Viquipèdia

Santiago Álvarez Román

Santiago Álvarez Román (l'Havana, 8 de març de 1919-ibídem, 20 de maig de 1998) va ser un cineasta cubà. Va escriure i va dirigir diversos documentals sobre la cultura cubana i estatunidenca.[1]

Infotaula de personaSantiago Álvarez Román
Nom original(es) Santiago Álvarez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 març 1919 Modifica el valor a Wikidata
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 maig 1998 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia de Parkinson Modifica el valor a Wikidata
Diputat de l'Assemblea Nacional del Poder Popular de Cuba
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, actor, guionista, pintor, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata –
IMDB: nm0959588 Allocine: 12267 Allmovie: p1265 TMDB.org: 1123200 Modifica el valor a Wikidata

Semblança biogràfica modifica

Algunes de les seves obres més conegudes són el curt Now (1964), sobre la discriminació racial, que és considerat per especialistes com l'antecedent del videoclip, LBJ (1968) i 79 Primaveras (1969) que analitza a les principals figures de la Guerra de Vietnam (Lyndon B. Johnson i Hồ Chí Minh respectivament). El 1968, va col·laborar amb Octavio Getino i Fernando E. Solanes en el documental La Hora de los hornos, sobre els efectes de l'imperialisme a Sud-amèrica.

Fundador i director del Noticiero ICAIC Latinoamericano, la seva obra es va destacar per la presència activa del periodisme, el reflex d'importants successos històrics com la invasió mercenària a Cuba el 1961, el genial ús del muntatge i l'ús de la banda sonora com a part indissoluble de l'acció dramàtica. Defensava la importància del periodisme cinematogràfic com a enriquidor del documental i afirmava: "Jo informo d'esdeveniments a partir d'idees que tinc sobre aquests esdeveniments". Per la seva tasca com a cineasta va rebre més de 80 primers premis en festivals internacionals i concursos nacionals.

Va ser nomenat membre de l'Acadèmia d'Arts de la República Democràtica Alemanya i mestre perenne de la Escola Internacional de Cinema de San Antonio de los Baños. Va ser assessor del Ministre de Cultura de Cuba, President de la Federació Nacional de Cine-clubs i, fins a 1986, va ser membre de l'Assemblea Nacional del Poder Popular.

En el seu honor, actualment se celebra anualment, a la ciutat de Santiago de Cuba, el Festival Internacional de Documentals Santiago Álvarez in memoriam. Jean-Luc Godard li va dedicar el seu seguna cinta de Histoires du cinéma. El 1991 li va ser atorgat el Premi Nacional de Periodisme José Martí.[2]

Va morir a causa de la malaltia de Parkinson a l'Havana el 20 de maig de 1998 i va ser enterrat al Cementiri de Colón, a l'Havana.

Filmografia modifica

  • El bárbaro del ritmo (1960)
  • Ciclón (1963)
  • Muerte al invasor (1961), en codirecció amb Tomás Gutiérrez Alea
  • Segunda Declaración de La Habana (1965)[3]
  • Now (1965)
  • Hanoi, martes 13 (1965)
  • La guerra olvidada (1965)
  • Hasta la victoria siempre (1965)
  • Golpeando en la selva (1965) - Sobre les guerrilles a Colòmbia.
  • La hora de los hornos (1966) – Sobre l'imperialisme a Sud-amèrica
  • L.B.J (1966) - Sobre Lyndon B. Johnson
  • 79 Primaveras (1967) - Sobre la vida de Hồ Chí Minh
  • Piedra sobre piedra (1968) - Sobre el terratrèmol a Perú
  • La estampida (1970) - Sobre la invasió estatunidenca a Laos
  • De América soy hijo y a ella me debo (1971) - Llargmetratge documental sobre el viatge de Fidel Castro a Xile.
  • El tigre saltó y mató… pero… morirá…morirá…!!! (1973)
  • Y el cielo fue tomado por asalto (1974)- Llargmetratge documental sobre el viatge de Fidel Castro a Algèria i els països socialistas
  • Los cuatro puentes (1974) - Fidel en la V Conferència dels Moviment dels països no alineats i viatge a Vietnam
  • Abril de Vietnam en el año del Gato (1975) - La seva obra mestra. Tracta la guerra del Vietnam vista des d'una òptica antiimperialista, molt més precisa, veraç i humana que la resta dels documentals i pel·lícules fetes per EUA.
  • El sol no se puede tapar con un dedo (1976) - Fidel al XXV Congrés del PCUS
  • El tiempo es el viento (1976)- Primer Congrés del Partit Comunista de Cuba
  • Morir por la patria es vivir (1976) - Sobre el sabotatge de l'avió de Cubana de Aviacióna Barbados
  • Mi hermano Fidel (1977)
  • El octubre de todos (1977) - Viatge de Fidel a alguns païsosafricans
  • Y la noche se hizo arcoíris (1978) - Viatge de Fidel a Etiòpia
  • El gran salto al vacío (1979)
  • La guerra necesaria (1980)
  • Celia, imagen del pueblo
  • Las antípodas de la victoria (1986)
  • Aires de renovación en el meridiano 37 (1986)
  • BrasCuba (1987) (codirección)
  • Una nave llena de sueños (1987)
  • Signo de los nuevos tiempos (1988)
  • Historia de una Plaza (1989)
  • El sol que no descansa ni olvida (1989)
  • Brevario de una visita (1991)
  • ¿Perdedores? (1991)
  • Imágenes del futuro (1992)
  • ¡Ave María! (1993)
  • Del Caribe colombiano (1994)
  • Cartagena, segunda independencia (1994)
  • Cubanos en Barranquilla (1994)
  • El muro (1995)
  • Concierto mayor (1997)
  • Concierto para la vida (1997)
  • La isla de la música (1997)

Referències modifica

  1. ↑ «Santiago Álvarez Román». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Santiago Álvarez Román. Director de cine. 1919-1998». Cuba Cine. Arxivat de l'original el 2 de novembre de 2012. [Consulta: 1r juliol 2012]. Arxivat 2012-11-02 a Wayback Machine.
  3. ↑ , <https://www.youtube.com/watch?v=of-h9_MLliA>

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Santiago_Álvarez_Román&oldid=32579004»