on Carles II el Calb els va donar feus.[15]

Els comtes de Troyes (hipòtesi)

modifica

S'ha cregut molt de temps que aquests comtes de Troyes eren procedents de Guillem, germà d'Eudes d'Orleans, però investigacions recents han replantejat aquesta filiació.

Eudes I (mort el 871), comte de Troyes (853-858) es va casar a Wandilmodis, filla d'Aleran, comte de Troyes, i pare de:

Marquesos de Nèustria i ducs dels Francs

modifica

Des de 852, Robert el Fort fou abat laic de Marmoutier, després el 853 comte de Tours, de Blois i d'Anjou. El 858, Carles II el Calb va donar Maine al seu fill Lluís II de França, i Robert es va revoltar, i no es va sotmetre fins al 861, rebent a canvi el marquesat de Nèustria. Va morir el 866 lluitant contra els normands a la Batalla de Brissarthe. Sent els seus dos fills Eudes o Odó i Robert massa joves per succeir-li, tots els seus honors van ser confiats a un parent de la seva dona, Hug l'Abat. Eudes o Odó, es va fer adult però no va poder obtenir l'heretatge patern abans de la mort d'Hug l'Abat i mentre li va ser confiat el comtat de París. És allà on va fer la prova de la seva valentia, rebutjant un atac normand, pel qual va ser designat marquès de Nèustria. A la mort de Carles el Gros l'hereu carolingi, Carles III de França era encara un infant i Eudes (Odó) va ser escollit rei dels francs, confiant els seus honors al seu germà Robert. A la mort d'Odó (Eudes), va ser escollit rei Carles el Simple, i Robert va ser el segon personatge del regne. Es va revoltar el 920 i es va proclamar rei de França, però va morir poc després.

El seu hereu Hug el Gran, no tenint fill o germà apte per rebre els seus càrrecs, va declinar la corona, deixant-la al seu cunyat Raül de Borgonya, rei de 923 a 936, després al fill de Carles el Simple, Lluís IV de França (Lluís d'Ultramar). A més a més de l'accessió al tron de dos dels seus membres al tron, la pujada en potència de la descendència robertiana es va traduir per l'obtenció del títol de duc dels Francs per a Hug el Gran, pare d'Hug Capet[16] Hug el Gran va morir el 956, dos anys després de Lluís IV, i tots dos van deixar fills menors, dels quals el tutor va ser el seu oncle Brunó, arquebisbe de Colònia i germà de l'emperador Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic.

Hug Capet, el fill d'Hug el Gran, va ser com el seu pare el segon personatge del regne amb el títol de duc dels Francs. A la mort del carolingi Lluís V, el 987, va ser escollit rei de França. Els seus descendents van ser els capets.

Durant la seva ascensió, els robertians van intentar estendre's al Poitou i Borgonya. Van perdre Normandia, donada als Vikings pel tractat de Saint-Clair-sur-Epte, i van fracassar al Poitou, però dos germans d'Hug Capet van aconseguir mantenir-se a Borgonya

Arbre genealògic reconstituït dels robertians

modifica
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
N
Noble de Thérouanne
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Erlebert
 
Aldebert
monjo
 
Robert
referendaire el 630
majordom de palau de Nèustria
(654)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lambert de Lió o sant Lambert
abat de Fontenelle
i bisbe de Lió
(678)
 
Robert
duc de Nèustria
entre 654 i 677
x Teodrada
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ragnobert
(mort el 678)
 
Angadrisma
x Ansbert
abat de Fontenelle
i bisbe de Rouen
(684-692)
 
N
 
sant Lambert
bisbe de Lieja]
(669-705)
 
Folcaida
x Teodó II
duc de Baviera
(mort el 716)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hervé
comte de Laon
X (?) Irmina
fille d'Hugobert
 
 
 
 
 
Robert
bisbe de Worms
(715)
 
Roger
comte del Maine
 
 
 
 
 
Lambert
comte d'Hesbaye
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
N
noble franc
x Bertrada de Prüm
 
Teodrada
x Heden de Turíngia
 
Rolanda
x Guiu
abat de Fontenelle
 
Hervé
comte del Maine
 
Gauzioleni
Bisbe de Mans
 
Rotilda
abbadessa
 
Robert I d'Hesbaye
comte de Hesbaye
 
Landrada
x Sigram
 
Rotruda
(vers 695 -724)
x Carles Martell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Caribert
comte de Laon
(mort el 747)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Dinastia del Maine
 
Turimbert
(vers 740, mort després de 770)
comte d'Hesbaye
 
Ingramn
 
Cancor
comte
 
Chrodegang
(712 - 762)
bisbe de Metz
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bertrada
(726 -783)
x Pipí el Breu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Robert II
comte d'Hesbaye
 
Ermengarda
(778 - 818)
x Lluís el Pietós
 
Popponians o Poppònides
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Robert III
(mort el 834)
comte de Hesbaye
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Eudes I
(mort el 871)
comte de Troyes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Robert el Fort
(mort el 866)
marquès de Nèustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adalhelm
(+ abans 892)
comte de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Eudes II de Troyes
comte de Troyes
 
Robert Porte-Carquois
comte de Troyes
(mort el 886)
 
NN
x Emenó
comte de Poitiers
(mort el 866)
 
Eudes o Odó
comte de París
rei de França
(mort el 898)
x Teodrada
 
 
 
 
 
