Usuari:Ibj ibj/Annex:Episodis de Temps de silenci

Llista d'episodis

Primera temporada

Núm. Sèrie	Núm. Temporada	Títol oríginal	Direcció i realització	Argument i guió	Data d'emissió	Audiència
1	1	Amants		Rodolf Sirera, Gisela Pou i Enric Gomà	17 de gener de 2001
L'estiu de 1935 és l'últim que els Dalmau, una família de la burgesia barcelonina, pot passar unes vacances sense sobresalts. La senyora Victòria i els seus dos fills petits, l'Isabel i el Joaquim, marxen a la torreta que la família té a les afores de Sant Galdric, una població propera a Barcelona on hi ha la filatura familiar. Al poble, la família Comes: la Carmeta i els seus dos fills, el Ramon i el Joan, treballen al servei dels Dalmau. El senyor Dalmau, patró de la fàbrica, amaga la seva avançada malaltia a la família i a la seva secretària i amant, Clara Genovès. Davant el seu diagnòstic, decideix acomiadar la Clara amb qui no vol continuar mantenint la seva relació i deixa la direcció de la fàbrica en mans del seu fill gran Francesc. Al febrer de 1936, el Joan Comes queda coix a causa d'un accident a la fàbrica dels Dalmau. Com a conseqüència de l'accident, el germans Comes i la seva mare es traslladen a viure a Barcelona on la família Dalmau els ofereix viure a la finca familiar a la plaça del Blat. Allà, el Joan instal·la el seu taller de ràdios al local de la finca, junt amb la resta de comerços de la plaça: la barberia del senyor Emili, el bar del Mingo, el colmado del Sebastià, la botiga de roba i el quiosc. La Carmeta es converteix en cuinera dels Dalmau i passa a donar un cop de mà a la senyora Victòria. Durant nit de Sant Joan, el Ramon i la Isabel s'enamoren i comencen la seva relació. El senyor Dalmau s'assabenta que de la seva relació amb la Clara va néixer un fill. En descobrir-ho, la retroba i s'adona que la continua estimant. Quan la família torna a passar l'estiu a la torreta, una part de l'exèrcit destinat al Marroc s'aixeca en armes contra la República. El senyor Dalmau demana el divorci a la seva dona per anar-se'n amb la Clara i passar amb ella els últims dies de la seva vida. Quan arriba la notícia que el Joaquim, el fill petit, ha estat detingut a Barcelona juntament amb un grup de falangistes, el pare i el seu fill gran tornen a la capital. El senyor Dalmau condueix el cotxe i -afectat pels dolors de la malaltia i sota els efectes de la medicació- provoca un accident que causa la seva mort i la del seu fill.
2	2	Matrimoni secret	Xavier Borrell	Rodolf Sirera, Gisela Pou i Enric Gomà	24 de gener de 2001
Esclata la Guerra Civil i els Dalmau enterren el pare i el fill gran. La senyora Victòria passa a portar les regnes de la família. El Joaquim, significat com a falangista, és alliberat i el Llorenç, el segon dels fills, veu troncada la seva carrera d'arquitecte i es veu obligat a tornar de París amb la Marta, la seva dona, per fer-se càrrec de la filatura. La Clara Genovès demana protecció a la senyora Victòria per ella i el fill nascut de la relació amb el seu marit i la Carmeta l'anima a ajudar-la. Un bombardeig sobre Barcelona acaba amb la vida de la Clara i la senyora Victòria, interessada per la sort del seu fill, s'assabenta que és recollit a la Casa de la Caritat i els hi fa arribar uns diners perquè se n'ocupin. La fàbrica dels Dalmau és ocupada pels treballadors. El Llorenç i la Marta volen tornar a França i el Joaquim decideix passar al bàndol nacional. Quan intenten fugir, són interceptats pels treballadors de la filatura que lliuren el Llorenç a les autoritats republicanes, però el Joaquim aconsegueix escapar. Gràcies a les gestions del doctor Frederic Ribalta, germà de la Marta, el Llorenç és deixat en llibertat. A canvi, la filatura passa en mans de la Generalitat i el Llorenç passa a treballar al seu servei dirigint l'empresa ara reconvertida en fàbrica de material de guerra. El Joaquim, després de canviar de bàndol, torna a Barcelona per demanar al seu germà que sabotegi la cadena de muntatge de la fàbrica. Quan es crea l'Exèrcit de Catalunya, el Joan Comes decideix allistar-se i anar a la guerra, però és afusellat per desobeir una ordre d'atacar i intentar fugir. A la Carmeta li expliquen que va morir atacat pels feixistes i que va ser enterrat amb tots els honors. Després de la mort del seu germà, el Ramon decideix anar al front. Abans de marxar es casa pel civil amb la Isabel que comença a treballar d'infermera sota les ordres del doctor Ribalta. Un jove que diu ser amic del Ramon porta una carta on aquest s'acomiada de la Isabel i li diu que quan la rebi voldrà dir que és mort. Mentre tothom dóna per mort el Ramon, el jove confessa a la senyora Victòria que ha trobat la carta en una guerrera perduda i aquesta els ho amaga a la seva filla i a la Carmeta.
