Viquipèdia

Sarah Connolly

Sarah Patricia Connolly (Comtat de Durham, Anglaterra, 13 juny de 1963)[1] és una mezzosoprano anglesa. Tot i que més coneguda per les seves interpretacions de música barroca i d'obres clàssiques, Connolly té un repertori molt ample que inclou obres de Wagner així com de diversos compositors del segle xx. Connolly va ser nomenada Comandant de l'Orde de l'Imperi britànic (CBE) en el 2010 New Year Honours.[2]

Plantilla:Infotaula personaSarah Connolly
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juny 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Comtat de Durham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoyal College of Music
Queen Margaret's School, York (en) Tradueix
Nottingham College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc websarah-connolly.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0175354 TMDB.org: 130181
Spotify: 1TCm7IDgD4DifwX5vUIbz5 Musicbrainz: f2d745f6-46d8-413e-ad44-9abc24eee245 Songkick: 423461 Discogs: 1143835 Modifica el valor a Wikidata

Vida

modifica

Connolly va néixer al Comtat de Durham i va ser educada a l'Escola de la Reina Margaret, York. Més tard va estudiar piano i cant a la Universitat Reial de Música, a la qual ara és Fellow. Després d'aquests estudis esdevingué membre dels BBC Singers per 5 anys.[3][4]

Carrera

modifica

L'interès de Connolly per l'òpera i per la música clàssica va començar després de deixar els BBC Singer. Va començar la seva carrera d'òpera interpretant el paper d'Annina al Cavaller de la Rosa (Der Rosenkavalier) l'any 1994.[5] El paper que la va fer reconeguda va ser el de Xerxes en la producció de 1998 English National Opera de l'òpera Xerxes de Handel, dirigida per Nicholas Hytner. L'any 2005 va cantar l'òpera Giulio Cesare de Handel al Festival Glyndebourne d'Òpera. El DVD de la producció, dirigida per David McVicar, va guanyar un Premi Gramophone.[3][6] Quan fa fer el Sesto a la producció de David McVicar de La clemenza di Tito, de l'any 2006, Connolly va ser nomenada per un Premi Olivier. Va fer el seu debut al Metropolitan Opera de Nova York amb la mateixa òpera, però en el paper d'Annio.

El 2009 Connolly va cantar Dido i Aeneas al Teatro alla Scala de Milà i va fer el seu debut al Royal Opera House, Covent Garden, al paper de Dido de la mateixa òpera de Purcell.[7] L'any 2010, Connolly va fer el seu debut al paper de El compositor d'Ariadne auf Naxos al Metropolitan Opera. Connolly va ser premiada el 2011 amb el Distinguished Musician Award de la Incorporated Society of Musicians.[8]

Pel seu recital a l'Alice Tully Hall de Nova York, Connolly va rebre unes excel·lents crítiques del New York Times.[9] Va fer el seu debut al paper de Fricka en l'òpera Der Ring des Nibelungen de Wagner al Royal Opera House i el mateix any va cantar el paper de Phèdre a l'òpera Hippolyte et Aricie de Rameau (Òpera Garnier de París).[10] Connolly va tornar a fer Phèdre al Festival Glyndebourne d'Òpera a una producció de Jonathan Kent l'any 2013, dirigida per William Christie.

Connolly va guanyar la Lira de Plata 2012 de la Royal Philharmonic Society al millor cantant solista (Best Solo Singer) i va ser nomenada en la categoria de millor dona cantant (Best Female Singer) als primers Premis d'Òpera Internacional de Londres del 2013, sent també la destinatària del premi de l'any 2013 a la interpretació més destacada en un paper principal del WhatsOnStage Opera Poll, pel seu paper d'Octavian al Cavaller de la Rosa amb la English National Opera (Òpera Nacional Anglesa).[11][12]

Durant les celebracions de l'any Gustav Mahler del 2011, Connolly va interpretar totes les peces vocals de Mahler amb l'Orquestra Philharmonia amb Lorin Maazel, l'Orquestra Filharmònica de Londres (LPO) amb Vladimir Jurowski i Yannick Nézet-Séguin, l'Orquestra Simfònica de Londres (LSO) amb Marin Alsop, l'Orquestra del Segle de les Llums (OAE) amb Simon Rattle i l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig amb Riccardo Chailly. Connolly va cantar en el concert d'obertura dels concerts BBC Promenade 2012, televisats des del Royal Albert Hall. Cercant promoure música nova, les seves actuacions van incloure Tribute to Cavafy de Sir John Tavener a la Symphony Hall de Birmingham i la seva música de pel·lícula de Children of Men. Va ser també la primera en enregistrat comercialment Twice Through the Heart de Mark-Anthony Turnage amb Marin Alsop i l'Orquestra Filharmònicade Londres, després d'haver fet les presentacions belga i holandesa de l'obre amb el Schoenberg Ensemble conduït per Oliver Knussen.

