Schäferita

mineral vanadat

La schäferita és un mineral vanadat que pertany a la classe dels fosfats, al grup estructural del granat i al grup de la berzeliïta. Va ser descoberta l'any 1980 per Helmut Schäfer, de qui en rep el nom, en una pedrera al volcà Bellerberg, a Alemanya.

Infotaula de mineralSchäferita
Fórmula químicaCa₂NaMg₂(VO₄)₃
EpònimHelmut Schäfer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusCaspar quarry, volcà Bellerberg, Ettringen, Mayen, Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.AC.25
Nickel-Strunz 9a ed.8.AC.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/A.08 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa=12,427(2) Å, V=1919(1) Å³, Z=8
Colorvermell o vermell ataronjat
Fracturaconcoidal
Duresa5
Lluïssorvítria
Color de la ratllagroga
Diafanitattransparent
Densitat3,40 g/cm³ (mesurada); 3,43 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1997-048
Any d'aprovació1980
SímbolSfr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3][4]

Característiques modifica

La schäferita és un vanadat de fórmula química Ca₂NaMg₂(VO₄)₃. Cristal·litza en el sistema isomètric en cristalls euèdrics de fins a 0,15 mm en forma d'icositetràedre trapezoïdal i en agregats cristal·lins.[2] És de color vermell o vermell ataronjat i la seva ratlla és de color groc. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz la schäferita pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb 49 minerals més, entre els quals es troben: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, bobfergusonita, hagendorfita, johil·lerita, johnsomervilleïta, marićita, yazganita, qingheiïta, qingheiïta-(Fe2+), whitlockita i xenofil·lita.

Formació i jaciments modifica

La schäferita va ser trobada en un xenòlit ric en silici en una roca volcànica formada per leucita i tefra concrescuda amb magnesioferrita. A part de la localitat original també n'existeix un jaciment a Attica, Kamariza, Grècia.[1]

Sol trobar-se associada amb diversos minerals com ara sil·limanita, quars, enstatita, sanidina, cordierita, corindó, mullita, hematita i augita.[2]

Història modifica

La schäferita va ser originalment classificada com a clonohumita només basant-se en el seu aspecte; va ser reconeguda per la Comissió de nous minerals i de noms de minerals de l'IMA com un nou mineral l'any 1997 després que una anàlisi amb ED-XRF va revelar que tenia un alt contingut en vanadi.[2]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Schäferite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Krause, W.; Blaß, G.; Effenberger, H. (en anglès) Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte, 1999, pàg. 123-134.
  3. Ralph, Jolyon and Ida Chau, 17 August 2010, "Schäferite." http://www.mindat.org/min-7279.html. Accessed 27 September 2010.
  4. Barthelmy, David, 1997-2010, “Schäferite Mineral Data.” http://www.webmineral.com/data/Schaferite.shtml. Accessed 27 September 2010.