Viquipèdia

Serguei Kovaliov

polític rus

Serguei Adàmovitx Kovaliov (de vegades transcrit Kovalev; rus: Серге́й Ада́мович Ковалёв; Serèdina-Buda, RSS d'Ucraïna, 2 de març de 1930 – Moscou, 9 d'agost de 2021) va ser un activista rus dels drets humans, polític i dissident i pres polític soviètic.

Plantilla:Infotaula personaSerguei Kovaliov

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Сергей Адамович Ковалёв Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 març 1930 Modifica el valor a Wikidata
Serèdina-Buda (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 agost 2021 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Donskoi Modifica el valor a Wikidata
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Rússia

22 gener 2001 – 26 gener 2004
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Rússia

20 març 1996 – 22 gener 2001
Diputat de la Duma Estatal
12 desembre 1993 – 7 desembre 2003 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Biologia de la Universitat de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDrets humans, política i biofísica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Moscou Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, activista pels drets humans, biofísic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAmnistia Internacional Modifica el valor a Wikidata
PartitIàbloko (2006–)
Elecció Democràtica de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
Condemnat peragitació i propaganda antisoviètica Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Serguei Kovaliov (rus) Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 231085771 Modifica el valor a Wikidata

Primers anys i arrest

modifica

Kovaliov va néixer a la ciutat de Serèdina-Buda actual Ucraïna, prop de Sumi. El 1932, la seva família es va traslladar al poble de Podlipki, prop de Moscou. El 1954, es va graduar a la Universitat Estatal de Moscou. Se li va concedir un doctorat en biofísica en 1964. Com a biofísic, Kovaliov és autor de més de 60 publicacions científiques. Des de mitjans de la dècada de 1950, es va oposar a les teories de Trofim Lissenko, afavorides pel governant Partit Comunista de la Unió Soviètica. Va participar en l'estudi de les membranes cel·lulars, i és especialista en el camp de les xarxes neuronals.

Kovaliov va formar part d'un grup d'activistes que va establir el Grup d'Acció per a la Defensa dels Drets Humans a l'URSS el 1969, el primer òrgan independent de la Unió Soviètica.[1][2]:343 Els 14 membres del grup i 38 partidaris van signar la seva apel·lació a la Comissió de Drets Humans de l'ONU i un cert nombre d'ells també es varen involucrar enió s'està involucrant en el butlletí sobre els drets humans anomenat Crònica dels esdeveniments actuals (1968-1983), una publicació clandestina de Samizdat.[3] Els membres del Grup d'Acció es van trobar sota la pressió de les autoritats [4] i van cessar les seves activitats.

En 1969, es va signar una apel·lació al Comitè de l'ONU per als Drets Humans.[5] Kovaliov va signar declaracions i apel·lacions en defensa de Vladímir Bukovski, Mustafà Djemílev, Piotr Grigorenko, Víktor Khàustov, Víktor Nekipélov, Leonid Pliusx, Iuri Xikhanóvitx, Aleksandr Soljenitsin i Gabriel Superfín.[6]

Després de la detenció de Piotr Iakir, la Crònica no va aparèixer durant més d'un any. El 7 de maig de 1974 Kovaliov, Tatiana Velikànova i Tatiana Khodoróvitx van donar una conferència de premsa per als periodistes estrangers, i declararen la seva voluntat de renovar la publicació del butlletí i la distribució de tres números posposats.[7] A conseqüència d'això, Serguei Kovaliov va ser detingut a Moscou aquell mateix any, el 27 de desembre de 1974,[8] jutjat a Vílnius, i acusat d'"agitació i propaganda antisoviètica" (article 70 del Сodi penal de la RSFSR).[9] Va complir condemna durant set anys en establiments penitenciaris per a presos polítics –el gulag de Perm 36 i la presó de Txístopol– seguit de tres anys d'exili intern a Kolimà a l'Extrem Orient soviètic. Al seu retorn, es va establir a Kalinin (ara Tver). Es va traslladar a Moscou el 1987.

