Viquipèdia

Usuari:Catalaalatac/Llista de cavitats de Sant Llorenç del Munt

< Usuari:Catalaalatac
Galeria principal de la cova Simanya
Galeria principal de la cova Simanya, una cova emblemàtica i històrica del massís. És la cova més visitada de Sant Llorenç del Munt i la cavitat no turística més visitada de Catalunya.[1]

Es registren més de 150 cavitats a Sant Llorenç del Munt, d'un total de més de 300 en el conjunt del massís de Sant Llorenç del Munt i de la serra de l'Obac,[n. 1][1] les dues unitats geològiques i geomorfològiques més importants del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, del qual formen part ambdues. D'entre les cavitats es distingeixen les coves, on predomina el component horitzontal, els avencs, on predomina el component vertical, i les balmes, cavitats més aviat poc profundes on penetra la llum natural.

D'entre aquestes cavitats n'hi ha d'importants com la cova del Manel, la cova de més recorregut, de 788 m; l'avenc de l'Espluga, l'avenc de més profunditat, de 130 m; la cova Simanya, de 372 m; la cova del Triangle, 120 m; o la cova del Frare, de 80 m, on s'hi feren importants troballes dels períodes neolític, ibèric, romà i medieval.

Des del punt de vista de funcionalitat del carst, una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química, es distingeixen un sistema de cavitats situat a les cotes altes, que correspon a la resta d'un paleocarst, una cota intermèdia, on hi ha un clar predomini d'avencs força desenvolupats, que semblen relacionats amb la xarxa càrstica actual, i una cota baixa, on es localitzen els punts de descàrrega de l'aqüífer, tant en règim permanent com temporal.[1]

Biologia modifica

 
Ratpenat de dits llargs cavernícola (Miniopterus schreibersii), present a les cavitats de Sant Llorenç del Munt.

L'absència de llum a les coves i avencs, la temperatura relativament estable i la humitat elevada i constant proporcionen un ecosistema molt peculiar per diverses espècies de ratpenats. En aquestes cavitats hi tenen els nuclis d'hivernació, que constitueixen un dels nuclis més importants de l'Europa Occidental. De la fauna cavernícola de Sant Llorenç del Munt en estaca el ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale) o el ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum), que es troben tant en coves i avencs com en habitacles humans abandonats, o el ratpenat de dits llargs cavernícola (Miniopterus schreibersii), una espècie estrictament cavernícola que es localitza en alguns avencs, on hi ha una de els colònies més importants de la península Ibèrica.

També en destaquen algunes espècies d'invertebrats, d'àrea de distribució reduïda i de gran interès conservacionista, com el crustaci troglobi Stenasellus virei, de vida aquàtica, o el coleòpter Troglocharinus kiesenwetteri, que és el primer invertebrat cavernícola descrit a Catalunya i és un endemisme del massís de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat.[n. 2][1]

Estudi modifica

L'estiu del 2012 es va iniciar el projecte "Recerca i estudi del registre de la fauna descoberta a les cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac", impulsat per la Secció Villalta de Paleontologia i Arqueologia de la Federació Catalana d'Espeleologia i amb el suport de la direcció del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El projecte, basat en l'observació, anàlisi i estudi, va comptar amb la participació d'un elevat nombre d'espeleòlegs de diversos grups, que van explorar més de 50 cavitats i inventariar diverses espècies d'amfibis (caudats i anurs), aus i mamífers (insectívors, quiròpters, lagomorfs, rosegadors, artiodàctils i carnívors).[2]