Va cantar el paper de Susie en el primera producció de l'òpera The Silver Tassie, de Turnage, a l'Òpera Nacional Anglesa l'any 2000.[13][14]

Altres enregistramens comercials de Connolly inclouen lieder de Schumann amb Eugene Asti per a Chandos, lieder Songs of Love and Loss de Korngold amb Iain Burnside, el Rèquiem de Duruflé per a Signum i Dido i Enees de Purcell amb l'Orquestra del Segle de les Llums.[3][15][16]

El setembre 2009 Connolly va fer la seva primera aparició com a solista convidada a la Last Night of the Proms, cantant el famós Rule, Britannia! vestida amb una rèplica de l'uniforme de Lord Nelson a l'Armada Reial.[17]

Vida familiar

modifica

Viu amb el seu marit, i la seva filla (nascuda el 2003) a Gloucestershire, al Cotswolds.[3][4][5]

Papers operístics

modifica
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.

Royal Opera House

modifica
Henry Purcell
Richard Wagner

Òpera Nacional Gal·lesa

modifica
Richard Strauss

Opera North

modifica
Gaetano Donizetti
Vincenzo Bellini

Òpera Nacional Anglesa

modifica
Vincenzo Bellini
Hector Berlioz
Benjamin Britten
George Frideric Händel
Claudio Monteverdi
Wolfgang Amadeus Mozart
Henry Purcell
Richard Strauss
Mark-Anthony Turnage
  • The Silver Tassie (Susie)
Marc-Antoine Charpentier

Òpera Escocesa

modifica

Festival d'Òpera de Glyndebourne

modifica

Òpera Nacional de París

modifica

La Scala, Milà

modifica

Maggio Musicale, Florència

modifica

La Monnaie, Brussel·les

modifica

De Nederlandse Opera

modifica
Händel

Gran Teatre del Liceu, Barcelona

modifica
Monteverdi
Händel

Festival d'Aix-en-Provence

modifica
Mozart
Händel

Òpera de l'Estat de Bavier, Múnic

modifica

Funcions als EUA

modifica
New York City Opera
Metropolitan Opera
Òpera de San Francisco

Enregistraments

modifica

Els seus enregistraments inclouen:

Referències

modifica
  1. ↑ Tomorrow's birthdays, The Guardian, 12 juny 2010
  2. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 59282. p. 7. 31 desembre 2009.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Erica Jeal «Who wears the trousers?». The Guardian, 10-10-2008 [Consulta: 21 novembre 2009].
  4. ↑ 4,0 4,1 Neil Fisher «Sarah Connolly: The diva who wears the trousers». The Times, 19-05-2009 [Consulta: 21 novembre 2009]. Arxivat 15 de setembre 2019 a Wayback Machine.
  5. ↑ 5,0 5,1 Ivan Hewett «Diva who dies for a living». Telegraph, 21-09-2004 [Consulta: 23 maig 2007].
  6. ↑ Hugh Canning «Sarah Connolly – stardom beckons». The Times, 06-02-2005 [Consulta: 21 novembre 2009]. Arxivat 15 de setembre 2019 a Wayback Machine.
  7. ↑ Erica Jeal «Dido and Aeneas; Acis and Galatea (Royal Opera House, London)». The Guardian, 02-04-2009 [Consulta: 21 novembre 2009].
  8. ↑ «ISM celebrates singer Sarah Connolly». ISM Music Journal, 1-2012 [Consulta: 2 juny 2016]. Arxivat 2013-10-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-04. [Consulta: 2 juny 2016].
  9. ↑ Woolfe, Zachary «A Mezzo Keeps It Simple, and Makes It Profound». The New York Times, 15-04-2011.
  10. ↑ «http://www.telegraph.co.uk/culture/music/opera/9570802/Das-Rheingold-Die-Walkure-at-the-Royal-Opera-House-review.html».+.
  11. ↑ «http://uk.reuters.com/article/2013/05/14/uk-classical-rps-idUKBRE94D14V20130514».+.
  12. ↑ «Winners of the Opera Poll 2013 announced». WhatsOnStage.com, 24-02-2013 [Consulta: 2 juny 2016]. Arxivat 1 de març 2013 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-03-01. [Consulta: 2 juny 2016].
  13. ↑ Michael Billington «Triumph from the trenches». The Guardian, 18-02-2000 [Consulta: 21 novembre 2009].
  14. ↑ Edward Greenfield «Turnage, The Silver Tassie». The Guardian, 12-07-2002 [Consulta: 21 novembre 2009].
  15. ↑ Tim Ashley «Classical review: Schumann: Frauenliebe Frauenliebe und -leben; Liederkreis Op 39, etc; Connolly/Asti». The Guardian, 14-11-2008 [Consulta: 21 novembre 2009].
  16. ↑ Tim Ashley «Purcell: Dido & Aeneas; Connolly/ Bardon/ Finley/ OAE/ Devine/ Kenny». The Guardian, 13-02-2009 [Consulta: 21 novembre 2009].
  17. ↑ Richard Morrison «Proms 73–76: Last Night of the Proms at the Albert Hall/ BBC TV/ Radio 3». The Times, 14-09-2009 [Consulta: 21 novembre 2009]. Arxivat 15 de setembre 2019 a Wayback Machine.
  18. ↑ Tim Ashley «Sarah Connolly – The Exquisite Hour». The Guardian, 10-02-2006 [Consulta: 23 maig 2007].

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sarah_Connolly&oldid=34240635»