Universitat de València. Biblioteca Històrica

L'origen de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València es remunta a la donació, el 1785, dels llibres de l'insigne valencià Francesc Pérez Baier.

Universitat de València. Biblioteca Històrica

Dades
Tipus	biblioteca sucursal d'una biblioteca
Governança corporativa
Seu	c/ Universitat, 2, Esquina a Calle la Nave, 2 46003 Valencia València
Propietat de	Universitat de València
Altres
Número de telèfon	+34-963-52-54-78
Lloc web	uv.es…
Localització geogràfica

Es va inaugurar el 1788, sent rector Vicent Blasco.

Seguint aquest generós exemple, altres catedràtics van oferir les seues biblioteques per engrossir la naixent "llibreria" universitària. Lamentablement, durant la Invasió Napoleònica una bomba va caure sobre l'edifici de la Universitat i va provocar un incendi, a conseqüència del qual es va perdre la major part d'aquest fons fundacional.

Aquesta catàstrofe va servir d'estímul a rectors, catedràtics i patricis valencians, que van refer la Biblioteca, llegant-hi les seues col·leccions particulars. Entre ells, Vicent Blasco, Domènec Mascarós (primer bibliotecari de la institució), Salvador Perellós i Onofre Soler. La Universitat, per la seua banda, va portar a terme una política de compra que va servir per engrossir el seu ja nodrit fons. Va obrir de nou les portes el 1837 amb aquest fons, més les obres procedents de les biblioteques dels convents suprimits per la desamortització de Mendizábal.

Per aquest concepte hi van ingressar els llibres que havien pertangut als convents dels Carmelites Descalços, els Franciscans, els Agustins (d'Alcoi, Xàtiva i València), els Trinitaris Descalços, els Dominics, l'Orde de Montesa, etc.; el fons més important i valuós, però, va ser el procedent del monestir de Sant Miquel dels Reis, amb el llegat de Ferran d'Aragó, duc de Calàbria.

Posteriorment, hi van arribar altres donacions importants, com la del catedràtic i bibliotecari de l'Estudi General Marià Liñán que, a la seua mort, va donar la seua biblioteca i monetari, com també Francesc Xavier Borrull. El 1843, hi llegà les seues obres Giner de Perellós, marquès de Dosaigües. El llegat de Vicent Hernández Máñez, bibliotecari de la Universitat, va ser un dels donatius que més exemplars rars i únics va aportar a la Biblioteca Universitària. El 1867 hi van entrar els llegats de Vicent Dauder i Vicent Alfonso i, en anys posteriors, el de Francesc Carbonell, el del rector Joan del Castillo i Carroz, el del paborde Francesc Estruch, el de Vicent Salas Quiroga, etc.

Un altre fons important és el de la biblioteca d'obres dramàtiques de Josep Maria Moles, composta per uns 1204 volums, que va ser lliurada juntament amb el seu catàleg i el seu mobiliari pels marmessors testamentaris a l'Ajuntament de València i que aquest donà a la Universitat.

Pel seu caràcter de Biblioteca Provincial, hi van entrar fons, a la fi del s. XIX, procedents del Ministeri de Foment, així com obres de la biblioteca del duc d'Osuna.

El 1901, hi va ingressar l'últim donatiu important, el llegat de Lluís Gonzaga Gascó Albert; la temàtica de la seua biblioteca reflecteix la seua condició de matemàtic i escriptor.

La Biblioteca Universitària va ser, durant la Guerra Civil i després, dipositària dels llibres requisats a particulars i institucions, que constitueixen un fons de gran utilitat per a l'estudi de la història social i les arts gràfiques d'aquesta època. És digna d'esment la col·lecció de cartells de la Guerra Civil espanyola.

Altres fons donats durant el s. XX, són els de Josep Sanchis Sivera i Francesc Alcayde.

A hores d'ara, la Biblioteca manté una política d'adquisicions d'obres antigues impreses a València i d'autors valencians, i també d'engrossir la seua important col·lecció de referència.

Manuscrits de la Biblioteca Històrica

La Biblioteca posseeix més de 1000 volums manuscrits, que procedeixen majoritàriament dels convents desamortitzats i de llegats particulars, especialment de Vicent Hernández Máñez, Francesc Borrull, Giner de Perellós i Marià Liñán. Destaquen, sobretot, els procedents del monestir jerònim de Sant Miquel dels Reis. Fundat el 1546 per Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, i la seua esposa Germana de Foix, va allotjar part de la riquíssima biblioteca napolitana iniciada per Alfons V d'Aragó en la seua cort napolitana.

