Txvilevaïta

La txvilevaïta, també coneguda com chvilevaïta, és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor de la mineralogista russa Tatiana Nikiforovna Txvilevoi (1925-).

Txvilevaïta
Fórmula química	Na(Cu,Fe,Zn)₂S₄
Epònim	Tatiana Txvilevoi
Localitat tipus	Dipòsit de plom i zinc d'Akatui, Akatui, Krai de Zabaikàlie, Rússia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.FB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	2.FB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	II/F.05
Dana	2.5.9.1
Heys	3.0.3
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 3,873(1) Å; c = 6,848(1) Å
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Grup espacial	r3m
Color	bronze
Exfoliació	perfecta en {0001}
Tenacitat	fràgil
Duresa	3
Lluïssor	metàl·lica
Densitat	3,94 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	visible
Impureses comunes	Ca, Mn, As
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1987-017
Símbol	Cvi
Referències

Característiques

La txvilevaïta és un sulfur de fórmula química Na(Cu,Fe,Zn)₂S₄. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la txvilevaïta pertany a «02.F - Sulfurs d'arsènic, àlcalis, sulfurs amb halurs, òxids, hidròxid, H₂O; amb alcalins (sense Cl, etc.)» juntament amb els següents minerals: caswellsilverita, schöllhornita, cronusita, orickita, rasvumita, pautovita i colimaïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscú (Rússia).

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de plom i zinc d'Akatui, a la localitat homònima situada a l'antiga província de Txità (Krai de Zabaikàlie, Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.