Tiragal·loïta
La tiragal·loïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per Paolo Onofrio Tiragallo (1905 - 1987), distingit mineralogista aficionat. Conservador i comissari de la col·lecció mineralògica de la Universitat de Gènova.
 Tiragal·loïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mn2+₄As5+Si₃O₁₂(OH) |
| Epònim | Paolo Tiragallo (en)  |
| Localitat tipus | Mina Molinello, Ne, Província de Gènova, Ligúria, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BJ.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BJ.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.24 |
| Dana | 57.2.1.1 |
| Heys | 17.7.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,66(1) Å; b = 19,92(2) Å; c = 7,67(1) Å; β = 95,71(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | taronja, taronja marronós |
| Exfoliació | bona en {100} |
| Lluïssor | subadamantina |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,745 nβ = 1,751 nγ = 1,760 |
| Birefringència | δ = 0,015 |
| Angle 2V | mesurat: 38° a 46°, calculat: 80° |
| Dispersió òptica | forta |
| Impureses comunes | Ti, Al, V, Fe, Ca, Na, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1969-061 |
| Any d'aprovació | 1979 |
| Símbol | Tga |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La tiragal·loïta és un silicat de fórmula química Mn2+₄As5+Si₃O₁₂(OH). Pertany a una rara classe de compostos amb àtoms d'arsènic que substitueixen els àtoms de silici en anions de silicats, els anomenats arsenosilicats. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1979. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tiragal·loïta pertany a «09.BJ: Estructures de sorosilicats amb anions Si₃O10, Si₄O11, etc.; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: orientita, rosenhahnita, trabzonita, thalenita-(Y), fluorthalenita-(Y), medaïta, ruizita, ardennita-(As), ardennita-(V), kilchoanita, kornerupina, prismatina, zunyita, hubeïta i cassagnaïta.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a la mina Molinello, situada a la localitat de Ne, a la província de Gènova (Ligúria, Itàlia). També ha estat descrita en altres indrets d'Itàlia, no tan sols a Ligúria, sinó també a la Vall d'Aosta, al Piemont i la Llombardia. Fora d'Itàlia també ha estat trobada a Suïssa, Àustria i el Japó.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiragal·loïta |
- ↑ «Tiragalloite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2019].