Stuart O'Grady

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Galeria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Categoria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">

Medaller
Representa: Austràlia
Ciclisme
Jocs Olímpics
Campionat del món de ciclisme en pista

Stuart O'Grady
	; (2013)
Biografia
Naixement	6 agost 1973 (51 anys); Adelaida (Austràlia)
Formació	St Paul's College (en)
Alçada	176 cm
Pes	73 kg
Activitat
Ocupació	ciclista
Nacionalitat esportiva	Austràlia
Esport	ciclisme en pista ; ciclisme de competició
Trajectòria
	Equip
Participà en
29 juny 2013	Tour de França de 2013 ../... 25+
Premis
	(26 gener 2005) Medalla de l'orde d'Australia; (1r gener 2001) Medalla del Centenari; (2001) Sir Hubert Opperman Trophy & Medal; (29 setembre 2000) Medalla Esportiva Australiana; (1998) Sir Hubert Opperman Trophy & Medal ;
Lloc web	stuartogrady.com.au

Stuart O'Grady OAM (Adelaida, 6 d'agost de 1973) és un ciclista australià, professional des del 1995. Excel·lent esprínter durant la seva carrera ha aconseguit 4 medalles olímpiques, dues etapes al Tour de França i la París-Roubaix de 2007 com a principals èxits.

Biografia

Nascut a Adelaida, en el si d'una família de ciclistes, va començar practicant el ciclisme en pista. El seu primer èxit internacional fou la medalla de plata als Jocs Olímpics de 1992 en la prova de persecució per equips, junt a Brett Aitken, Stephen McGlede i Shaun O'Brien. El 1996 va guanyar dues medalles de bronze, en persecució per equips, junt a Brett Aitken, Timothy O'Shannessey i Dean Woods i en puntuació.

El 1995 va signar el seu primer contracte professional amb l'equip Gan, posteriorment reconvertit en el l'equip Crédit Agricole. Al Tour de França de 1998 va guanyar una etapa i dugué el mallot groc durant tres etapes. El 2001 tornà a vestir el mallot groc durant cinc etapes i lluità frec a frec amb Erik Zabel per a l'obtenció del mallot verd dels punts, mallot que finalment guanyà l'alemany en la darrera etapa.

Fitxat per l'equip Cofidis el 2004 per tal de concentrar-se en les clàssiques de primavera (sobretot la París-Roubaix i el Tour de Flandes), O'Grady va tenir un començament de temporada difícil per culpa d'una costella fracturada^[1] i, sobretot, l'assumpte de dopatge en què es va veure immers el seu equip. Al Dauphiné Libéré guanyà dues etapes i la classificació per punts i al Tour de França va guanyar una etapa. Als Jocs Olímpics va guanyar la medalla d'or en la prova de l'americana, junt a Graeme Brown. Finalitzà la temporada amb la victòria a la HEW Cyclassics.

Al Tour de França de 2005 O'Grady tornà a quedar en segona posició de la classificació per punts, rere Thor Hushovd. A final de temporada va signar un contracte d'un any amb Bjarne Riis per córrer el 2006 al Team CSC. Aquesta fou una temporada marcada per les lesions, en què no assoleix cap triomf destacable.

El 2007 arribà la seva principal victòria en ruta, en convertir-se en el primer australià a guanyar la París-Roubaix.

Després de participar en el seu 17è Tour de França de manera consecutiva, va decidir posar punt final a la seva carrera esportiva en acabar l'edició del 2013.^[2] El 24 de juliol de 2013 va admetre en una entrevista al diari The Advertiser haver consumit EPO durant el Tour de França de 1998.^[3] L'endemà el Comitè Olímpic Australià va demanar a O'Grady deixar la Comissió d'Atletes de la qual formava part.^[4]

Palmarès en pista

Jocs Olímpics

Barcelona 1992
- Medalla de plata en la prova de persecució per equips (amb Brett Aitken, Stephen McGlede i Shaun O'Brien)
Atlana 1996
- Medalla de bronze en la prova de persecució per equips (amb Brett Aitken, Timothy O'Shannessey i Dean Woods)
- Medalla de bronze en la prova de puntuació
Atenes 2004
- Medalla d'or en la prova d'americana (amb Graeme Brown)