Dels aproximadament 2500 volums de que constava la biblioteca originària, el duc de Calàbria en va portar a València uns 1000, dels quals gairebé 250 van ingressar en els fons de la Universitat. Aquests responen a la preocupació humanista dels reis napolitans: obres dels clàssics, dels humanistes vinculats a la cort, llibres religiosos, bíblies, obres en romanç, etc. Els exemplars són quasi tots un clar exponent del còdex renaixentista: llibre de luxe en vitel·la, amb escriptura humanística, rica decoració en que abunda l'or i els motius renaixentistes ("putti", animals exòtics, "bianchi girari", medallons, emblemes de la casa reial de Nàpols, etc.). La majoria dels còdexs conserven les enquadernacions originals, principalment d'estil mudèjar.

Un altre important grup de manuscrits (dels segles XVI al XIX) és el procedent del convent de Predicadors, constituït pels apunts de teologia que s'impartien en els convents de la província, obres autògrafes de dominicans que van residir a València, relacions de successos relatius a l'orde, sermons, etc.

A més del catàleg manual (per autors i matèries) dels fons manuscrits, n'hi ha un altre d'imprès, elaborat per Marcelino Gutierrez del Caño, del qual hi ha edició facsímil realitzada per l'editorial París-Valencia; També digitalitzat en "Internet archive" (vol. 1, vol. 2, vol. 3)].

Incunables de la Biblioteca Històrica

La col·lecció d'incunables, la componen uns 350 volums, impresos gairebé tots a Itàlia, encara que també n'hi ha d'impresos a França i Alemanya. D'espanyols en tenim al voltant de 55 exemplars, procedents de nou ciutats, entre els quals destaquen els 31 llibres impresos a València, la major part en valencià, fet que explica que molts siguen exemplars únics o raríssims, ja que se’n degueren fer tirades molt curtes.

De la primera impremta establerta a València, la de Lambert Palmart, cal destacar Obres e Trobes en Lahors de la Verge Maria, 1474, exemplar únic en el món. Altres incunables dels quals només existeix el nostre exemplar són Homelia sobre el psalm 'De profundis' de Fuster, imprès també per Lambert Palmart el 1490; Vida de la Verge Maria, de Pérez, imprès a València per Nicolau Spindeler el 1494, el qual també va imprimir, el 1499, Omelia sobre el psalm 'Miserere mei Deus', de Vinyoles, i "Ethica ad Nicomachum", el 1479, a Barcelona.

Exemplar raríssim i obra emblemàtica, salvada pel Quixot de la foguera, és Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, que va eixir de les premses de Nicolau Spindeler el 1490 i del qual només es coneixen tres exemplars al món.

A més del catàleg manual n'hi ha un altre d'imprès, redactat per Abelardo Palanca i Pilar Gómez, i editat per la Universitat de València el 1981.

Cartells de la Biblioteca Històrica

Una part especialment valuosa del fons de la Biblioteca són els cartells que procedeixen la majoria de les recuperacions de guerra, les confiscacions posteriors, o els dipòsits fets quan la nostra ciutat va ser capital de l'Espanya republicana.

Aquesta col·lecció de signe òbviament d'esquerres, si tenim en compte la circumstància històrica en la qual sorgeix, és un valuós material amb què estudiar els valors estètics, els aspectes polítics, les implicacions personals, etc., així com el desenvolupament de les nostres arts gràfiques. L'explosió cartellista que es va donar durant la Guerra va ser la resposta a la necessitat de propaganda i estímul en una confrontació eminentment popular que requeria d'uns mitjans d'expressió artística adequats.

Aquests cartells, procedents de la Guerra Civil, van romandre intactes en "l'infern" de la Biblioteca durant molts anys, circumstància que ha afavorit la seua conservació.

Cartellistes de gran importància, com Antonio i Arturo Ballester, Mauricio Amster, Bardasano, Padial, Monleón, Wila o Renau, entre altres, es troben representats en aquesta col·lecció.

Els seus estils són variats, des dels que introdueixen les màximes característiques pictòriques possibles, com Dubón, fins als representatius de tendències avantguardistes del moment, com Contreras.

La temàtica és variada, relacionada amb les necessitats de la guerra (com la propaganda política o sindical, l'antifeixisme, l'estímul a la producció, etc.), expressió de les prioritats en la política de la República (cultura, sanitat, etc.).

