Supergrup de la kröhnkita
El supergrup de la kröhnkita és un grup de minerals de la classe dels fosfats establert per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2024.[1] Està format per tres grups: el grup de la brandtita, el grup de la collinsita i el grup de la fairfieldita. A més, la dondoel·lita també hi forma part però és un membre no assignat a cap dels grups anteriors.
 Supergrup de la kröhnkita | |
|---|---|
| Grup de minerals | |
 Cristalls d'anortoroselita, una de les espècies del supergrup  | |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema monoclínic i sistema triclínic |
Grup de la brandtita
modificaEl grup de la brandtita està format per set espècies: brandtita, dobšinaïta, kröhnkita, roselita, rruffita, wendwilsonita i zincroselita. Les espècies d'aquest grup cristal·litzen en el sistema monoclínic.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Brandtita | Ca₂(Mn²⁺,Mg)(AsO₄)₂·2H₂O |
| Dobšinaïta | Ca₂Ca(AsO₄)₂·2H₂O |
| Kröhnkita | Na₂Cu(SO₄)₂·2H₂O |
| Roselita | Ca₂Co(AsO₄)₂·2H₂O |
| Rruffita | Ca₂Cu(AsO₄)₂·2H₂O |
| Wendwilsonita | Ca₂Mg(AsO₄)₂·2H₂O |
| Zincroselita | Ca₂Zn(AsO₄)₂·2H₂O |
Als territoris de parla catalana tan sols ha estat descrita una de les espècies d'aquest grup, la rruffita, concretament a les mines La Amorosa i Cueva de la Guerra Antigua, totes dues a la localitat de Vilafermosa (Alt Millars).[2]
Grup de la collinsita
modificaEl grup de la collinsita està format per vuit espècies: anortoroselita, cassidyita, collinsita, gaitita, hillita, niqueltalmessita, parabrandtita i talmessita. Els minerals d'aquest grup cristal·litzen tots ells en el sistema triclínic.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Anortoroselita | Ca₂Co(AsO₄)₂·2H₂O |
| Cassidyita | Ca₂Ni(PO₄)₂·2H₂O |
| Collinsita | Ca₂Mg(PO₄)₂·2H₂O |
| Gaitita | Ca₂Zn(AsO₄)₂·2H₂O |
| Hillita | Ca₂Zn(PO₄)₂·2H₂O |
| Niqueltalmessita | Ca₂Ni(AsO₄)₂·2H₂O |
| Parabrandtita | Ca₂Mn²⁺(AsO₄)₂·2H₂O |
| Talmessita | Ca₂Mg(AsO₄)₂·2H₂O |
Als territoris de parla catalana ha estat descrita la collinsita a la mina Elvira, situada al llogaret de Bruguers (Gavà, Baix Llobregat),[3] i a la Cova de sa Guitarreta, a Llucmajor (Mallorca).[4]
Grup de la fairfieldita
modificaEl grup de la collinsita està format tan sols per dues espècies: la fairfieldita i la messelita. Els minerals d'aquest grup cristal·litzen tots ells en el sistema triclínic.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Fairfieldita | Ca₂Mn²⁺(PO₄)₂·2H₂O |
| Messelita | Ca₂Fe²⁺(PO₄)₂·2H₂O |
Als territoris de parla catalana han estat trobades les dues espècies del grup. La fairfieldita ha estat descrita a Bellver de Cerdanya (Cerdanya).[5] La messelita ha estat trobada al camp de pegmatites de Cotlliure (Rosselló),[6] a Argelers (també al Rosselló),[6] a Prats i Sansor (Cerdanya),[7] i al torrent de Vilella (Bellver de Cerdanya).[8]
Altres minerals
modificaLa dondoel·lita és un membre no assignat a cap grup dins d'aquest supergrup fins que s'hagi aprovat un mineral isotípic.[1] Com la majoria d'espècies d'aquest grup també cristal·litza en el sistema triclínic.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Dondoel·lita | Ca₂Fe(PO₄)₂·2H₂O |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 80». European Journal of Mineralogy, 36, 4, 15-08-2024, pàg. 599–604. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-599-2024 [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ Cócera, H., Menor-Salván, C. and Muñoz-Alvarado, R. «Mineralogía de la concesión San Rafael, Villahermosa del Río, Castellón, España». Acopios, 1, 2010, pàg. 1-51 [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ Rosell-Riba, Joan and Díaz-Acha, Yael and Ibáñez-Insa, Jordi and Guillot, Josep. Mines i minerals de la serra de les Ferreres. Les mines de Rocabruna, Bruguers, Gavà, el Baix Llobregat, Catalunya. Grup Mineralògic Català, desembre 2022. ISBN 978-84-09-47312-0 [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ Onac, B.P., Fornós, J.J., Ginés, A., Ginés, J. «Mineralogical reconnaissance of caves from Mallorca Island». Endins, 27, 1-2009, pàg. 131-140 [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ De las Heras, X.; Grimalt, J.O.; Albaigés, J.; Juliá, R.; Anadon, P. «Origin and diagenesis of the organic matter in Miocene freshwater lacustrine phosphates (Cerdanya Basin, Eastern Pyrenees)». Organic Geochemistry, 14, 6, 1-1989, pàg. 667–677. DOI: doi:10.1016/0146-6380(89)90046-6 [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ 6,0 6,1 BERBAIN. C, RILEY. T, FAVREAU. G,. Phosphates des pegmatites du massif des Albères. Ed Association française de Microminéralogie, 2012 [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ «Messelite from Prats i Sansor, Cerdanya, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ Rosell, Joan «Barita en els nòduls d'anapaïta de la Cerdanya catalana». Infominer, 60, 2014 [Consulta: 18 agost 2024].