Campionats del món en pista

1991
- Bronze en Persecució per equips
1993
- Campió del món de Persecució per equips
1994
- Bronze en Persecució per equips
1995
- Campió del món de Persecució per equips
- Bronze en Persecució individual

Jocs de la Commonwealth

1994
- Medalla d'or en la prova de persecució per equips
- Medalla d'or en la prova de scratch

Palmarès en ruta

1992
- Vencedor d'una etapa del Tour de Normandia
1995
- Vencedor d'una etapa del Circuit de La Sarthe
1996
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Múrcia
1997
- Vencedor de 3 etapes del Herald Sun Tour
- Vencedor d'una etapa de la Bayern Rundfahrt
1998
- 1r al Prudential Tour i vencedor de 2 etapes
- Vencedor d'una etapa del Tour de França
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg
- Vencedor d'una etapa del Tour de Poitou-Charentes
1999
- 1r al Tour Down Under i vencedor de 2 etapes
- 1r a la Classic Haribo
- Vencedor d'una etapa del Prudential Tour
2000
- Vencedor d'una etapa del Gran Premi del Midi Libre
2001
- 1r al Tour Down Under
2003
- Campió d'Austràlia en ruta
- Vencedor de 2 etapes del Tour de Langkawi
2004
- 1r a la HEW Cyclassics
- 1r al Gran Premi de Villers-Côterets
- Vencedor de 2 etapes del Critèrium del Dauphiné Libéré
- Vencedor d'una etapa del Tour de França
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Dinamarca
2007
- 1r a la París-Roubaix
2008
- 1r a la Herald Sun Tour i vencedor de 2 etapes

Resultats al Tour de França

1997. 109è de la classificació general
1998. 54è de la classificació general. Vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 3 etapes
1999. 94è de la classificació general
2000. No surt (7a etapa)
2001. 54è de la classificació general. Porta el mallot groc durant 6 etapes
2002. 77è de la classificació general
2003. 90è de la classificació general. Vencedor de la classificació del centenari
2004. 61è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
2005. 77è de la classificació general
2006. 91è de la classificació general
2007. Abandona (8a etapa)
2008. 109è de la classificació general
2009. 124è de la classificació general
2010. 149è de la classificació general
2011. 78è de la classificació general
2012. 97è de la classificació general
2013. 161è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

2004. No surt (12a etapa)
2006. 65è de la classificació general
2009. No surt (17a etapa)
2010. No surt (10a etapa)
2011. 93è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia

2005. No surt (13a etapa)
2008. No surt (4a etapa)

Referències

↑ O'Grady confirms broken rib a Cyclingnews.com, 30 de març de 2004
↑ «O'Grady anuncia su retirada». Marca, 23-07-2013 [Consulta: 27 juliol 2013].
↑ «O'Grady confiesa que se dopó». Marca, 24-07-2013 [Consulta: 27 juliol 2013].
↑ «O'Grady chassé du comité olympique australien». lequipe.fr. L'Équipe, 25-07-2013.

Enllaços externs

[1] O'Grady confirms broken rib a Cyclingnews.com, 30 de març de 2004

[2] «O'Grady anuncia su retirada». Marca, 23-07-2013 [Consulta: 27 juliol 2013].

[3] «O'Grady confiesa que se dopó». Marca, 24-07-2013 [Consulta: 27 juliol 2013].

[4] «O'Grady chassé du comité olympique australien». lequipe.fr. L'Équipe, 25-07-2013.

[1]

[2]

[3]

[4]

Medaller
Representa: Austràlia
Ciclisme
Jocs Olímpics
	Barcelona 1992	persecució per equips
	Atlanta 1996	persecució per equips
	Atlanta 1996	puntuació
	Atenes 2004	americana
Campionat del món de ciclisme en pista
	Stuttgart 1991	Persecució per equips
	Hamar 1993	Persecució per equips
	Palerm 1994	Persecució per equips
	Bogotà 1995	Persecució per equips
	Bogotà 1995	Persecució individual

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)