Durant la perestroika

modifica

Durant la perestroika iniciada per Mikhaïl Gorbatxov, a Kovaliov se li va permetre tornar a Moscou. En aquest període, va continuar el seu activisme i va participar en la fundació de diverses organitzacions humanitàries i iniciatives clau:

  • La societat dels drets humans Memorial, dedicada a la memòria i la rehabilitació de les víctimes de la repressió política a la Unió Soviètica. Kovaliov n'ha estat el seu copresident des de 1990.
  • La branca de Moscou d'Amnistia Internacional.
  • La Conferència Internacional Humanitària (desembre de 1987)
  • Club de premsa "glàsnost"

El 1989, Andrei Sakhàrov el va recomanar com a codirector del Grup de projecte per a la defensa dels drets humans, anomenat més tard Grup dels drets humans russoamericà.

Rússia post-soviètica

modifica
 
Kovaliov a la manifestació promoguda per Estratègia 31 en defensa de l'article 31 (llibertat de reunió) de la Constitució de Rússia. Moscou, 31 de gener del 2010

Després de la dissolució de la Unió Soviètica, Kovaliov va centrar la seva atenció en la política oficial. El gener de 1991, va ser coautor de la Declaració dels drets humans i civils a Rússia i va ser un important contribuent a l'article 2 (Drets i llibertats de l'home i del ciutadà) de la Constitució de Rússia.

De 1990 a 1993, fou elegit diputat popular a la Federació Russa, i un membre del Presidium del Sóviet Suprem de la Federació de Rússia. Fou president de la Comissió de Drets Humans del President i Comissionat de Drets Humans per al Parlament rus, la Duma Estatal.

De 1993 fins aL 2003, Kovaliov fou diputat de la Duma Estatal de Rússia. De 1996 a 2003 va ser també membre de la delegació russa a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa i membre del Comitè de l'Assemblea d'Afers Jurídics i Drets Humans.

El 1993, va ser cofundador del moviment i, més tard, partit polític Elecció de Rússia (rus: Выбор России), anomenat posteriorment Opció Democràtica de Rússia (rus: Демократический выбор России).

Des de 1994, Kovaliov, llavors assessor de drets humans de Ieltsin, s'ha oposat públicament a la participació militar de Rússia a Txetxènia, s'ha oposat sistemàticament a violacions dels drets humans durant la guerra, ha advocat pel cessament de les hostilitats i la resolució de conflictes per mitjans pacífics. Des de Grozni, va presenciar i documentar les realitats de la Primera Guerra de Txetxènia. Els seus informes diaris a través del telèfon i de la televisió galvanitzaren l'opinió pública russa contra la guerra. Pel seu activisme, va ser remogut del seu càrrec a la Duma en 1995.[10] El 1994, va rebre el Premi Homo Homini pel seu activisme dels drets humans, atorgat pel grup txec Člověk v tísni.[11]

Serguei Kovaliov va ser acusat pel general rus Tróixev, que durant la batalla de Grozni, Kovaliov va oferir la rendició als soldats russos. Va prometre que la seva vida, salut i honor serien preservats. Però la majoria dels que es van rendir van ser assassinats.[12] No obstant això, el general Tróixev és l'única font d'aquesta informació. El nacionalista rus Aleksandr Prokhànov en el seu diari Zavtra també va acusar Kovaliov de maltractament de la mare del soldat Ievgueni Rodiónov, Liubov Vassílievna. Segons Prokhànov, ella va demanar l'ajuda de Kovaliov en la recerca del seu fill segrestat i posteriorment assassinat el 1996, però aquest va cridar com a resposta: "Per què has vingut a mi? Has criat un assassí".[13]

Kovaloov ha estat un obert crític de les tendències autoritàries en les administracions de Borís Ieltsin i Vladímir Putin. El 1996, va renunciar a ser el cap de la Comissió Presidencial de Drets humans de Ieltsin, després d'haver publicat un carta oberta a Ieltsin, on Kovaliov acusava el president de renunciar als principis democràtics. El 2002, es va organitzar una comissió pública per investigar les explosions d'edificis d'apartaments de Moscou (la Comissió Kovaliov)[14]), que fou paralitzada a la pràctica després que un dels seus membres, Serguei Iuixenkov, fos assassinat,[15][16] un altre membre, Iuri Sxekotxikhin, presumptament enverinat amb tal·li,[17][18] i els seus assessor legals i investigador, Mikhaïl Trepaixkin, detingut.[19][20]

El 2005, va participar a Ells van triar la llibertat, un documental de televisió de quatre parts sobre la història del moviment dissident soviètic.

