Sigma del Bover
Sigma del Bover (σ Bootis)[10] és un estel en la constel·lació del Bover de magnitud aparent +4,47. Forma una doble òptica amb ρ Bootis, i la separació entre ambdós és de 52 minuts d'arc. No formen, no obstant això, un veritable sistema binari, doncs mentre Sigma Bootis es troba a 50 anys llum del sistema solar, ρ Bootis es troba al triple de distància.
Característiques modifica
Sigma del Bover és un estel blanc-groc de la seqüència principal de tipus espectral F2V amb una temperatura superficial de 6900 K. La seva lluminositat és 3,1 vegades major que la del Sol, amb un diàmetre un 20 % més gran que el diàmetre solar i una massa de 1,3 masses solars. Té un baix contingut en metalls —entenent com a tals aquells elements més pesats que l'hidrogen—, aproximadament el 20 % del que posseeix el Sol.
Sigma del Bover és un estel relativament jove, possiblement situat en el diagrama de Hertzsprung-Russell prop de la seqüència principal d'edat zero (ZAMS). Encara que pendent de confirmar, pot ser una variable Delta Scuti amb una lleugera variació en la seva lluentor de 0,04 magnituds. Entorn d'ell s'ha detectat un disc calent de pols que implica la possible presència d'un sistema planetari, encara que fins al moment cap planeta individual ha estat descobert. Amb una temperatura de 50 K, el disc de pols s'estén fins a 60 ua de l'estel, i és comparable al Cinturó de Kuiper del sistema solar.
Es desconeix si dos tènues companys visuals a 217 i 228 segons d'arc estan gravitacionalment lligats a Sigma Bootis o són estels més distants que coincideixen en la mateixa línia de visió.
Denominació tradicional modifica
En la tradició astronòmica xinesa, 梗河 (Gěng Hé), és la constel·lació de la llança celestial i que agrupa a un asterísme format pels estels centrals de la figura del bover: Sigma (σ) Bootis, Èpsilon (ε) Bootis i Rho (ρ) Bootis.[11] En conseqüència, Sigma Bootis és denominada com el segon estel de la llança celestial:梗河二 (Gěng Hé er)[12]
Referències a la xarxa modifica
Referències modifica
- ↑ Olin J. Eggen «Space-velocity vectors for 3483 stars with proper motion and radial velocity». Royal Observatory Bulletin, 1962, pàg. 79.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Michael McElwain «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2007, pàg. 1556-1571. DOI: 10.1086/509912.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
- ↑ «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. 7–7. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ «Abundances in the local region. III. Southern F, G, and K dwarfs» (en anglès). Astronomical Journal, 3, març 2018. DOI: 10.3847/1538-3881/AAA9B5.
- ↑ Carlos Allende Prieto «The SEGUE Stellar Parameter Pipeline. V. Estimation of Alpha-element Abundance Ratios from Low-resolution SDSS/SEGUE Stellar Spectra». Astronomical Journal, 3, 08-02-2011, pàg. 90. DOI: 10.1088/0004-6256/141/3/90.
- ↑ Sigma Bootis (SIMBAD)
- ↑ (xinès) 中國星座神話, written by 陳久金. Published by 台灣書房出版有限公司, 2005, ISBN 978-986-7332-25-7.
- ↑ (xinès) (AEEA (Activities of Exhibition and Education in Astronomy) 天文教育資訊網 2006 年 6 月 29 日
Bibliografia modifica
- Nordström, B.; Mayor, M.; Andersen, J.; Holmberg, J.; Pont, F.; Jørgensen, B. R.; Olsen, E. H.; Udry, S.; Mowlavi, N. «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. Ages, metallicities, and kinematic properties of ˜14 000 F and G dwarfs». Astronomy and Astrophysics. pp. 989-1019.