Taushiro
El taushiro, també conegut com pinche o pinchi, és una possible llengua aïllada gairebé extingida de l'Amazònia peruana vora l'Equador. El 2000 SIL International comptava un parlant en una població ètnica de 20. La documentació es va fer a mitjan anys setanta per Neftalí Alicea. El darrer parlant viu de taushiro, Amadeo García García, fou perfilat al New York Times el 2017.[1]
| Tipus | llengua amenaçada, llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 1 (2002 ) |
| Autòcton de | Departament de Loreto |
| Estat | Perú |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | trr |
| Glottolog | taus1253 |
| Ethnologue | trr |
| UNESCO | 657 |
| IETF | trr |
| Endangered languages | 2163 |
El primer glossari de Taushiro contenia 200 paraules i va ser recollit per Daniel Velie el 1971.[1]
Classificació modifica
Seguint Tovar (1961), Loukotka (1968),[2] i Tovar (1984), Kaufman (1994) assenyala que, tot i que el taushiro ha estat vinculat a les llengües zaparoanes, comparteix correspondències lèxiques més grans amb Candoshi-Shapra i especialment amb l'omurano. El 2007 va classificar taushiro i omurano (però no Kandoshi) com a llengües saparo-yawan.
Jolkesky (2016) també assenyala que hi ha semblances lèxiques amb tequiraca i leco.[3]
Gramàtica modifica
L'ordre de les paraules a Taushiro és Verb-subjecte-objecte.[4]
Amadeo García García modifica
El juny de 2015, l'únic parlant nadiu que quedava, Amadeo García García, residia a "Intuto al riu Tigre a la regió peruana nord-est de Loreto". Zachary O'Hagan va fer treballs de camp específics amb ell sobre temes com etnohistòria, genealogia, pràctiques socioculturals, lèxic i gramàtica.[5]
Des del desembre de 2017, lingüistes governamentals del Ministeri de Cultura, en col·laboració amb Amadeo, han creat una base de dades de 1.500 paraules taushiro, 27 històries i tres cançons.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Casey, Nicholas «Thousands Once Spoke His Language in the Amazon. Now, He’s the Only One.». New York Times, 26-12-2017.
- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. 2. Brasília: University of Brasília, 2016.
- ↑ Alicea, Neftalí. 1975. Análisis preliminar de la gramática del idioma Taushiro. (Datos Etno-Lingüísticos, 24.) Datos Etno-Lingüísticos. Lima: Instituto Lingüístico de Verano.
- ↑ O’Hagan, Zachary. «Taushiro and the Status of Language Isolates in Northwest Amazonia» (PDF). University of California, Berkeley, November 17, 2015. [Consulta: December 26, 2017].
Bibliografia modifica
- Neftalí, A. (1975). Vocabulario taushiro (Datos Etno-Lingüísticos, 22). Lima: Summer Institute of Linguistics.