3	3	Vençuts	Xavier Borrell	Rodolf Sirera, Gisela Pou i Enric Gomà	31 de gener de 2001
Els nacionals entren a Barcelona. El Llorenç, que havia fabricat granades al servei de la Generalitat, pretén fugir a França amb la seva dona, però l'avançat embaràs de la Marta impedeix la seva marxa. La senyora Victòria malvèn les seves joies per aconseguir provisions del Sebastià que aprofita la postguerra per fer estraperlo. L'antic xofer dels Dalmau, el Constantí, havia estat ajudant d'un comissari polític durant la guerra i s'amaga a casa de la seva mare, la Consol, portera de la finca. Malalt del tifus, el Llorenç fa veure que ha fugit a França, però en realitat és ingressat sota una identitat falsa a l'hospital on fa de metge el Frederic Ribalta. Només una medicina complicada d'aconseguir sembla efectiva per combatre la malaltia. Durant l'estada del Llorenç a l'hospital, neix el seu fill. Per aconseguir el medicament, la senyora Victòria està disposada a prostituir-se amb el Sebastià, que la rebutja i li diu que vol la Isabel. El dia que el fill de la Consol és detingut i assassinat pels soldats franquistes, la Isabel visita el Sebastià. Aquest té un atac de nostàlgia i recorda la infància de la Isabel, el Constantí i els altres nois de la plaça. Confessa haver delatat el Constantí per espantar-lo, però no volia que acabés mort i demana a la Isabel que se'n vagi. L'endemà arriba a l'hospital un paquet anònim amb el medicament. Un cop recuperat de la malaltia, el Llorenç és detingut per les autoritats feixistes.
4	4	La boda de la Isabel	Xavier Borrell	Rodolf Sirera, Gisela Pou i Enric Gomà	7 de febrer de 2001
La plaça del Blat passa a dir-se plaza del Trigo. El Llorenç i el Frederic són empresonats per haver col·laborat amb els republicans. El Frederic és alliberat aviat, però el Llorenç no pateix la mateixa sort i la senyora Victòria acut al seu cosí, el coronel Carlos Muntaner, per aconseguir la seva llibertat. El Joaquim, el fill petit dels Dalmau, torna a Barcelona després d'haver participat a la guerra amb els nacionals i intenta que alliberin el seu germà. Li fa una proposta per poder sortir de la presó i li deixa clar que si no l'accepta no tornarà a veure la seva dona i el seu fill. Malgrat que no vol trair la República, el Llorenç acaba declarant haver col·laborat amb els nacionals passant-los informació. Quan arriba l'estiu de 1939, la família torna a estiuejar a la torreta per primer cop des del 36. La fàbrica reobre sota la direcció del Llorenç i els Dalmau tornen a tenir xofer i servei: l'Herminia, una jove de Sant Galdric, es converteix en la minyona. Durant l'estada a la torreta, la Carmeta participa a un concurs radiofònic on pot aconseguir una màquina de cosir. Per la seva banda, a la Isabel li costa assumir la mort del Ramon i es reclou a casa. Només atén les visites del Frederic Ribalta amb qui comença a veure's més sovint i li acaba demanant matrimoni. Malgrat continuar estimant al Ramon, accepta casar-se tot i no sentir el mateix. El dia del casament, la Carmeta rep una carta i com que no sap llegir li demana a la senyora Victòria que li llegeixi. A la carta, el Ramon explica a la seva mare que es troba en un camp de concentració. La senyora Victòria li amaga a la Carmeta que el seu fill continua viu i s'inventa que és una carta de la ràdio on li diuen que li ha tocat una màquina de cosir.