Editats per les organitzacions polítiques i sindicals (UGT, Socorro Rojo, CNT, etc.) o governamentals (Ministeri d'Instrucció Pública, Direcció general de Belles Arts, etc.), la major part van ser realitzats en impremtes valencianes (Gràfiques Ortega, Litografia J. Ariño, etc.).

Aquest fons ha estat estudiat, entre altres, pels professors Facundo Tomás, Javier Pérez Rojas i José Luis Alcaide.

En l'any 2002 la Universitat va organitzar una exposició que va titular "Art i propaganda", en ella es va mostrar gran part de la col·lecció.

A més d'aquesta col·lecció, la biblioteca té un important fons de cartells realitzats en València, procedent dels anys que va ser dipositària del Dipòsit legal.

Hemeroteca de la Biblioteca Històrica

La Biblioteca té una excel·lent hemeroteca en la qual podem trobar una àmplia i en molts casos completa col·lecció de premsa valenciana, fonamentalment del segle xix i XX, així com un nodrit i variat fons de revistes, entre les quals podem destacar la famosíssima revista científica del segle xvii “Journal des Sçavans”, els butlletins de les acadèmies de la història i de la llengua, la “Ilustración española y americana” del segle xix, la “Semana gráfica”, “La Esfera” o la “Revista de archivos, bibliotecas y museos”, per citar-ne algunes. Aquestes revistes són un fidel testimoni del coneixement i la cultura al llarg dels anys.

Es poden consultar alguns periòdics en la Biblioteca virtual Somni] com es "Diario de Valencia" des de 1790 a 1834.

Mapes de la Biblioteca Històrica

El patrimoni cartogràfic de la Biblioteca Històrica, considerant mapes i plànols exempts, llibres de diferents matèries, atles i fins i tot dos globus de Blaeu, no és gran ni conté moltes peces individuals de gran valor, però es caracteritza per la gran varietat, derivada de l'extensa cronologia que comprèn (del segle xv al XX), de l'heterogeneïtat de la procedència i de la diversitat de contingut.

Les peces més valuoses són les més antigues, com el còdex de la "Cosmographia Arxivat 2017-02-03 a Wayback Machine." de Ptolemeu, obra mestra, o el portolà de Jacobus Russus (Messina, 1563), però el conjunt més estimable i complet potser correspon a les edicions dels segles xvii i XVIII, amb exemplars significatius de l'àmbit neerlandès o francès, respectivament. Així, disposem de diverses edicions del "Theatrum Orbis Terrarum" d'Abraham Ortelius; de 9 volums de l'edició castellana de la impressionant obra "Atlas Maior o Geographia Blaviana", amb diferents obres de Philipp Cluver, creador de la geografia històrica, etc. Del segle xviii podem destacar l'atles d'Alexis Hubert Jaillot, l'"Atlas Général de Le Rouge" (1763) o l'"Atlas du voyage de la Pérousse", obra d'extraordinari valor i qualitat artística.

Posseïm també altres obres d'exquisida qualitat, com l'"Atlas Coelestis" de John Flamsteed, de 1729, o l'atles nàutic "Carta esférica de la Costa de España", de Tofiño de San Miguel, de 1786. Del segle xix comptem també amb interessants atles bellament gravats, alguns sense catalogar, pertanyents al fons de recuperació.

D'interès per a la Comunitat Valenciana disposem, entre altres, del plànol de València del pare Tosca, "Valentia edetanorum, vulgo del Cid", de 1704 (incomplet, només tres dels quatre fulls que comprèn).

La nostra col·lecció cartogràfica ha estat estudiada, entre altres, pel professor Vicenç M. Rosselló.

Monedes, medalles i camafeus de la Biblioteca Històrica

Dins els fons històrics no libraris que es conserven a la Biblioteca, cal destacar l'important monetari que es va formar amb les distintes aportacions que van fer els pròcers valencians, entre les quals destaquem el llegat de Borrull i el de Marià Liñán.

L'any 1806 serà de gran importància per al nummari, ja que en aquesta data es descobrirà el «tresor de denaris romans de Llíria».

Aquest descobriment va tenir lloc quan es feien obres al santuari de Sant Miquel de Llíria, on van aparèixer un important conjunt de denaris cronològicament compresos entre el 214 i el 43 aC, que va ser inventariat per Francesc Xavier Borrull en "Catálogo de las monedas romanas que se han encontrado en la villa de Liria el día 31 d'octubre". Tot el tresor i el manuscrit de Borrull, amb la catalogació completa, es va incorporar al nummari de la Universitat.