El març de 2010, Kovaliov va signar el manifest anti-Putin en línia de l'oposició de Rússia "Putin ha de marxar".

Obres

modifica

Llibres

modifica
  • Der Flug des weißen Raben: von Sibirien nach Tschetschenien: eine Lebensreise (en alemany). Rowohlt Berlin, 1997. ISBN 3871342564. 
  • Russlands schwieriger Weg und sein Platz in Europa (en alemany). Jena: Collegium Europaeum Jenense an der Friedrich-Schiller Universität Jena, 1999. ISBN 3933159059. 
  • Hood, Roger; Kovalov, Serguei The death penalty: abolition in Europe. Estrasburg: Publicacions del Consell d'Europa, 1999. ISBN 9287138745. 
  • Прагматика политического идеализма (en rus). Moscou: Институт прав человека, 1999. OCLC 162477430. 
  • Мир, страна, личность (en rus). Moscou: Изограф, 2000. ISBN 5871130852. 

Articles

modifica

Bibliografia complementària

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ A Chronicle of Current Events núm. 8, 30 de juny de 1969 — 8.10 "An Appeal to the UN Commission on Human Rights".
  2. ↑ Hegarty, Angela; Leonard, Siobhan. A human rights: an agenda for the 21st century. Routledge, 1999, p. 343. ISBN 1-85941-393-5. 
  3. ↑ A Chronicle of Current Events (en anglès).
  4. ↑ A Chronicle of Current Events núm. 10, 31 d'octubre de 1969 — "Persecution of the Action Group for the Defence of Civil Rights in the USSR".
  5. ↑ «An Appeal to The UN Committee for Human Rights». The New York Review of Books, 21-08-1969.
  6. ↑ [5 de novembre de 2015] Inside Soviet prisons. Documents of the struggle for human and national rights in the USSR. Nova York: The Committee for the Defense of Soviet Political Prisoners, 1976, p. 49. OCLC 3514696. 
  7. ↑ A Chronicle of Current Events núm. 30, 31 de desembre de 1973 — 30.1 "The Trial of P. Yakir and V. Krasin. (Statement by the Action Group on Human Rights)."
  8. ↑ A Chronicle of Current Events núm. 34, 31 de desembre de 1974 — 34.1 "The arrest of Sergei Kovalyov".
  9. ↑ A Chronicle of Current Events núm. 38, 31 de desembre de 1975 — 38.3 "The trial of Sergei Kovalyov".
  10. ↑ Vadim J. Birstein. The Perversion Of Knowledge: The True Story of Soviet Science. Westview Press (2004) ISBN 0-8133-4280-5
  11. ↑ «Previous Recipients of the Homo Homini Award». Člověk v tísni. Arxivat de l'original el 2011-05-01. [Consulta: 17 abril 2011].
  12. ↑ [enllaç sense format] http://www.lib.ru/MEMUARY/CHECHNYA/troshew.txt
  13. ↑ Христианский путь воина. Евгений Родионов и его мать Arxivat 2017-02-03 a Wayback Machine. (rus)
  14. ↑ «Terror-99». Arxivat de l'original el 2006-03-10. [Consulta: 3 febrer 2017].
  15. ↑ «Yushenkov: A Russian idealist». BBC News, 17-04-2003.
  16. ↑ «Russian MP's death sparks storm». BBC News, 18-04-2003.
  17. ↑ «Terror-99». Arxivat de l'original el 2007-04-26. [Consulta: 3 febrer 2017].
  18. ↑ «Агент Неизвестен». Arxivat de l'original el 2016-02-25. [Consulta: 3 febrer 2017].
  19. ↑ «The Trepashkin Case». Arxivat de l'original el 2009-03-01. [Consulta: 3 febrer 2017].
  20. ↑ Federació Russa: Amnistia Internacional demana que Mikhaïl Trepaixkin sigui posat en llibertat a l'espera d'una revisió completa de la seva causa | Amnistia Internacional Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (anglès)

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serguei Kovaliov
 
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Serguei Kovaliov
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Serguei_Kovaliov&oldid=31396154»