Scorpius X-1

Scorpius X-1 (abreujat Sco X-1) és una binària de raigs X localitzada a la constel·lació d'Escorpió. Està situada a una distància de 3.000 pársecs (9.000 anys llum ). A part del Sol, és la font de raigs X més brillant del nostre cel. La seva lluminositat és de 2.3×1031 W, unes 60.000 vegades la del Sol.

Infotaula d'estrellaScorpius X-1
Nomenclatura
Data de descobriment19 juny 1962 Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEscorpió Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 19m 55.0689s [1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-2h 57m 26.332s [1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)11,1[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi-6,815 mas/a[1] (ascensió recta)
-12,178 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial-138,5 km/h[3] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra2,8 kiloparsecs[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,4456 mil·lisegons d'arc[1] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralOev[5] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBADV* V818 Sco Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Va ser descoberta en 1962 per un equip sota la direcció de Riccardo Giacconi a Cambridge, Massachusetts, mitjançant un detector de raigs X a bord d'un coet sonda Aerobee . En aquells temps, no s'esperava que existiren fonts de raigs X brillants fora del nostre sistema solar i el detector va ser llançat amb el propòsit de detectar raigs X a la Lluna. En lloc d'això, el detector va descobrir Sco X-1, una font extremadament brillant i sense una correspondència aparent en el cel visible. La font va ser més tard associada a un estel blau molt feble anomenada V818 Scorpii.

El sistema està classificat com una binària de baixa massa emissora de raigs X. Està format per una estrella de neutrons d'unes 1.4 masses solars i una estrella companya de només 0.42 masses solars. Podria ser que les dues estrelles no hagin nascut juntes i el sistema s'hagi format per una trobada fortuïta dins el cúmul globular de què formen part.

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  2. Afirmat a: The General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes, Fourth Edition. Autor: William Foster van Altena. Pàgina: 0. Data de publicació: 1995.
  3. Afirmat a: Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue. Pàgina: 269–280. Data de publicació: 1995.
  4. «The distances to Galactic low-mass X-ray binaries: consequences for black hole luminosities and kicks» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2004, pàg. 355–366. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2004.08193.X.
  5. Afirmat a: SIMBAD.