Sistema CGS

(S'ha redirigit des de: Unitats CGS)

El sistema CGS és un sistema d'unitats basat en el centímetre, el gram i el segon. CGS és l'abreviatura de centímetre-gram-segon. Precedí a l'actual estàndard d'unitats, el Sistema Internacional (basat en les unitats metre-kilogram-segon, ocasionalment anomenat mks). Totes les unitats utilitzades en mecànica deriven directament i sense ambigüetats de les tres unitats de base, però hi ha diferents vies per estendre el sistema CGS per tal de cobrir el camp de l'electromagnetisme.

Història

modifica

El sistema cgs va ser proposat el 1873 pels físics britànics William Thomson (Lord Kelvin) i James Clerk Maxwell i l'enginyer alemany Ernst Werner von Siemens. A l'assemblea general de la IUPAC del 1951 a Copenhaguen es va aprovar l'adopció de dos nous subsistemes cgs, l'electrostàtic (centímetre, gram, segon i franklin) i l'electromagnètic (centímetre, gran, segon i biot). El sistema va tenir una acceptació important, però algunes unitats eren massa petites per molts camps de la ciència i l'enginyeria. A partir del 1960, amb la introducció del Sistema Internacional es desaconsella la utilització del sistema cgs. Tanmateix, en alguns camps es van continuar utilitzant unitats no oficials derivades del sistema cgs com la dina, l'erg, el poise, l'stokes, el gauss, l'oersted, el maxwell, l'stilb o el phot. El gran inconvenient del sistema està relacionat amb la seva divisió en tres subsistemes. Les complicacions de conversió entre els subsistemes foren una raó més pel seu abandonament pel sistema MKS primer i el SI més tard.[1] Avui dia, el Sistema Internacional gaudeix d'estatus d'oficialitat a gairebé tot el món i és l'únic autoritzat a la Unió Eurpea.[2][3]

Unitats

modifica

Les unitats en el sistema cgs són:

Les mantisses 2998; 3336; 1113; i 8988 s'han deduït de la velocitat de la llum en el buit i són, de forma més precisa 299792458; 333564095198152; 1112650056; i 89875517873681764.

Bibliografia Complementaria

modifica

Ian Milis, Tomislav Civitas, Klaus Homann, Nikola Kallay i Kozo Kuchitsu preparat per a la International Union of Pure and Applied Chemistry, Obra en anglès: Quantities, Units and Symbols in Physical Chemistry, 2a edició per Blackwell Oxford, 1992. ISBN 0-632-03583-8. Traducció al català per Josep M. Costa i Torres, Editat per l'Institut d'Estudis Catalans, Magnituds, unitats i símbols en química física, Unió Internacional de Química Pura i Aplicada, juny de 2004. Consulta a Google llibres, 20 de setembre 2009

Referències

modifica
  1. Cardarelli, F. Encyclopaedia of Scientific Units, Weights and Measures: Their SI Equivalences and Origins. 2a Ed. Springer, 2004, p. 20-21. ISBN 1-85233-682-X [Consulta: 9 juliol 2021]. 
  2. «Council Directive 71/354/EEC of 18 October 1971 on the approximation of the laws of the Member States relating to units of measurement». [Consulta: 9 juliol 2021].
  3. «Council Directive 80/181/EEC of 20 December 1979 on the approximation of the laws of the Member States relating to units of measurement and on the repeal of Directive 71/354/EEC». [Consulta: 9 juliol 2021].
  4. Weisstein. «World of Physics» (en (anglès)). Eric Weisstein Wolfram Research, Inc., 1996-2007. [Consulta: 20 setembre 2009].