5	5	Secrets			14 de febrer de 2001
Les tropes alemanyes entren a París al juny de 1940. A Barcelona, a casa dels Dalmau, la Isabel viu amb dificultat la seva vida matrimonial amb el Frederic. Un dia, s'assabenta que el Ramon és viu a través d'una carta on li explica que està empresonat a Salamanca amb un estat de salut molt dèbil. La Isabel no gosa dir-li la veritat a la Carmeta i es guarda el secret per a ella sola. Per aconseguir visitar el Ramon, participa a una peregrinació a Fàtima i el visita durant l'estada a Salamanca gràcies a les gestions de mossèn Ventós, un canonge amic dels Dalmau. El Ramon té l'esperança de sortir aviat de la presó i continuar la seva vida al costat de la Isabel que no li explica que s'ha casat. Com que la salut del Ramon és fràgil convenen no dir-li res a la seva mare. Per la seva banda, el Llorenç descobreix a la fàbrica que el Roger Lledó, un antic obrer, s'amaga de les autoritats franquistes. Després de fer-lo fora, l'enxampa ferit i l'acaba amagant a la torreta fins que es recupera. Un cop guarit, el Llorenç l'ajuda a fugir a França acompanyant-lo amb cotxe fins a la frontera. Quan la Isabel deixa de rebre cartes del Ramon, emmalalteix, no dorm i deixa de menjar. El Frederic es pensa que aquesta crisi es deu a la incapacitat de la parella a l'hora de tenir fills. Un matí, el Ramon es presenta a la finca dels Dalmau després de ser indultat. Allà s'assabenta que la Isabel s'ha casat i ella li explica que li va amagar la veritat perquè no s'enfonsés i continués lluitant contra la seva malaltia durant l'empresonament.
6	6	Fugitius			21 de febrer de 2001
A l'hivern de 1941, un quartet de corda alemany vinculat amb el partit Nazi es troba de gira a Barcelona. L'Ingrid Müller, la violinista del quartet, és convidada pel Joaquim a dinar amb la seva família, en el transcurs del qual pateix un desmai i és atesa pel Frederic. Quan el Walser, el membre del partit Nazi que l'acompanya, descobreix els seus orígens jueus, l'Ingrid s'escapa després d'un concert i s'amaga a casa del Frederic i la Isabel. Gràcies a mossèn Ventós, li ofereixen arribar a Galícia per poder fugir fins a Portugal, però el Walser li diu que si no torna a Alemanya els seus pares seran enviats a un camp de treball. Tot i que el seu pare per telèfon li demana que s'escapi si no vol acabar morint, l'Ingrid decideix tornar perquè creu que és l'única forma de salvar els seus pares. Els Dalmau perden el rastre de l'Ingrid i anys més tard s'assabenten de la seva mort al camp de concentració de Mauthausen. A la plaça, davant la sorpresa de tots els veïns, el Sebastià del colmado es casa amb la Rosa, una dona més jove que li fa el salt amb un mosso. Quan ella acaba fugint amb el seu amant, el Sebastià la denúncia per adulteri i és detinguda a plena llum del dia davant la mirada del veïnat. El Ramon, ensorrat perquè la Isabel s'ha tornat a casar, comença a beure més del compte. Un dia, borratxo, increpa i empenta el Frederic. Després de l'incident, la Carmeta l'anima a refer la seva vida i embarcar-se en un vaixell i voltar món. Quan la Isabel rep la notícia, li demana que no se'n vagi, però el Ramon no es pot enrolar en un vaixell perquè ningú amb antecedents penals pot marxar del país. Com que l'Ingrid no marxa a Portugal, li ofereixen al Ramon escapar-se en lloc seu. La nit abans de marxar, la Isabel l'anima a continuar el seu somni i del seu germà de crear una marca pròpia de ràdio. Tot i que el Ramon li diu que ja no l'estima, la Isabel s'adona que sí, perquè enlloc de córrer món tria quedar-se a Barcelona i reobrir el taller de ràdios. Els dos, comencen una vida l'un prop de l'altre, però renunciant a dir-se en veu alta el seu amor.