Robert I
marquès de Nèustria
rei de França
(mort el 923)
 
 
 
 
 
Gautier
(+ 892)
comte de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guiu
 
Adela
x Herbert II
comte de Vermandois
mort el 943)
 
Emma
(894 - 934)
x Raoul
rei de França
 
Hug el Gran
(898 - 956)
duc dels Francs
 
[[Casa de Vexin|Casa
de Vexin]]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Beatriu
x Frederic I de Bar
 
Hug Capet
rei de França
(mort el 996)
 
Emma
x Ricard I
duc de Normandia
 
Otó
duc de Borgonya
x Liegearda de Chalon
 
Enric I
duc de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
capets

Parentius entre els robertians, els carolingis i els otonians

modifica

Les relacions genealògiques entre els robertians, els carolingis i els Otonians són nombrosos i testimonien la importància i el prestigi dels primers ja abans de la seva accessió al tron franc. L'arbre genealògic que segueix presenta els parentius entre aquestes tres famílies.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Adrià
comte
 
 
 
 
Hildegarda
 
 
 
 
 
Carlemany
(mort el 814)
emperador
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí d'Itàlia
(777 - 810)
rei d'Itàlia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís el Pietós
(mort el 840)
emperador
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Robert III
comte d'Hesbaye
 
Waldrada
 
Bernat d'Itàlia
(797 - 818)
rei d'Itàlia
 
 
 
Eberard
marquès de Friül
 
Gisela
 
 
 
 
Carles el Calb
(823 - 877)
rei de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí (Herbèrtida)
(mort després de 850)
comte
 
 
 
 
 
Ingeltruda
 
{{{ÿ}}}Enric (poppònida)
(mort el 886)
marquès de Nèustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluis II el Tartamut
(846 - 879)
rei de França
 
 
Robert el Fort
(mort el 866)
marquès de Nèustria
 
 
 
Heribert I
(mort el 900/907)
comte de Vermandois
 
 
 
 
Otó
(mort el 912)
duc de Saxònia
 
Hedwigis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Robert I
(860 -923)
rei de França
 
 
 
Beatriu
 
 
 
 
 
 
Enric I el Falconer
(876 - 936)
rei de Germània
 
 
 
 
 
Carles el Simple
(879 - 929)
rei de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hug el Gran
(mort el 956)
duc dels Francs
 
 
 
 
 
Hedwiga
de Saxònia

(mort el 965)
 
Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic
(912 -973)
emperador
 
Gerberga
(mort el 969)
 
Lluís IV d'Ultramar
(mort el 954)
rei de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hug Capet
(mort el 996)
rei de França
 
 
 
 
 
Otó II
(955 -983)
emperador
 
 
 
Lotari
(mort el 986)
rei de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís V
(mort el 987)
rei de França
 
 

Hi ha moltes altres relacions de parentius entre les dinasties carolíngies i capetianes, algunes testificades, d'altres possibles. Es poden citar:

Referències

modifica
  1. . El nom Robert es troba quasi a cada generació amb els robertians després amb els capets directes. Felip IV de França va ser l'últim rei capet a atribuir el nom Robert a un dels seus fills. Els Borbons que descendeixen de Robert de Clermont, fill de Sant Lluís rei de França, van utilitzar de nou aquest nom al segle xix amb Robert d'Orleans, duc de Chartres i Robert I, duc de Parma.
  2. . Si es tenen en compte Estats sobre els quals han regnat els capets, per exemple, Espanya, on regna un Borbó des de 1975 i van regnar ja abans, es pot dir que els descendents dels robertians han exercit a Europa un paper polític de primer pla durant més d'onze segles.
  3. Karl Glöckner, Lorsch und Lothringen. Robertiner und Capetinger, Zeitschrift für DIè Geschichte dels Oberrheins, Carlrhue, 1936, t.50, pàg. 301-354.
  4. Karl Ferdinand Werner Les premiers Robertiens et les premiers Anjou (siècle IX - siècle X), a: Mémoires de la Société des Antiquaires de l'Ouest, 1997
  5. . Hervé Pinoteau ''La symbolique royale française, siècle V - siècle XVIII, S R. edicions, 2004, pàg 43.
  6. . Hervé Pinoteau, obra citada, pàg. 43.
  7. . Hervé Pinoteau La simbologia reial francesa, pàg. 43.
  8. i Christian Settipani, Les ancêtres de Charlemagne, addenda, 1990 i 2000
  9. 9,0 9,1 Christian Settipani, Les ancêtres de Charlemagne, addenda, 1990 et 2000
  10. La préhistoire des Capétiens de Christian Settipani
  11. Les seigneurs du Maine
  12. . Karl Ferdinand Werner Les premiers Robertiens et les premiers Anjou (IXe siècle - Xe siècle), in : Mémoires de la Société des Antiquaires de l'Ouest, 1997
  13. Alfred Friese, Studien zur Herrschaftgeschichte des fränkischen Adels ("Geschichte und Geselschaft. Bochumer historische Studien" 18), Stuttgart, 1979.
  14. Hervé Pinoteau, La symbolique royale française.
  15. . i Christian Settipani, 'Les ancêtres de Charlemagne, addenda, 1990 i 2000
  16. . Hug el Gran i Hug Capet van portar el títol de duc dels Francs abans de reemplaçar al capdavant del regne dels Francs els carolingis com ho havien fet Carles Martell i Pipí I el Breu abans de reemplaçar els Merovingis