Caudats (Amfibis)
  • Salamandra (Salamandra salamandra) – Avenc de Can Torras (Matadepera); Avenc de la Carbonera (Sant Llorenç Savall); Avenc del Montcau (Mura)
  • Tritó verd (Triturus marmoratus) – Avenc del Montcau (Mura)
Anurs (Amfibis)
  • Reineta meridional (Hyla meridionalis) – Avenc del Daví (Sant Llorenç Savall)
  • Gripau comú (Bufo bufo) – Avenc de l'Aladernar (Castellar del Vallès); Avenc de Can Torras (Matadepera); Avenc de la Canal de la Revella (Sant Llorenç Savall); Avenc del Montcau (Mura)
Aus
  • Restes per determinar – Cova de l'Aigua (Castellar del Vallès): Cova dels Camí, Cova Cendrera (Mura); Cova de les Cases (Rellinars); Cova de l'Escaleta, Cova del Llor, Cova del Salomó (Sant Llorenç Savall); Forat de la Geneta (Matadepera)
Insectívors (Mamífers)
Quiròpters (Mamífers)
Rosegadors (Mamífers)
  • Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) – Avenc del Cavall (Matadepera)
  • Esquirol (Sciurus vulgaris) – Avenc de l'Aladernar, Avenc de l'Obaga de l'Illa (Castellar del Vallès); Avenc Quim Solbas (Sant Llorenç Savall)
  • Restes per determinar d'arvicolins – Avenc de l'Aladernar (Castellar del Vallès)
Lagomorfs (Mamífers)
  • Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) – Cau d'en Banyeta, Cova del Carquinyoli, Cova Cendrera, Cova del Frontal, Cova dels Innocents, Forat de les Mosques, Cova dels Óssos, Cova de la Roureda, Cova del Tronc Sec (Mura); Forat del Bolet, Cova del Bosc de les Parets, Cova de la Canal de la Pedrera, Cova de la Canal Fonda, Cova del Mal Pas de Can Pobla (Matadepera); Cova de les Cases (Rellinars); Foradades del Diable, Cova de l'Escaleta, Cova del Salomó (Sant Llorenç Savall); Cova Oest (Gallifa); Cova del Tossal de l'Àliga (Rellinars)
  • Llebre comuna (Lepus europaeus) – Cova AREC, Cova del Mal Pas de Can Pobla (Matadepera); Cova del Carboner, Cova dels Innocents, Cova de Maig, Cova del Replà, Cova de Sant Esteve, Cova del Tronc Sec (Mura); Foradades del Diable, Cova Torta (Sant Llorenç Savall)
Artiodàctils (Mamífers)
  • Senglar (Sus scrofa) – Avenc del Cavall, Cova del Mal Pas de Can Pobla, Cova dels Obaguets (Matadepera); Avenc del Daví (Sant Llorenç Savall); Avenc de la Punta de les Saleres (Mura); Avenc de la Serra de la Daina (Terrassa)
  • Cabra (Capra aegagrus hircus) – Avenc Quim Solbas (Sant Llorenç Savall); Cova del Sot de l'Infern (Mura)
  • Restes d'ovicaprins – Cau d'en Banyeta, Cova de les Bresques, Cova de l'Esquirol-Roureda, Balma dels Óssos, Cova dels Óssos, Forat del Parc, Cova del Replà, Cova de la Roureda (Mura); Avenc de les Boades, Cova del Tossal de l'Àliga (Rellinars); Balma del Boscater, Forat de la Geneta, Cova del Mal Pas de Can Pobla (Matadepera); Cova de l'Escaleta, Cova del Pou, Avenc Quim Solbas, Cova Simanya (Sant Llorenç Savall); Avenc de l'Obaga de l'Illa, Sot dels Rocs (Castellar del Vallès)
  • Cérvol (Cervus elaphus) – Avenc de l'Aladernar (Castellar del Vallès)
  • Bou (Bos primigenius taurus) – Avenc de l'Obaga de l'Illa (Castellar del Vallès)
Carnívors (Mamífers)
  • Gos (Canis lupus familiaris) – Avenc de les Boades (Rellinars); Avenc de la Falconera (Mura); Cova Torta (Sant Llorenç Savall)
  • Guineu (Vulpes vulpes) – Cova de l'Aigua (Castellar del Vallès); Cova AREC (Matadepera); Foradades del Diable (Sant Llorenç Savall)
  • Ós bru (Ursus arctos) – Cova Simanya (Sant Llorenç Savall)
  • Mostela (Mustela nivalis) – Avenc del Montcau (Mura)
  • Toixó (Meles meles) – Forat dels Ginebrers (Rellinars); Balma de la Pedrera (Matadepera)
  • Geneta (Genetta genetta) – Avenc de l'Obaga de l'Illa (Castellar del Vallès)
  • Gat (Felis catus) – Forat de la Casavella (Vacarisses)
  • Restes per determinar de cànids – Avenc del Boscater (Castellar del Vallès); Foradades del Diable (Sant Llorenç Savall)
Primats (Mamífers)
  • Humà (Homo sapiens) – Cova dels Innocents, Coves de Mura (Mura)

