Obre el menú principal

El setge de Montsó fou una de les batalles de la Reconquesta.

Infotaula de conflicte militarSetge de Montsó
Reconquesta
Setge de Montsó (1088) (Arago 1057)
Setge de Montsó (1088)
Setge de Montsó (1088)
Fronteres el 1057.
En verd, l'Emirat de Saraqusta
En ocre, el Regne d'Aragó
En marró fosc, el Regne de Navarra
En blau, el comtat d'Urgell
En carbassa, la Corona de Castella
En groc, el Regne de França
En marró clar, Sahla (Emirat d'Albarrasí)
Coord.: 41° 54′ 36″ N, 0° 11′ 24″ E / 41.91000°N,0.19000°E / 41.91000; 0.19000
Tipus setge
Data 1088
Coordenades 41° 55′ N, 0° 11′ E / 41.91°N,0.19°E / 41.91; 0.19
Lloc Montsó
Resultat victòria aragonesa
Bàndols
Aragó Regne d'Aragó Islam Emirat de Saraqusta
Comandants en cap
Aragó Sanç I d'Aragó i Pamplona Islam al-Múqtadir
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

Després de la derrota a la batalla de Graus la primavera de 1063 en la qual va morir Ramir I d'Aragó, el seu fill Sanç I d'Aragó i Pamplona va continuar amb els atacs a la Taifa de Saragossa per eixamplar els seus dominis. La ciutat de Barbastre fou conquerida el 1064 amb l'ajut normand i d'Ermengol III d'Urgell, a qui va concedir la ciutat. Dos anys més tard, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla, Ermengol III va morir.

El setgeModifica

La ciutat va caure el 24 de juny de 1089 a mans de Pere de Ribagorça.[1]

ConseqüènciesModifica

Pere de Ribagorça es va establir a Montsó, com a rei de Montsó en 1092, per consolidar les fronteres del seu territori.[2]

ReferènciesModifica

  1. Cingolani, Stefano Maria. Gestes dels Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó. Universitat de València, 2011, p. 113. ISBN 8437087163. 
  2. Boix Pociello, Jordi C. De Roda a Lleida: la fi d'un somni heroic. IEBC, 1998, p. 73. ISBN 8487861288.