Obre el menú principal

Saetabi Augustanorum, més coneguda com Saetabis, va ser una ciutat romana de la Tarraconense, després del regnat de l'emperador Constantí a la Cartaginense, situada al convent de Cartago Nova, predecessora de la moderna Xàtiva. Va ser coneguda per la seva producció de lli i fabricació de teles d'aquest teixit, així com per ser seu de l'antiga diòcesi de Saetabis.

Diu Enrique Flórez sobre el nom de la ciutat que es Saetabi i no un altre, si bé no hi ha un consens, es basa en una inscripció trobada per Diago a la ciutat on s'hi llegeix clarament SAETABI AUGUSTANORUM i per unes monedes i medalles fabricades a la ciutat.[1] Graci Falisc i Sili Itàlic l'esmenten amb essa al final: Saetabis, segons l'eclesiàstic per llicència poètica o bé es pronunciava d'ambdues formes.[2] En tot cas, les referències geogràfiques i etimològiques -inclosa la transformació del nom romà en àrab i, després, a llengües romàniques- fan identificar Saetabi amb Xàtiva.[3]

Pel que fa a la seva antiguitat, entre els autors antics que la citen hi ha Gai Valeri Catul (47 aC) en el poema XII ad Asinium, on explica que va rebre de Fabul i Verani uns mocadors o llenços de Saetabi.[1] La segona més antiga és del poeta Sili, que parla de la regió de Saetabi, que conté el riu Sucro o l'actual Xúquer, que d'acord amb Plini i Ptolemeu formava part de la Contestània, que acabava justament en aquest riu i estava al costat de l'Edetània.[4][5] Administrativament. en època republicana era a la Hispània Citerior, i des de l'època d'August fins a Constantí va formar part de la Tarraconense i després va passar a formar part de la Cartaginense.[6] Alguns autors havien volgut atribuir el rang de colònia a Saetabi, el cert es que, segons les inscripcions epigràfiques conservades, Saetabi va ser un municipi romà,[7] que va formar part del convent de Cartago Nova, que després va rebre el sobrenom d'Augustanorum i, de fet els mateixos saetabitans s'anomenaven a si mateix augustans,[8] que segons Flórez denota que els seus veïns van rebre aquest sobrenom per haver estat en gràcia i haver servit bé l'emperador Octavi August.[8] Flórez destaca alguns fets puntuals: diu que d'aquesta ciutat va ser flamínica o sacerdotessa Postumia Aprul·la, filla de Gai Postumi Succès, i que van fabricar moneda o medalles, de bronze mig, amb un bust a l'anvers i amb la llegenda SAETABI, i al revers un genet.[9]

Segons Plini va ser famosa per la producció de lli i de fet el millor de tota Europa gràcies a l'acció de les aigües del seu riu i això hauria fet que es gestés a la ciutat una producció de llenceria fina, com Estrabó que elogia l'abundància i la delicadesa de teles hispanes fabricades a la ciutat.[10][11] Gràcies a la seva importància econòmica i a la seva localització a la via Augusta entre Tarraco i la Bètica, probablement va ser una de les primeres en obrir-se a la religió cristiana, segons apunta Flórez, i es va convertir en seu diocesana, i si bé no es tenen notícies del seu primer bisbe, la seva antiguitat data almenys del III Concili de Toledo (589).[12]


ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Flórez, 1860, p. 35.
  2. Flórez, 1860, p. 34.
  3. Flórez, 1860, p. 40.
  4. Flórez, 1860, p. 36.
  5. Flórez, 1860, p. 37.
  6. Flórez, 1860, p. 39.
  7. Flórez, 1860, p. 41.
  8. 8,0 8,1 Flórez, 1860, p. 42.
  9. Flórez, 1860, p. 43.
  10. Flórez, 1860, p. 44.
  11. Flórez, 1860, p. 45.
  12. Flórez, 1860, p. 46.
  13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 13,14 13,15 13,16 13,17 13,18 13,19 13,20 13,21 13,22 13,23 13,24 13,25 13,26 13,27 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9. 
  14. 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 14,12 14,13 14,14 14,15 14,16 14,17 14,18 14,19 14,20 14,21 14,22 14,23 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6. 
  15. 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 15,11 15,12 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4. 

BibliografiaModifica

  • Flórez, Enrique. España sagrada (en castellà). Tom VIII. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 1860.