Geologia modifica

Història espeleològica modifica

Els primers estudis espeleològics al massís de Sant Llorenç del Munt van començar a finals del segle XIX sota la direcció de Norbert Font i Sagué (1873–1910), considerat l'introductor de l'espeleologia a Catalunya. L'abril del 1911 el Centre Excursionista de Terrassa (CET) va fer la seva primera exploració d'una cova, les "mines" de Mura, ja conegudes d'antic, i va fer la seva primera troballa, l'avenc de l'Era dels Enrics, també a Mura. L'estudi d'aquest avenc va ser realitzat per Domènec Palet i Barba (1872–1953) i la primera persona que l'explorà va ser Frederic Segués, el qual també va col·laborar activament en les primeres exploracions dels avencs.

En un principi, l'estudi de les cavitats del massís va centrar-se en les que ja eren conegudes pels boscaters i la gent dels masos. Després de la Guerra Civil espanyola s'involucraren en l'estudi i recerca espeleòlegs tant del Centre Excursionista de Terrassa com del Grup d'Exploracions Subterrànies (GES) del Club Muntanyenc Barcelonès, amb intervencions de l'Equip de Recerques Espeleològiques (ERE) del Centre Excursionista de Catalunya, la Secció d'Espeleologia Sabadell (SES) "Els Talps" del Centre Excursionista del Vallès o l'Espeleo Club de Sabadell (ECS) de la Unió Excursionista de Sabadell.

Cap a finals del segle XX, algunes de les cavitats que ja havien estat catalogades van haver de ser retrobades, ja que en catàlegs més antics no estaven geolocalitzades, a part que, degut a la desaparició dels boscaters i el conseqüent creixement dels boscos, algunes cavitats van quedar covertes de bardisses.

Des de finals de la dècada de 1990, Jordi Guillemot i Quim Solbas van començar una revisió exhaustiva de les cingleres del massís, fet que va contribuir a la descoberta de moltes noves cavitats, d'entre les quals en destaquen la cova Regal-Marcet, la foradada de la Figuerota o l'avenc Quim Solbas. Altres investigadors com Ramon Suades o Xavier Pereira també han contribuït a descobrir noves cavitats, especialment de coves penjades.

Llista de cavitats modifica

 
Boca d'entrada de la cova Simanya
Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

A continuació s'ofereix una llista de les cavitats de la unitat geològica del massís de Sant Llorenç del Munt, sense incloure'n les de la serra de l'Obac, sovint associades ja que ambdues unitats formen en conjunt el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La llista, en format tabular, conté diferents camps informatius en columnes.

Nom: La columna "Nom" recull el nom amb què s'anomena la cavitat. Es diferencien les coves, indicades amb una franja blava, dels avencs, indicats amb una franja vermella. Les balmes, cavitats menys profundes, són considerades coves.
Recorregut: En la columna "Recorregut" (Rec.) s'indica els metres de profunditat de la cavitat fins al punt més profund. En cas de tenir continuïtat però ser inaccessible per l'estretor, es considera el punt més profund accessible.
Desnivell: En la columna "Desnivell" (Desn.) s'indica el desnivell màxim de la cavitat des de la boca d'entrada al punt més alt o més baix. En el cas de les coves o balmes, el desnivell pot ser positiu o negatiu, i en els avencs, el desnivell sempre és negatiu.
Elevació: En la columna "Elevació" (Elev.) s'indica l'elevació de la boca d'entrada a la cavitat en metres sobre el nivell del mar.
Municipi: La columna "Municipi" indica el terme municipal on es troba la cavitat.
Descripció: La columna "Descripció" ofereix informació descriptiva de la cavitat. També s'hi pot trobar, en alguns casos, informació sobre la història o les troballes arqueològiques que s'hi han fet.
Coordenades: La columna "Coordenades" indica les coordenades geogràfiques de la cavitat en graus, minuts i segons.
Topografia / Imatge: La columna "Topografia / Imatge" (Topo. / Imatge) mostra un mapa topogràfic de la cavitat. En cas de no haver-hi una topografia, es mostra una imatge.
Referències: La columna "Referències" (Ref.) enllaça la referència de la cavitat extreta del catàleg EspeleoÍndex, que cataloga les cavitats de Catalunya.

