Stenonita
La stenonita és un mineral de la classe dels halurs. Va ser descoberta al dipòsit de criolita d'Ivittuut (Sermersooq, Groenlàndia), l'únic indret on ha estat trobada. Rep el seu nom en honor de Niels Stensen, científic danès descobridor de la llei sobre la constància d'angles interfacials.[1]
 Stenonita | |
|---|---|
| Fórmula química | Sr₂Al(CO₃)F₅ |
| Epònim | Niels Stensen  |
| Localitat tipus | dipòsit de criolita d'Ivittuut, fiord Arsuk, Sermersooq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CG.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CG.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.05 |
| Dana | 12.1.1.1 |
| Heys | 12.1.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,450Å; b = 8,704Å; c = 13,050Å; β = 98,72° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor, blanc |
| Exfoliació | bona en {001} {120} |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,86(7) g/cm³ (mesurada); 3,847 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,452 nβ = 1,527 nγ = 1,538 |
| Birefringència | δ = 0,086 |
| Angle 2V | mesurat: 43°, calculat: 40° |
| Dispersió òptica | r > v distingible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1962 |
| Símbol | Sten |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La stenonita és un fluorur de fórmula química Sr₂Al(CO₃)F₅. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls massius de fins a 4 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stenonita pertany a «03.CG - Halurs complexos, aluminofluorurs amb CO₃, SO₄, PO₄» juntament amb els següents minerals: chukhrovita-(Ce), chukhrovita-(Y), meniaylovita, chukhrovita-(Nd), creedita, bøggildita i thermessaïta.
Ocurrència modifica
La stenonita va aparèixer com a mineral rar en la zona de contacte entre siderita-criolita i roques riques en fluorita.[2]