Sanguita

La sanguita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el nom del llatí sanguis (sang), en al·lusió al seu color.

Sanguita
Fórmula química	KCuCl₃
Epònim	sang
Localitat tipus	Fumarola Glàvnaia Tenoritóvaia, Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, Krai de Kamtxatka, Rússia
Classificació
Categoria	halurs
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 4,0281(2) Å; b = 13,7906(5) Å; c = 8,7335(4) Å; γ = 97,137(4)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	vermell brillant
Exfoliació	perfecta en (010)
Fractura	esglaonada
Tenacitat	fràgil
Duresa	3
Lluïssor	vítria
Densitat	2,86(1) g/cm3 (mesurada); 2,88 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,653(3) nβ = 1,780(6) nγ = 1,900(8)
Birefringència	δ = 0,247
Angle 2V	mesurat: 85° (5)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2013-002
Any d'aprovació	2013
Símbol	Sgu
Referències

Característiques

La sanguita és un clorur de fórmula química KCuCl₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2013. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la fumarola Glàvnaia Tenoritóvaia, que es troba al segon con d'escòria de l'Avanç nord de la Gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik, al krai de Kamtxatka (Rússia), on es troba en forma de cristalls prismàtics de fins a 1 mm de llarg i fins a 0,2 mm de gruix, normalment combinats en grups, cúmuls densos o crostes de fins a diverses desenes de cm² d'àrea. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.