Llegenda modifica

Cova
Avenc
Nom Rec. Desn. Elev. Municipi Descripció Coordenades Topo. / Imatge Ref.
Can Garrigosa, Avenc petit de Avenc petit de Can Garrigosa   8 6 692 Matadepera Una àmplia boca terrosa permet l'accés a un pou que, per un costat, connecta amb una rampa força inclinada que porta al punt on es tanca la cavitat als 6 m de fondària. 41° 38′ 20″ N, 2° 00′ 08″ E / 41.638992°N,2.002192°E / 41.638992; 2.002192   [3]
Elisa, Avenc Avenc Elisa 7 5 670 Matadepera Petit avenc d'un inici molt terrós (característica de totes les cavitats d'aquell entorn) i que, un cop baixats 3 metres verticals, acaba en un pas de roca impenetrable. 41° 38′ 16″ N, 2° 00′ 08″ E / 41.63773°N,2.002128°E / 41.63773; 2.002128   [4]
Salt, Cova del Cova del Salt 5 0 603 Matadepera Cova penjada al vessant esquerre del torrent del Salt. Formada per un únic conducte d'uns 5 metres de longitud. 41° 37′ 12″ N, 2° 01′ 17″ E / 41.619863°N,2.02132°E / 41.619863; 2.02132   [5]
Cinta, Cova de la Cova de la Cinta 15 9 870 Matadepera Boca d'uns 2 m d'alçada per la qual es penetra en una galeria d'uns 6 m de llargada que es va estrenyent fins a fer-se impenetrable. A la meitat de la galeria, lateralment, la diàclasi s'enfila en forma de xemeneia i puja uns 9 m. 41° 37′ 53″ N, 2° 00′ 57″ E / 41.631319°N,2.015877°E / 41.631319; 2.015877   [6]
Cingle dels Òbits, Cova del Cova del Cingle dels Òbits 23 1 995 Matadepera L'entrada, oberta en plena canal, presenta unes característiques de 2 m d'alçada per 1 m d'ample, donant pas a un únic corredor d'uns 23 m de recorregut, variant la seva alçada des de pocs centímetres fins a gairebé 8 m, sent la seva màxima amplada d'1,5 m. El sòl es troba ocupat per materials clàstics i sediments argilosos, observant-se al llarg de les seves parets algunes colades parietals i altres formes litogèniques. 41° 39′ 26″ N, 2° 00′ 51″ E / 41.657218°N,2.014221°E / 41.657218; 2.014221   [7]
Camí Nou, Cova del Cova del Camí Nou 15 5 665 Matadepera Una boca d'uns 5 m d'amplada i 3 d'alçada forma el vestíbul d'una cambra de poca longitud i que baixa ben aviat d'alçada. La presència de grans blocs és remarcable. Seguint cap al N hi ha un conducte ascendent que acaba curullat per blocs i sediments. En aquest mateix sector hi ha una altra boca, molt més petita, que també connecta amb un altre conducte ascendent que acaba tapat als pocs metres. 41° 37′ 47″ N, 2° 00′ 52″ E / 41.629811°N,2.014411°E / 41.629811; 2.014411   [8]
Toixó, Cova del Cova del Toixó 5 0 530 Sant Llorenç Savall Petita surgència fossilitzada, assentada en una diàclasi, de la qual només són penetrables els primers 5 o 6 m, per reduir-se l'altura de 2 m a uns centímetres. Sembla engrandir-se una mica després d'aquest pas. El sòl està constituït per graves i sorres d'arrossegament. 41° 40′ 38″ N, 2° 01′ 24″ E / 41.67711°N,2.023229°E / 41.67711; 2.023229 [9]
