Roser Amills i Bibiloni
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Roser Amills (Algaida, Mallorca, 17 de desembre de 1974) és una escriptora i periodista mallorquina, amb obra en català, portuguès i castellà i una vintena de llibres publicats.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 desembre 1974 (49 anys) Algaida (Mallorca) |
Activitat | |
Ocupació | periodista, escriptora |
Gènere | Assaig |
Lloc web | roseramills.com |
Biografia
modificaFilla de mare mallorquina d'origen criptojueu, d'Algaida,[2] i pare de família minera de Bagà, Berguedà, la més gran de quatre germans, va néixer i es va criar a Algaida, on va estudiar al col·legi Pare Bartolomé Pou i a l'Institut Pere de Son Gall, de Llucmajor. Amb 17 anys es va traslladar a viure a Barcelona, on resideix actualment. Va iniciar filologia hispànica a la UAB per continuar filologia romànica a la Universitat de Barcelona.[1]
Llibres publicats
modifica- Asja (2017)
- La bachillera (2016)
- El ecuador de Ulises (2015)
- Fes bondat (2014)[3]
- M'agrada el sexe (2013)[4]
- Les 1.001 fantasies més eròtiques i salvatges de la historia (2012),[5] amb introduccions d'Antoni Bolinches, Susanna Griso i Eudald Carbonell. Premi La Llança de Sant Jordi 2012 d'Òmnium Cultural[6][7]
- 333 vitamines per a l'ànima (2012) (amb Víctor Amela)
- Las 1.001 fantasías más eróticas y salvajes de la historia (2012)[8][9]
- Paraules d'amor, confessions apassionades (2011) (amb Víctor Amela), premi La Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural[10]
- Morbo (1a edició 2010, 2a edició 2012)[11]
- Nos casamos (2004) (amb Bettina Dubcovsky)[12]
- Vivir con serenidad (2004)
- Lais per amants distingits (2004) amb pròleg d'Andrés Rábago[13]
- Mejan (1998)
- Uno solo, por favor (1998)
Traduccions de la seva obra
modifica- Самые пикантные истории и фантазии знаменитостей. Часть 2 (2014) (en rus)[14]
- Самые пикантные истории и фантазии знаменитостей. Часть 1 (2014) (en rus)[15]
- As 1001 Fantasias Mais Eróticas e Selvagens da História (2013)[16] és la traducció al portugués de Les 1001 fantasies més eròtiques i salvatges de la història (2012)
- El poeta i traductor Ed Smallfield[17] ha publicat poemes de Morbo traduïts a l'anglès a la revista Barcelona Ink (2013)
- El poeta i traductor Klaus Ebner ha traduït poemes de Morbo a l'alemany, publicats a la revista Driesch (2012), de les escriptores Marta Pérez i Sierra i Roser Amills.[18]
Premis
modificaL'any 1996 va escriure el primer llibre, Uno solo, por favor, poemari que va rebre el Primer Premi de la Universitat Menéndez Pelayo de Madrid l'any 1997. Primer Premi de Poesia de la Universidad Politécnica de Madrid i primer Premi dels Jocs Florals de la Universitat de Barcelona 1997. Ha estat distingida amb La Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural 2011 i la Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural 2012.[19] El 2014 va guanyar el premi Micrófono de informadores APEI - PRTVI 2014 en la categoria d'Internet.[20]
Periodisme
modificaDes de setembre de 2017 col·labora en el programa Tarda Oberta de TV3.[21] L'any 1993 va començar a treballar de lectora editorial per a les editorials Grijalbo Mondadori -amb Cristina Armiñana- i Seix Barral per a Luis Lagos i Pere Gimferrer, i va treballar de correctora ortotipogràfica al Grupo Zeta. Com a periodista, ha treballat al Grupo Zeta (Woman, CNR, Tu salud, You, Man i cap de redacció de Summum), RBA (El Mueble, Cocinas y Baños), Globus Comunicación (Psicología i Casa & Campo), Grup Godó (revistes Què Fem, La revista dels Súpers, cap de redacció de Interiores, i suplement Cultura/s), Critèria-Grup Cultura 03 (cap de redacció de Espacio amigo i editora), Grup Recoletos (editora i redactora a El País-Aguilar), MC Edicions (directora de la revista Estilo Clásico de MC Ediciones). Escriu en La Vanguardia digital el bloc Inspiración Digital,[22] i columnes al diari balear Última Hora. Col·laboradora d'Onda Vasca,[23] La Xarxa,[24] Canal Català,[25] Catalunya Ràdio[26] i a Vespre a la 2 de TVE Catalunya.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Roser Amills i Bibiloni». ACEC. [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ «Diario de Mallorca, 7 de febrer de 2013». Arxivat de l'original el 2013-06-14. [Consulta: 14 abril 2013].
- ↑ «Carme Riera recibe el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre de Barcelona». Diario de Mallorca, 13-09-2014 [Consulta: 3 novembre 2014].
- ↑ Presentació de M'agrada el sexe a TV3 Arxivat 2013-11-23 a Wayback Machine.
- ↑ Article de Marijo Jordan a El Punt-Avui 25/08/12
- ↑ Reportatge Premi La Llança de Sant Jordi, BTV
- ↑ ARA Barcelona 18/04/2012
- ↑ Lola Huete Machado, Animadas fantasías Reportatge al dominical de El País, 7 de febrer de 2013
- ↑ «La Vanguardia-Llibres 7/06/2012». Arxivat de l'original el 2012-11-10. [Consulta: 14 abril 2013].
- ↑ Raül Maigí, El Punt-Avui 19/04/11
- ↑ El Punt, Lluís Llort, 29-3-2012
- ↑ Marta Martínez Tato, Revista Telva, maig 2004
- ↑ Fitxa d'autor, Institut de les lletres catalanes.[Enllaç no actiu]
- ↑ Editorial Eksmo: libros publicados en ruso de Roser Amills
- ↑ Editorial Eksmo: libros publicados en ruso de Roser Amills
- ↑ Enllaç a l'edició portuguesa de Les 1.001 fantasies més eròtiques i salvatges de la historia (2012) Editorial Presença Arxivat 2016-10-14 a Wayback Machine.
- ↑ Collage Tea & Poetry by Ed Smallfield
- ↑ V. la «taula del núm. 7/2011 de la revista Driesch». Driesch Verlag, Drösing-Viena, 2011. [Consulta: 20 febrer 2012].
- ↑ Palmarés del Premi La Llança de Sant Jordi
- ↑ Sergio Vila-Sanjuán, 'micrófono de los informadores' de la APEI, La Vanguardia, 28/02/2014
- ↑ Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals consulta=1 "Tarda oberta" és el nou magazín de les tardes de TV3, presentat per Ruth Jiménez i Vador Lladó que s'emet diàriament, a partir del 4 de setembre del 2017
- ↑ Inspiración digital
- ↑ «Presentació a Noticias de Navarra de la nova temporada de la tardor del 2012 del programa La última seducción». Arxivat de l'original el 2013-03-08. [Consulta: 14 abril 2013].
- ↑ «La Xarxa» (en castellà), 13-02-2019. [Consulta: 26 octubre 2024].
- ↑ Programa Perdona? de Canal Català amb Santiago Espot i Piqueras i Llucia Arcas
- ↑ Palmer, Jordi «Catalunya Ràdio enfronta el repte de superar Rac1 i assolir el lideratge». Nació Digital, 29-08-2013 [Consulta: 1r setembre 2013].