L'11 de setembre de 1845 es va donar compliment al testament de Narcís Aparici, en el qual aquest donava diverses peces al nummari. El mateix s'esdevindrà amb Merelo i altres col·leccionistes.

El monetari de la Universitat va estar considerat com una de les col·leccions més importants d'Espanya, i així figura en la “Guida numismática Universale”, publicada per E. Gnecchi, en la qual es va donar, a més a més, una succinta llista dels períodes monetaris que tenia representats. La col·lecció conté més d'11.000 monedes, repartides de manera equilibrada entre els diversos períodes històrics.

El conjunt de moneda grega comprén bàsicament moneda de bronze, els llocs d'emissió són molt dispars i s'estenen al llarg de tot el món cultural grec. Cal assenyalar el predomini de les emissions cartagineses encunyades durant la Segona Guerra Púnica; podem destacar l'excepcional octadracma de Ptolemeu V Epífanes.

El nucli més important del monetari el constitueixen les monedes romanes amb molts milers de peces. Les monedes republicanes están representades fonamentalment per denaris, amb una substancial quantitat de peces emeses durant el segle I aC. Les emissions del período romà imperial són numèricament més copioses que las del republicà; hi són representats els diferents metalls que es van encunyar: or, argent i aes (bonze, oricalc i coure).

Les encunyacions ibèriques i les que van produir les ciutats romanes d'Hispània durant la dinastía júlio-clàudia són abundants; el contingut reflecteix les peces que es poden obtener amb més facilitat, perquè en l'època van circular amb major profusió per les nostres terres, com ara les encunyacions de les ciutats ibèriques d'Arse o Saitabi, o de les ciutats romanes de Saguntum i Ilici. Però també es pot seguir l'evolució de la producció d'unes altres seques peninsulars, especialment les de la vall de l'Ebre i de la zona de l'alta Andalusia, com ara Castulo i Obulco.

Pel que fa a les encunyacions visigodes, només s'hi conserva una única peça, però es tracta d'una moneda excepcional, un unicum, un trient encunyat a València, d'or i descobert en el propi edifici de la Universitat el tres d'agost de 1844. Va ser trobada quan es realitzaven les obres de fonamentació de les columnes del claustre. La moneda es trobava entre la paret del Paranimf i l'escala que puja al segon pis, a una profunditat de 4,66 m.

La col·lecció de moneda islàmica é important, tant pel que fa a la quantitat, més de cinc-centes peces, com a la qualitat. Hi ha monedes en tots els metalls, de totes les denominacions i de tots el períodes. Per la raresa i per l'interès històric, destaquem Ferits pels llibres :fons de bibliòfils a la Universitat de València: del 16 d'abril al 14 de juliol de 2019 Sala Duc de Calàbria, BibliotFerits pels llibres :fons de bibliòfils a la Universitat de València: del 16 d'abril al 14 de juliol de 2019 Sala Duc de Calàbria, BibliotFerits pels llibres :fons de bibliòfils a la Universitat de València: del 16 d'abril al 14 de juliol de 2019 Sala Duc de Calàbria, BibliotFerits pels llibres :fons de bibliòfils a la Universitat de València: del 16 d'abril al 14 de juliol de 2019 Sala Duc de Calàbria, Bibliotl'existència d'un dinar de 'Alí ibn Yúsuf encunyat a Dénia.

També es conserven encunyacions medievals cristianes i emissions d'època moderna, hi destaca una nombrosa presencia de rals, migs rals, blanques i maravedisos encunyats pels Reis Catòlics; també hi ha emissions dels Àustria, dels Borbó i un lot ampli i variat de moneda estrangera encunyada d'ençà el segle xvi fins a l'actualitat.

També cal esmentar la col·lecció d'anells signataris romans i camafeus, llegada per Narcís Aparici, composta de 40 anells, 2 medallons i 34 camafeus, més 15 peces de poca importància. L'interès de la col·lecció d'entallaments i camafeus] rau, d'una banda, en la varietat de tipus i estils que la integren i, d'altra banda, en la qualitat de tots ells com a documents historicoartístics.

Aquestes col·leccions han estat objecte de diversos estudis, com els de Rafael Arroyo “El Numario de la Universidad de Valencia”, Sabina Asins “Numario Universidad de Valencia II”, Pere Pau Ripollés o Carme Alfaro Giner.