Drac, Cova del Cova del Drac 15 0 970 Matadepera Coneguda i llegendària foradada al monòlit del Morral del Drac. Aquesta popular foradada s'obre a la intersecció de dos sistemes de diàclasis ortogonals. Sembla tractar-se d'un antic tàlveg subterrani, actualment en complet estat estat de degradació degut a l'aïllament que ha sofert el monòlit. No hi ha cap topografia per tant no se sap exactament la longitud que té el conducte. 41° 40′ 38″ N, 2° 01′ 24″ E / 41.67711°N,2.023229°E / 41.67711; 2.023229   [10]
Canal dels Bombers, Cova de la Cova de la Canal dels Bombers 8 0 997 Matadepera Antiga surgència molt semblant a la veïna cova de la Canal dels Boixos. Únic conducte d'uns 8 m de longitud amb algunes formes litogèniques en l'extrem final. 41° 38′ 42″ N, 2° 00′ 55″ E / 41.644879°N,2.015382°E / 41.644879; 2.015382 [11]
Canal dels Boixos, Cova de la Cova de la Canal dels Boixos 10 0 990 Matadepera Antiga surgència establerta damunt dues diàclasis. Curta galeria afectada en part pel despreniment i basculació de blocs. 41° 38′ 41″ N, 2° 00′ 54″ E / 41.644598°N,2.01511°E / 41.644598; 2.01511 [12]
Om, Cova de l' Cova de l'Om 8 0 995 Matadepera La boca té forma triangular i dóna pas a una cambra de bones dimensions, encara que només té uns 4 m de llargada. Segueix un conducte estret que als pocs metres arriba a la boca de l'altre extrem, penjada en una profunda canal. 41° 38′ 40″ N, 2° 01′ 04″ E / 41.644493°N,2.017657°E / 41.644493; 2.017657 [13]
Pinassa, Balma de la Balma de la Pinassa 11 0 875 Matadepera Àmplia balma d'uns 25-30 m d'amplada, una alçada màxima de 8 m i una fondària màxima d'11 m. Al racó més profund hi ha una petita surgència temporal. La cavitat va ser un dels caus dels emboscats de la Guerra Civil espanyola. 41° 38′ 43″ N, 2° 01′ 12″ E / 41.64536°N,2.01995°E / 41.64536; 2.01995 [14]
Sargantana, Cova de la Cova de la Sargantana 20 6 1.020 Matadepera Esquera estreta i amb blocs encaixats entre les parets. Té una obertura a cada extrem de la fractura i una altra al sostre, al tram central de la galeria, tot i que sembla molt estreta. És al camí de la Mola cap al Morral del Drac. 41° 38′ 32″ N, 2° 00′ 55″ E / 41.642266°N,2.015218°E / 41.642266; 2.015218   [15]
Llosa, Balma de la Balma de la Llosa 10 0 1.010 Matadepera Túnel curt provocat per una gran llastra de roca caiguda del cingle i adossada a la paret. És al costat del camí de la Mola al Morral del Drac. 41° 38′ 36″ N, 2° 00′ 54″ E / 41.643364°N,2.015117°E / 41.643364; 2.015117 [16]
Simanya, Cova Cova Simanya 372 8 885 Sant Llorenç Savall Emblemàtica i històrica cavitat situada a la canal del Llor, al vessant oriental del Montcau. Es tracta d'un tàlveg hipogeu d'origen càrstic.[17] Forma part d'un conjunt de cinc cavitats anomenat "complex de les Simanyes" que corresponen al mateix sistema càrstic: la cova del Triangle (38 m), la cova Simanya Petita (60 m), la cova Simanya, la cova del Torrent (38 m) i la cova de l'Àngel (18 m).[1][18] 41° 40′ 27″ N, 2° 00′ 33″ E / 41.674116°N,2.009086°E / 41.674116; 2.009086   [19]
