Sembat III Bagratuní

Sembat III (IV) Bagratuní fou patrici i generalíssim d'Armènia del 771 al 772. Per una mala identificació de Sembat II i Sembat III, que foren suposats una sola persona, se li va assignar l'ordinal armeni III (i VI Bagratuní), però el seu ordinal correcte seria IV-VII.

Infotaula de personaSembat III Bagratuní
Biografia
Mort25 abril 775 Modifica el valor a Wikidata
Q63301960 (emirat d'Armènia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Armènia (770 (Gregorià)–775 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBagratuní Modifica el valor a Wikidata
FillsAixot IV Bagratuní
Xapuh Bagratuní
Pancraci Modifica el valor a Wikidata
PareAixot III Bagratuní Modifica el valor a Wikidata
GermansVassak Bagratuní Modifica el valor a Wikidata

Va agafar la direcció de la família Bagratuní el 761, any en què van morir el seu pare Aixot III el Cec, que estava retirar per le ceva ceguessa, i el seu oncle Sahak III Bagratuní, que havia dirigit a la família els darrers 11 anys.

El 771 va esclatar la revolució armènia dirigida per Artavasdes Mamikonian que com a primer acte va matar el recaptador fiscal del districte del Shirak, a la vila de Kumair. Però els àrabs eren molt forts oi va haver de fugir cap a Kartli. Per la persecució d'Artavasdes es va demanar el suport de Sembat III Bagratuní, fill d'Aixot el Cec. Van aconseguir atrapar-lo i recuperar una part del botí però Artavasdes va poder arribar a territori de Còlquida on es va instal·lar sota protecció romana d'Orient. Sembat III fou nomenat patrici i generalíssim (771) càrrec vacant des de la mort de Sahak I Bagratuní.

En represàlia per la revolta Hasan va tornar a apujar els impostos. Un parent d'Artavasdes, Muixel Mamikonian, també es va refugiar llavors a les muntanyes i va dirigir una guerrilla per algun temps i va obtenir alguns èxits notables, essent el principal la derrota de la guarnició àrab de Dvin (quatre mil homes) que havia sortit a perseguir-lo, derrota que fou obra de Muixel amb només 200 homes. Això va animar als nakharark que van decidir revoltar-se. Una reunió general va decidir l'aixecament. Cinc mil homes van poder ser reunits. Es va decidir atacar Karin, menys defensada que Dvin i més propera a la frontera romana d'Orient. La ciutat fou assetjada però no va poder ser conquerida. Aixot III Bagratuní de Taron recomanava la submissió però Sembat, tot i el seu càrrec, va decidir participar-hi.

El califa va enviar trenta mil soldats de Khorasan (772) dirigits pel general Amr o Amru conegut per Umar que es va establir a Khelat. Aixot III era a Khelat i va advertir secretament als rebels, però no el van creure i el setge de Karin va seguir. Per la seva banda Hamzasp Artsruní (que tenia per vassalls als Amatuni, Reixtuní i Teruni) ajudat principalment pels Amatuni i per Vasak Bagratuní (germà de Sembat III), ara ja senyor de Taron, va atacar Ardjesh, on hi havia una guarnició àrab. Vers allí va marxar Amr o Amru que va infligir a Hamazasp una derrota total (15 d'abril del 772). Els àrabs es van desplaçar al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la notícia de la derrota arribava a Karin (Erzurum) el setge de la qual fou aixecat i van decidir anar a Bagrevand on van arribar el 25 d'abril del 772 i van lliurar una desigual batalla en la qual van morir quasi tots. Entre els morts Sembat III Bagratuní, Muixel Mamikonian, Samuel Mamikonian, Vahan Gnuní conegut per Daixnak (el del punyal) i fins a 300 mes (i més de 4.000 soldats i nobles secundaris).

El fill de Sembat III, Aixot Msaker, es va refugiar a les seves terres a les fonts de l'Araxes, prop de la frontera romana d'Orient, a la fortalesa de Bagaran. Vasak de Taron (germà petit de Sembat III), va abandonar Taron i es va establir a les muntanyes de la Klardjètia (regió d'Ardahan, a les fonts del Kura, que van acabar dominat el seu fill Adarnases i el seu nét Aixot). A l'Armènia pròpia només la regió de Moxoene (Mokq) en poder d'una branca dels Bagratuní que no va participar en la revolta, va quedar en poder de la família.