7	7	Tot canvia			28 de febrer de 2001
Quan Alemanya i Rússia entren en guerra, a la primavera de 1941, a Espanya es crea la División Azul, un exèrcit de voluntaris per participar en el conflicte i lluitar contra el comunisme. El Joaquim, que després d'acabar Dret no sap com orientar el seu futur, pensa en allistar-s'hi. Aquesta idea neguiteja a la senyora Victòria que no dubta en acudir al seu cosí, el coronel Muntaner, per evitar que el Joaquim se'n vagi. Decidit a anar-hi, la seva sol·licitud d'allistament no s'aprova i no compren perquè tot són problemes i traves. Només quan s'enamora de la Júlia Arnau, una actriu que actua al Teatre Cómico, es planteja no marxar a Rússia. Amb la fi que no vagi a la guerra, la seva mare no dubta en donar-li diners perquè continuï entenent-se amb l'actriu. El coronel Muntaner, que també s'entén amb la Júlia, és afectat per una malaltia de transmissió sexual que el Joaquim li ha passat a la noia. Quan el militar se n'assabenta, l'obliga a marxar a Rússia. El Ramon contracta una dependenta, la Dolors, que s'acaba fent imprescindible a la botiga. Quan ell descobreix que té un fill, el Jaume, aquesta li diu que va quedar vídua durant la guerra i que no li havia explicat perquè a moltes feines no admeten mares amb criatures. A la plaça, comencen a córrer rumors sobre el seu passat i és que per sobreviure es va veure obligada a prostituir-se. La Dolors no gosa tornar a treballar pel que diu la gent, però el Ramon vol que torni i no l'importa el que hagi pogut passar abans. Entretant, la senyora Victòria i la Isabel -engelosida- exigeixen que deixi de treballar a la botiga, però el Ramon decideix mantenir-la. El Llorenç ho recolza i retreu a la seva mare que doni diners al Joaquim per les seves aventures però en canvi burxi al Ramon pel passat de la Dolors. Per combatre la seva avorrida vida matrimonial, la Isabel es queda embarassada i espera un fill amb el Frederic. Quan el Jaume li demana a la seva mare, la Dolors, si algun dia es casarà amb el Ramon, aquesta li contesta que sí.
8	8	Hereus			7 de març de 2001
Neix el petit Frederic, el fill de la Isabel i el doctor Ribalta. Ella es neguiteja perquè la criatura plora tota l'estona i no es pot treure del cap que no està bé, malgrat que el Frederic li repeteix que al nen no li passa res. La mort prematura del nadó desfà la família i la Isabel en fa responsable al Frederic a qui culpa de no haver estat capaç d'ocupar-se del seu fill. Enmig del tràngol, el Frederic insinua al Llorenç que l'estima. Aquest li demana que oblidi l'assumpte i que faci tot el possible per fer feliç a la Isabel. El negoci del Ramon prospera i passa a representar una casa d'electrodomèstics. Amb la Dolors, inicien una relació i quan aquesta li fa entendre que s'ha quedat embarassada, celebren el seu casament. Ella i el seu fill se'n van a viure a casa de la Carmeta i el Ramon. La convivència no és fàcil: la Carmeta que mostra tot l'afecte del món cap al Jaume no fa cap esforç per entendre's bé amb la seva jove. Davant la impossibilitat de la parella de tenir fills, la Dolors s'accidenta expressament per simular un avortament. Quan el metge li fa saber a la Carmeta que no estava embarassada, li amaga la veritat al Ramon i li diu que la Dolors ha perdut la criatura que suposadament esperaven. El Joaquim, que sembla canviat, torna de Rússia davant l'imminent desenllaç de la guerra a Europa.
9	9	Miratges			14 de març de 2001
Passen els anys i la Isabel i el Frederic han tingut una altra criatura, la Núria. El 1951, a Barcelona, s'organitza la Vaga de Tramvies que desencadena una vaga general. El Govern Civil demana als empresaris que diguin el nom dels principals agitadors de les seves fàbriques. El Llorenç, que recolza la iniciativa de la vaga, es nega a delatar els principals sindicalistes de la filatura en contra del que li aconsellen empresaris i la seva família. Els comerços de la plaça també se sumen a la protesta, tret del Ramon que continua obrint la botiga perquè creu que tancar no servirà de res. Quan corre la notícia que el Simó, un treballador de la fàbrica, és detingut i atonyinat després de ser delatat pel Joaquim, ara advocat de l'empresa, el Ramon tanca i se suma a la vaga. Per la seva banda, el Joaquim es desencanta per com s'han desenvolupat les coses després d'haver guanyat la guerra i no està satisfet amb la direcció que pren el país. El Francesc Xavier, el fill del Llorenç i la Marta, ho ha suspès tot i la seva mare contracta un professor particular, el Miquel Estradé. La Marta s'imagina que entre ella i el professor existeix un amor, però pateix un desengany quan sap que aquest es casarà aviat. A partir de llavors, les il·lusions de la Marta es van marcint i troba en la senyora Victòria una guia que la va orientant. La Marta s'anirà oblidant de la noia alegre que es va enamorar del jove arquitecte Llorenç Dalmau i els anys l'aniran apagant i corsecant i la converteixen en una senyora respectable.