Manel, Cova del Cova del Manel 788 64 930 Matadepera Cova situada al vessant sud de la Mola descoberta l'any 1899 pels propietaris de Can Pobla. És la cavitat amb més recorregut del massís i sobrepassa amb escreix la cova Simanya (372 m), la segona amb més recorregut. Té diverses galeries, sales, diàclasis i xemeneies. Es tracta d'una antiga surgència que drenava les aigües d'aquest sector del massís. Actualment i únicament en casos de pluges excepcionals, només entren en activitat les tres galeries terminals. 41° 38′ 16″ N, 2° 01′ 04″ E / 41.637883°N,2.017782°E / 41.637883; 2.017782   [20]
Alzina, Cova de l' Cova de l'Alzina 5 0 1.005 Matadepera Cova d'escàs recorregut penjada al cingle que hi ha sobre el roquissar per on transcorre el camí del Morral del Drac a la Mola. El nom ve d'una gran alzina que creix a l'interior de l'escletxa que la creua verticalment. Durant la Guerra Civil espanyola, la cavitat va servir esporàdicament de refugi als homes que volien evitar anar al front. La dificultat d'accés, unida a la bona vista que ofereix sobre el camí, és el que la feia atractiva per als refugiats. 41° 38′ 37″ N, 2° 00′ 54″ E / 41.643669°N,2.014968°E / 41.643669; 2.014968   [21]
Font de la Riera, Cova de la Cova de la Font de la Riera 12 5 335 Castellar del Vallès Petita cova rectilínia de pedra calcària amb un apreciable desnivell ascendent i sòl terrós. En la part final un laminador d'alguns metres finalitza la progressió directa de la cavitat. Prop de l'entrada i a un nivell superior hi ha comunicació amb un conducte ascendent que s'endinsa alguns metres més fins quedar curullat. En aquest mateix nivell hi ha una finestra que comunica amb l'exterior just a sobre la boca d'accés. La cova es troba a la paret del penya-segat del vessant dret del riu Ripoll, davant de la resclosa que hi ha just al costat de la font de la Riera, a prop de Sant Feliu del Racó. 41° 37′ 36″ N, 2° 04′ 04″ E / 41.62677°N,2.067746°E / 41.62677; 2.067746   [22]
Club, Avenc del Avenc del Club 210 90 795 Matadepera Històric avenc situat a les antigues feixes de Can Pobla descobert per Josep Maria Cuadras el 1906. Té diversos pous i replans i s'hi observen diàclasis i processos litogènics. A l'avenc hi ha presència dels coleòpters Speophilus kiessenwetteri i Armidia umicolor i de l'isòpode Spelaeonetes occidentalis. 41° 38′ 02″ N, 2° 00′ 41″ E / 41.633866°N,2.011408°E / 41.633866; 2.011408   [23]
Carner, Coves d'en Coves d'en Carner 23 0 431 Castellar del Vallès Conjunt format per diverses cavitats dels quals en destaca principalment una cova a l'entrada de la qual s'observen unes parets d'obra d'un petit habitacle que aprofiten la balma. La boca de la cova fa 1,20 m d'amplada per 1,15 m d'alçada. A dins, el terra de la galeria principal es perllonga en un desnivell descendent i d'uns 7 m fins a tocar un estancament d'aigua, que s'allarga 9 m més, i a on la galeria s'eixampla lleugerament. A la banda esquerra hi ha un seguit de forats i una galeria inaccessible d'uns 2,5–3 m. El nivell de l'aigua acostuma a ser d'uns 70 centímetres. És una de les cavitats de Sant Llorenç Munt amb una major representació del crustaci troglobi Stenasellus virei.

