La siegenita és un mineral que pertany al grup linneïta, de la classe dels sulfurs.[2] Rep el seu nom de la regió minera de Siegen (Alsàcia), on va ser descoberta l'any 1850.

Infotaula de mineralSiegenita

Siegenita provinent de Buick Mine, Bixby, Districte de Viburnum Trend, Comtat d'Iron, Missouri, Estats Units
Fórmula químicaCoNi₂S₄
EpònimSiegerland (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.DA.05
Nickel-Strunz 9a ed.2.DA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/D.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.10.1.6 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Hàbit cristal·lícristalls octahedrals, granular, massiu
Estructura cristal·linaa = 9.41 Å; Z = 8
Grup puntualisomètric hexoctahedral (4/m3 2/m) F d3m
Grup espacialgrup espacial 227 Modifica el valor a Wikidata
Colorgris clar, gris metàl·lic amb tonalitats vermelles coure o gris violàcies
Maclesen {111}; polisintètiques
Exfoliació{100} imperfecta
Fracturadesigual
Duresa4,5 a 5,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris fosca
Diafanitatopaca
Densitat4,83
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolSeg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

És un sulfur de cobalt i níquel. Cristal·litza en el sistema cúbic formant cristalls octahedrals. També s'hi pot trobar de manera granular o massiva. Forma una sèrie de solució sòlida amb la violarita (FeNi₂S₄), en la qual la substitució gradual del cobalt per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] El grup de la linneïta al qual pertany està format per sulfurs i similars amb l'estructura de l'espinel·la. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: seleni, coure i ferro. Pot ser extreta a les mines juntament amb altres sulfurs com a mena dels metalls que inclou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la siegenita pertany a «02.DA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 3:4» juntament amb els següents minerals: bornhardtita, carrollita, cuproiridsita, cuprorhodsita, daubreelita, fletcherita, florensovita, greigita, indita, kalininita, linneïta, malanita, polidimita, trüstedtita, tyrrel·lita, violarita, xingzhongita, ferrorhodsita, cadmoindita, cuprokalininita, rodostannita, toyohaïta, brezinaïta, heideïta, inaglyita, konderita i kingstonita.

Formació i jaciments modifica

Es forma en vetes hidrotermals amb altres sulfurs de coure, ferro i níquel. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcopirita, pirrotina, galena, esfalerita, pirita, mil·lerita, gersdorffita o ullmannita.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà), a la mina Eugenia (Bellmunt del Priorat, Priorat),[4] a la mina Alforja (Alforja, Baix Camp)[5] i a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[6]

Referències modifica

  1. «Siegenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2015].
  2. «Linnaeite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2015].
  3. «Siegenite-Violarite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 març 2015].
  4. Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].
  5. Abella i Creus, Joan «Plumboagardite, green anglesite and other minerals from the Alforja mine, Alforja, Tarragona, Catalunya». Mineral Up, 2, 2018 [Consulta: 28 novembre 2023].
  6. Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 28 novembre 2023]. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Siegenita