10	10	Destins			21 de març de 2001
És l'any 1953 i el Llorenç rep la visita d'un antic company arquitecte, el Lluís Gasull, que li demana col·laborar plegats en la construcció d'un hotel a la Costa Brava. La participació en aquest projecte l'entusiasma, però el fa desentendre de la fàbrica i la família. Quan en Gasull mor sobtadament, el Llorenç s'obsessiona en acabar la seva obra i s'embarca en una aventura suïcida: una part de l'estructura s'ensorra tot i les advertències de l'aparellador i veu com com aquest fet acaba amb el somni de reprendre la seva antiga professió. La Dolors i el Ramon porten més de deu anys casats, però la parella no ha pogut tenir un fill en comú. Durant una revisió mèdica, el doctor Ribalta li diu a la Dolors que existeix la possibilitat que sigui el Ramon el qui sigui estèril. El Joaquim té 33 anys i encara no s'ha casat. El seu caràcter és més esquerp i es nega a parlar de la seva experiència a Rússia durant la Segona Guerra Mundial. Quan la seva mare li insisteix que es casi amb algú, aquest li mostra les ferides i cremades que va patir als genitals durant la guerra. A més, es mostra desencantat pels ideals pels quals va lluitar anys enrere i lamenta haver compromès la seva vida en una mentida.
11	11	Clandestins			28 de març de 2001
El Ramon es compra un cotxe, que al 1955 representa un senyal d'ascens social. Quan el Llorenç el prova, gairebé atropella la seva neboda, la Núria, que no pateix cap dany gràcies al Paco, un treballador andalús arribat a Barcelona buscant una vida millor. En senyal de gratitud, el Llorenç li ofereix feina a casa dels Dalmau i quan un dia entra al que va ser el despatx del difunt senyor Dalmau, la senyora Victòria l'acusa de robar i el fa fora de casa. Sense feina ni allotjament, arriben la dona i els dos fills del Paco a Barcelona. Per tal que no passin la nit al carrer, la Carmeta i la seva família els acullen a casa. L'endemà, el Llorenç, que desaprova com l'ha tractat la seva mare, li ofereix un lloc de treball a la filatura. El Frederic i el Llorenç participen en un grup clandestí que edita i finança una revista amb articles d'intel·lectuals catalans exiliats. El Ramon, que encara té el record de la guerra present, no vol significar-se, però animat per la Dolors acaba col·laborant amb el grup i els ofereix la botiga per fer les reunions i per guardar el material. Un dia, la policia regira la botiga però no troben els exemplars de la revista gràcies al cop de mà que els hi dóna el Paco. La portera dels Dalmau, la Consol, comença a presentar símptomes de demència. Se li fica al cap que el responsable directe de la mort del seu fill és en Franco. Una nit, comença a cridar al mig de la plaça en contra del dictador i la Carmeta i la Dolors, per poder-la fer creure, li diuen que aquest ha mort. El seu estat de salut l'obliga a deixar la feina i la casa i se'n va a viure amb les monges.
12	12	Fantasmes			4 d'abril de 2001
La família del Paco es trasllada a viure al pis dels porters i la seva dona, l'Avelina, passa a substituir la Consol. A la casa dels Dalmau, tothom té els seus fantasmes: la senyora Victòria amb el record del ser marit i del seu fill gran i també el de la Clara, l'amant del seu marit, que tant l'havia trasbalsat; la Carmeta amb el Joan, el seu fill petit; i la Isabel i el Ramon, que havien enterrat el seu amor i viuen infeliços per no fer infeliços els altres. Se senten sorolls al terrat, desapareixen coses i les supersticions de l'Avelina l'empenyen a entrar en contacte amb els esperits de la casa. Els sorolls, els fa el brètol del Francesc Xavier, i la Núria i la Rocío, la filla del Paco i l'Avelina, són les responsables de les desaparicions. Però durant la processó del Divendres Sant de 1956, apareix algú vestit de blanc al capdamunt del terrat dels Dalmau: es tracta de la Consol que s'ha escapat del lloc on viu amb les monges. L'endemà al matí, torna a aparèixer enfilada a la barana del terrat. Entre el desbarieig i la lucidesa, insisteix que aviat se sabrà tot i assegura que la senyora Victòria és la responsable de la mort del seu marit i el seu fill. Quan diu que va a trobar-se amb el seu fill, salta de dalt a baix de l'edifici.