A uns 10 m de la cavitat principal, hi ha un forat d'uns 3 m de llargada que després es fa impracticable. A continuació hi ha una petita balma de la qual surt una galeria petita. Finalment, més enllà, hi ha una altra balma d'uns 10 metres d'amplada per uns 4 de fons.

Les coves es troben al vessant oriental del Puig Rodó (541 m), a 2 m del marge de la carretera B-124, al km 15,1. També es coneixen com a "balmes d'en Carner".

41° 39′ 24″ N, 2° 03′ 08″ E / 41.656627°N,2.052146°E / 41.656627; 2.052146   [24][25]
Hort dels Monjos, Coves de l' Coves de l'Hort dels Monjos 22 0 1.033 Matadepera Conjunt format per quatre cavitats, que tot i ser de curt recorregut són força espaioses. En total sumen 53 m de recorregut. La primera és la més llarga, de 22 m, i es desenvolupa sobre un pla d'estratificació on hi ha una diàclasi. La segona i tercera cavitat són dues diàclasis petites de 5 i 14 m de recorregut respectivament. La última, de 12 m de recorregut, es tracta d'una diàclasi similar a les dues anteriors on l'entrada primitiva es troba força canviada degut a un esfondrament important.

Les coves, molt properes entre si, són a l'Hort dels Monjos, un tram planer del camí dels Monjos proper al cim de la Mola i a on hi ha la cruïlla amb la font del Saüc.

41° 38′ 24″ N, 2° 01′ 14″ E / 41.640078°N,2.020606°E / 41.640078; 2.020606 [26]
Gran de les Fogueroses, Cova Cova Gran de les Fogueroses 120 14 902 Sant Llorenç Savall Cova amb tres boques d'entrada situada al sector de les Fogueroses. Les boques es coneixen com "boca A", "boca B" o "Gruta Verda" i "boca C".

Està documentada per primera vegada després de la descoberta feta el 2 de juliol del 1972 per Jaume Rovira i Josep Graells, membres de l'Espeleo Club Sabadell de la Unió Excursionista Sabadell. No obstant això, sembla que ja era coneguda cap a la dècada del 1960 i que probablement va servir de refugi durant la Guerra Civil espanyola.

41° 40′ 09″ N, 2° 00′ 51″ E / 41.669286°N,2.014049°E / 41.669286; 2.014049 [27][28]

Notes modifica

  1. ↑ Llobet (2011): p. 8
  2. ↑ Llobet (2011): p. 15

Bibliografia modifica

  • Llobet François, Toni. Flora i fauna del Parc Natural. Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Figueres: Brau Edicions, desembre 2011 (Guies il·lustrades de natura). ISBN 9788496905726. 

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Geozona 223. Sant Llorenç del Munt i l'Obac». Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r desembre 2020].
  2. ↑ Nebot, Miquel; Hernández-Ruiz, Teresa; Gonzàlez, Julià; Llenas, Manel «Fauna vertebrada trobada a cavitats de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac». VIII Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona, 2014, p. 60-65.
  3. ↑ «Can Garrigosa, Avenc petit de» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
  4. ↑ «Elisa, Avenc» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
  5. ↑ «Salt, Cova del» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
  6. ↑ «Cinta, Cova de la» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
  7. ↑ «Cingle dels Òbits, Cova del» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
  8. ↑ «Camí Nou, Cova del» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
  9. ↑ «Toixó, Cova del» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
  10. ↑ «Drac, Cova del» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
  11. ↑ «Canal dels Bombers, Cova de la» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
  12. ↑ «Canal dels Boixos, Cova de la» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
  13. ↑ «Om, Cova de l'» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
  14. ↑ «Pinassa, Balma de la» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
  15. ↑ «Sargantana, Cova de la» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
  16. ↑ «Llosa, Balma de la» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
  17. ↑ «Catalaalatac/Llista de cavitats de Sant Llorenç del Munt». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. ↑ Monterde, M. «L'espeleologia dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac». Ronda Vallesana Sant Llorenç Savall. Unió Excursionista de Sabadell, núm. 22, p. 68.
  19. ↑ «Simanya, Cova» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
  20. ↑ «Manel, Cova del» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 7 desembre 2020].
  21. ↑ «Alzina, Cova de l'» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
  22. ↑ «Font de la Riera, Cova de la» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 2 desembre 2020].
  23. ↑ «Club, Avenc del» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 2 desembre 2020].
  24. ↑ Cuyàs, Miquel; Badiella, Xavier «Les coves d'en Carner». Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, núm. 38-39, juliol-desembre 1984, p. 844-845.
  25. ↑ «Carner, Coves d'en» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 5 desembre 2020].
  26. ↑ «Hort dels Monjos, Coves de l'» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 6 desembre 2020].
  27. ↑ Carreras i Carreras, Joan «Anotacions sobre la Cova gran de les Fogaroses». Butlletí de la Unió Excursionista de Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell, núm. 48, març-abril 1978, p. 28-29.
  28. ↑ «Gran de les Fogueroses, Cova» (PDF). espeleoindex.com. [Consulta: 19 desembre 2020].

Enllaços externs modifica

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coves de Sant Llorenç del Munt

Categoria:Coves del Vallès Occidental Categoria:Coves del Bages Categoria:Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Cavitats

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Catalaalatac/Llista_de_cavitats_de_Sant_Llorenç_del_Munt&oldid=26550517»