Ugo Gregoretti

Ugo Gregoretti
Biografia
Naixement	28 setembre 1930 ; Roma
Mort	5 juliol 2019 (88 anys); Roma
Activitat
Camp de treball	Pel·lícula, televisió i teatre
Ocupació	director de cinema, director de teatre, dramaturg, actor, actor de cinema, escriptor, periodista, guionista, muntador
Premis
	(2004) Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana; (1996) Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana ;

Ugo Gregoretti (Roma, 28 de setembre de 1930-Ibidem, 5 de juliol de 2019) va ser un director televisiu i de teatre, actor, guionista, autor i presentador italià.^[1]

Biografia

Va ingressar en 1953 a la RAI, on va treballar com documentarista i director.^[2] En 1960 va guanyar el Premi Itàlia pel documental televisiu La Sicília del Gattopardo.^[2] En 1962 va fer el seu debut en la indústria cinematogràfica amb la comèdia I nuovi angeli.^[2]

En 1978 va començar la seva activitat en el teatre com a director de prosa i representacions d'òpera.^[2] La seva activitat com a director es va caracteritzar principalment per una sensibilitat respecte als assumptes polítics i socials, combinada amb un ús peculiar de la ironia i la sàtira.^[2]^[3] Va ser president del Teatre de Torí de 1980 a 1989 i en 1995 va ser elegit president de l'Accademia Nazionale di Arte Drammatica Silvio D'Amico.^[4]

En 2010 va ser premiat amb un Nastro d'argento en honor a la seva trajectòria com a director.^[5]

Filmografia

Director

Cinema

Piazza San Marco – documental (1956)
Sicilia del Gattopardo – curtmetratge documental (1960)
I nuovi angeli (1962)
Rogopag, episodi Il pollo ruspante (1963)
Omicron (1963)
Le più belle truffe del mondo, episodi La Feuille du Route (1964)
Le belle famiglie (1964)
Apollon - Una fabbrica occupata – documental (1969)
Il contratto (1970)
Il bagno – curtmetratge documental (1973)
La conquista dell'impero (1973)
Vietnam scene del dopoguerra – documental (1975)
Dentro Roma (1976)
Comunisti quotidiani (1980)
Maggio musicale (1990)
Scossa, episodi Lungo le rive della morte (2011)
Io, il tubo e le pizze – documental (2023)

Televisió

Controfagotto (1961)
Il Circolo Pickwick – minisèrie TV, 6 episodis (1968)
Sabato sera dalle nove alle dieci – minisèie TV, 3 episodi (1973)
Le tigri di Mompracem – minisèrie TV (1974)
Romanzo popolare italiano (1975) – cicle de 5 drames TV:
- L'assedio di Firenze, sobre el conte de Francesco Domenico Guerrazzi, 20 novembre 1975
- I misteri di Napoli, sobre el conte de Francesco Mastriani, 27 novembre 1975
- I ladri dell'onore, sobre el conte de Carolina Invernizio, 4 desembre 1975
- Gli ammonitori, sobre el conte de Giovanni Cena, 11 desembre 1975
- La freccia nel fianco, sobre el conte de Luciano Zuccoli, 18 desembre 1975
Arrivano i mostri – programa musical, 3 episodi (1977)
Uova fatali – drama TV, 2 episodi (1977)
I segreti delle «Uova fatali» ovvero I trucchi, le fatiche e i retroscena di una produzione televisiva nello Studio 1 di Torino – documental (1977)
La casta fanciulla di Cheapside de Thomas Middleton – prosa TV, 2 parts (1979)
Tre ore dopo le nozze –telefilm (1979)
Ma che cosa è quest'amore – minisèrie TV (1979)
Viaggio a Goldonia^[6] – miniserie TV, 3 episodi (1982)
Il conto Montecristo – miniserie TV (1997)
La primavera del 2002. L'Italia protesta, l'Italia si ferma – video documental (2002)

Actor

Amore mio aiutami, dirigida per Alberto Sordi (1969)
La fine del gioco, dirigida per Gianni Amelio – telefilm (1970)
C'eravamo tanto amati, dirigida per Ettore Scola (1974)
Il comune senso del pudore, dirigida per Alberto Sordi (1976)
Racconti di fantascienza, dirigida per Alessandro Blasetti – minisèrie, episodi L'assassino (1979)
La terrazza, dirigida per Ettore Scola (1980)
Viaggio a Goldonia, dirigida per Ugo Gregoretti – minisèrie (1982)
Un povero ricco, dirigida per Pasquale Festa Campanile (1983)
Pirata! Cult Movie, dirigida per Paolo Ricagno (1984)
Fatto su misura, dirigida per Francesco Laudadio (1985)
Juke box, diversos directors (1985)
Domani accadrà, dirigida per Daniele Luchetti (1988)
Buoni a nulla, dirigida per Gianni Di Gregorio (2014)

Referències

↑ «È morto Ugo Gregoretti, una vita per il cinema e la tv». , 05-07-2019 [Consulta: 5 juliol 2019].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Felice Cappa. Dizionario dello spettacolo del '900. Dalai editore, 1998.
↑ «Gregoretti, Ugo». [Consulta: 4 octubre 2013].
↑ «Accademia D' Amico arriva Gregoretti». , 30-11-1995, p. 36.
↑ «Nastri d’Argento 2010, omaggio a Trovajoli, Occhini e Gregoretti». , 11-05-2010 [Consulta: 14 agost 2013]. Arxivat 22 de febrer 2014 a Wayback Machine.
↑ Donata Gianieri, Un reporter nella Venezia di Goldoni, Radiocorriere TV, 1982, n. 10/11, pp. 76-78

[1] «È morto Ugo Gregoretti, una vita per il cinema e la tv». , 05-07-2019 [Consulta: 5 juliol 2019].

[bio-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Felice Cappa. Dizionario dello spettacolo del '900. Dalai editore, 1998.

[3] «Gregoretti, Ugo». [Consulta: 4 octubre 2013].

[4] «Accademia D' Amico arriva Gregoretti». , 30-11-1995, p. 36.

[vrrr-5] «Nastri d’Argento 2010, omaggio a Trovajoli, Occhini e Gregoretti». , 11-05-2010 [Consulta: 14 agost 2013]. Arxivat 22 de febrer 2014 a Wayback Machine.

[6] Donata Gianieri, Un reporter nella Venezia di Goldoni, Radiocorriere TV, 1982, n. 10/11, pp. 76-78

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]