13	13	Xantatges			11 d'abril de 2001
La mort de la Consol i les seves últimes paraules trasbalsen la senyora Victòria que es torna més distant, com si de sobte un secret guardat durant anys hagués sortit a la llum. Al maig de 1957, rep la inesperada visita del Pau Genovès, el fill nascut de la relació entre el seu marit i la seva amant. Ella, lluny de voler un escàndol, pateix pensant que el noi coneix la identitat del seu pare. El Francesc Xavier, un dels principals maldecaps de la família, repeteix curs a la universitat per segona vegada. El seu pare, el Llorenç, tip de que prengui el pèl a tothom no presenta la pròrroga per fer el servei militar i l'obliga a fer la mili com tothom. Ell i l'Antonio, el fill del Paco i l'Avelina, són cridats a files a l'Àfrica on just unes bandes armades amb el suport del Marroc envaeixen l'Ifni per reduir la guarnició espanyola. La senyora Victòria fa us de les seves influències per canviar el destí del seu nét, però la Marta assegura que el canvi és degut a un miracle de Déu després d'haver-li fet una promesa. Com que la promesa consisteix en abstenir-se de tenir relacions sexuals amb el seu marit durant un any, el Llorenç es desfoga amb una noia que resulta ser la parella del Pau Genovés. A partir de llavors, el Pau li fa xantatge i li demana diners a canvi del seu silenci. La pressió sobre el Llorenç augmenta quan la noia amb qui es va embolicar és contractada per la seva dona com a cosidora i li acaba explicant el que va passar amb el seu marit. Gràcies als contactes de l'Alsina, un empresari amic del Llorenç, el Pau és tancat a la presó i desapareix una temporada de la vida dels Dalmau.
14	14	Infiltrats			18 d'abril de 2001
Primavera 60, el Ramon depré de mesos dedicant cos i ànima aconsegueix fabricar televisors. Un aparell que comença a aparèixer a les cases de Barcelona que canviaria tant les vides de la gent. A la filatura, l'Antonio està vinculat amb el moviment obrer. El fill del Roger Lledó, antic treballador de la fàbrica, arriba a Barcelona per ajudar a organitzar una vaga. Durant l'estada s'està a casa de l'Antonio fent-se passar per un company de la mili. La Rossy i la Núria no es separen mai i comencen a seguir l'amic de l'Antonio.
15	15	Teatre			25 d'abril de 2001
16	16	Mentides			2 de maig de 2001
17	17	Altres vides			9 de maig de 2001
18	18	Condemnats			16 de maig de 2001
19	19	Testament			23 de maig de 2001
20	20	Cadells			30 de maig de 2001
21	21	Aparences			6 de juny de 2001
22	22	Cruïlles			27 de juny de 2001
23	23	Veritats			4 de juliol de 2001
24	24	Els qui se'n van			11 de juliol de 2001
25	25	Pel·lícules			18 de juliol de 2001
26	26	Represa			25 de juliol de 2001

Segona temporada

Núm. Sèrie	Núm. Temporada	Títol oríginal	Direcció i realització	Argument i guió	Data d'emissió	Audiència
27	1	Noblesa			3 d'octubre de 2001
28	2	Transició
29	3	Amenaces
30	4	Eleccions
31	5	L'endemà
32	6	Germans
34	7	Exiliats
35	8	Temptant la sort
36	9	Recances
37	10	Il·lusions
38	11	Escollir
39	12	El darrer estiu
40	13	La roda del temps
41	14	Madurar
42	15	Renúncies
43	16	Paradisos
44	17	Miracles
45	18	Junts
46	19	Enfrontats
47	20	Saber triar
48	21	Retrobar-se
49	22	Oblits
50	23	Ruptura
51	24	Compartir
52	25	Jubilar-se
53	26	Temps de llibertat

Enllaços externs

• Llista d'episodis de Temps de slenci (Temporada 1)
• Llista d'episodis de Temps de silenci (Temporada 2)