Sembat (III) Bagratuní

(S'ha redirigit des de: Sembat VI Bagratuní)

Sembat (III) VI Bagratuní fou nakharar i príncep d'Armènia del 691 a 727. Era fill de Varaz-Tirots III, nét de Sembat, besnét d'Aixot II (príncep d'Armènia) i rebesnét de Sembat II d'Armènia V Bagratuní. El personatge d'aquest article i el darrer Sembat II apareixen com un de sol en les fonts (R. Grousset per exemple) el que s'explicaria perquè Sembat (III) VI i Sembat II-V eren fills d'un Varaz-Tirots (III i II respectivament). Degut a això s'identifica al següent Sembat com Sembat III (quan hauria de ser IV) i VI Bagratuní (quan hauria de ser VII). Així la línia de Bagràtides queda així:

  • Sembat I d'Armenia i IV Bagratuní († 616), marzban d'Arménie i d'Hircània vers 604-611
    • Varaz-Tirots II Bagratuní († 645), fill, marzban d'Armènia 628-634, príncep d'Armènia en 645.
      • Sembat II d'Armènia i V Bagratuní (+ ?), fill, príncep d'Armènia de 645 a 653.
        • Aixot II Bagratuní († 690), fill, príncep d'Armènia de 685 a 689.
          • Sembat († 705), fill
            • Varaz-Tirots III Bagratuní († 670), fill de Sembat V-II
              • Sembat III d'Armenia i VI Bagratuní († 726), fill, governador-príncep d'Armènia de 691 a 705.
  • Aixot III Bagratuní el Cec († 761), fill de Vasak Bagratuní i possible nebot de Sembat III-VI, príncep d'Armènia de 732 a 748.
Infotaula de personaSembat Bagratuní
Biografia
Naixement670 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort726 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Armènia (693 (Gregorià)–726 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBagratuní Modifica el valor a Wikidata
PareVaraz-Tirots III Bagratuní Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Sembat (III) va estar al servei de l'Imperi Romà d'Orient i el 691 fou nomenat governador d'Armènia en substitució de Nersès Kamsarakan, amb Symbatios, un grec, com a patrici al seu costat.

Per venjar-se del romans d'Orient que el 635 l'havien torturat, quant va tenir el poder es va passar al camp musulmà i va cridar als àrabs que van enviar un exèrcit dirigit per Muhammad Ibn-Merwan que va restablir el domini del Califa. Els àrabs van designar prefectes per controlar el país. Muhammad fou derrotat pels khàzars vinguts del Caucas, però el seu nebot Maslama els va poder rebutjar. Symbatios va entregar el país sense lluita.

El 695 Muhammad va tornar a Síria i va deixar com ostikan (prefecte) al seu lloctinent Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili.

Tiberi III va enviar un altre exèrcit vers el 696, i es va produir una batalla de resultat incert prop d'un lloc anomenat Paik probablement no massa lluny d'Erzurum entre els romans d'Orient i Sembat. Ambdós exèrcits es van retirar.

A una data indeterminada vers el 697 Abdallah feu empresonar a molts nakharark i ishkhans, es va apoderar dels seus tresors i de les seves terres. Sembat II i el patriarca Sahak III foren enviats a Damasc.

Alliberat Sembat II i retornat a Armènia vers 698, va passar al camp romà d'Orient i va organitzar una revolta nacional. Els nakharark que el van secundar es varen concentrar a Akori. Al seu costat estava sa germà Ashot II Bagratuní, Sembat III Bagratuní de Vaspurakan, fill d'Aixot I Bagratuní, i Vard Reixtuní, fill de Teodor Reixtuní. Un exèrcit àrab va atacar els revoltats quan partien en direcció a la frontera romana d'Orient, a la vila de Vardanakert, prop d'Akori. El fred no deixava combatre als àrabs i dos mil armenis van aplanar l'exèrcit musulmà molt més nombrós. Els soldats es van escapar cap a l'Araxes que van creuar perquè estava gelat, però es va trencar el gel i la majoria van morir; només 300 van retornar a la seva base a Siunia on la princesa Shushan els va acollir i quan va arribar Sembat, que els volia, va aconseguir que els deixés lliures. Sembat llavors va enviar la notícia a la cort de Constantinoble de la que es va declarar vassall, amb regals, i fou reconegut curopalata (vers el 700).

Vers el mateix any una expedició àrab que havia entrat a Vaspurakan fou derrotada a Kugank per Vard Reixtuní, i una expedició dirigida per Othman Ibn-Walid Ibn-Oqba al Vanand fou desfeta pels Kamsarakan.

Però per por de les represàlies àrabs Sembat II es va retirar al Taiq, on es va establir a la fortalesa de Tukharq, prop de la frontera romana d'Orient.

El Califa Abd al-Malik va enviar als seus lloctinents Muhammad Ibn-Merwan i Uqba a Armènia. Els nakharark es van rendir sense lluita. (vers 702).

El patriarca Sahak III que va anar a veure al califa per intercedir va morir al viatge (703). Però les seves súpliques van servir perquè no hi hagués represàlies. Fou elegit nou patriarca Elia d'Ardjesh, bisbe de Bznuniq (703-717). Llavors el patriarca d'Aghuània (el nom apareix com Bakur i com Nersès) es va separar de l'església armènia i es va decantar cap a les doctrines de la cristologia calcedoniana, amb el suport de la princesa d'Aghuània Sprahm. Elia, amb el suport del califa i del senyor local d'Aghuània Sheroe, va anar a Bardaa, va deposar a Bakur o Nersès al que va arrestar junt amb Sprahm i els va enviar a Damasc. Un nou patriarca d'Aghuània fou nomenat en un sínode.

El 705 el nou califa Abd al-Walid va decidir eliminar als nakharark. Sembat II, assabentat del projecte, va demanar ajut a Bizanci. Forces gregues i de Sembat es van ajuntar i van avançar cap a Vanand però foren desfetes per Muhammad Ibn-Merwan prop de Drakhpet. El califa va encarregar llavors de l'eliminació dels nakharark al governador de Nakhichevan, Qasim. 1200 nakharark van ser cridats i per sorpresa tancats a una església de Nakhichevan i una de Khram (al sud de Nakhichevan, a la riba de l'Araxes) a les que es va calar foc. Entre els morts cal esmentar a Sembat III Bagratuní de Vaspurakan, Grigor i Kurion Artsruní i Varaz-Shapuh Amatuni. Els seus fills foren portats a Damasc per ser educats sota la fe musulmana (706). Sembat II va marxar a territori romà d'Orient i es va instal·lar a Poti a la Còlquida, on va morir.

Vers el 706 el govern, que havia exercit Muhammad Ibn-Merwan fou confiat a Abd Allah Ibn-Hatim al-Bahili.

Sembat va deixar diversos fills que no van tenir cap paper a la historia. Va tenir també probablement tres germans: Aixot (que ho era segur), Vasak i Bagrat. La direcció de la família va passar als fills d'aquests dos darrers: Aixot Bagratuní III i Sahak Bagratuní III.

BibliografiaModifica

  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p.