Usuari:Ibj ibj/Victòria Eugènia de Battenberg

Sa Majestat la reina
Victòria Eugènia de Battenberg
	; S.M. la reina Victòria Eugènia d'Espanya
Nom original	Victòria Eugènia Júlia Ena de Battenberg
Biografia
Naixement	24 de gener de 1887; Castell de Balmoral, Aberdeenshire, Escòcia, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Mort	15 d'abril de 1969 (als 82 anys); Lausana, Suïssa
Sepultura	Panteó Reial del Monestir de San Lorenzo d'El Escorial
Reina consort d'Espanya
	31 de maig de 1906 – 14 d'abril de 1931
Dades personals
Religió	Catòlica
Família
Casa Reial	Casa de Borbó; Casa de Battenberg
Cònjuge	Alfons XIII d'Espanya (1906-1941)
Fills	Alfons de Borbó; Jaume de Borbó; Beatriu de Borbó; Maria Cristina de Borbó; Joan de Borbó; Gonçal de Borbó
Pares	Enric de Battenberg; Beatriu del Regne Unit

Aquesta és una pàgina de proves de Ibj ibj. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

Victòria Eugènia de Battenberg (en anglès: Victorria Eugenie of Battenberg) (Balmoral, Aberdeenshire, Escòcia, 24 de gener de 1887 - Lausana, Suïssa, 15 d'abril de 1969), reina, va ser l'única esposa del rei Alfons XIII i la reina consort d'Espanya (1906-1931) des del seu casament fins a la proclamació de la Segona República.

Biografia modifica

Filla del príncep Enric de Battenberg i de la princesa Beatriu del Regne Unit, va néixer al Castell de Balmoral (Escòcia) el 24 de gener de 1887. En l'entorn familiar era coneguda amb el nom d'Ena, un nom escocès que significa Eva. Va passar la seva infància dins la cort de la reina Victòria del Regne Unit, la seva àvia materna, fins que aquesta va morir.

A l'edat de 18 anys, el 1905, va conèixer el rei Alfons XIII d'Espanya amb motiu de la visita que el monarca espanyol va fer a la cort britànica. L'idil·li que va començar entre els dos joves plantejava diferents obstacles: la reina Maria Cristina d'Habsburg-Lorena no veia amb bons ulls el casament del seu fill amb una simple princesa de Battenberg. També es temia que la princesa britànica fos portadora de la malaltia de l'hemofilia i no pogués tenir una descendència sana. Finalment, l'Església Catòlica no acceptava que una anglicana es convertís en reina d'Espanya. Per tal de superar aquests esculls, Victòria Eugènia es va convertir al catolicisme i el seu oncle, el rei Eduard VII del Regne Unit, li va atorgar la condició de princesa del Regne Unit amb tractament d'Altesa Reial i va aportar la dot.

Alfons XIII i Victòria Eugènia van contraure matrimoni el 31 de maig de 1906 a l'Església de San Jerónimo el Real de Madrid. La celebració nupcial va ser accidentada perquè el nou matrimoni va ser víctima d'un d'atemptat frustrat. Al pas de la comitiva pel carrer Major de Madrid va esclatar una bomba que va llençar l'anarquista català Mateu Morral, que no va causar dany als reis, però va provocar la mort de vint-i-cinc persones.

La vida a la cort de Madrid va ser complicada. El seu caràcter reservat es contraposava amb la influent relació que la reina mare, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, tenia cap al seu fill i l'autoritat que exercia sobre la Família Reial. Per altra banda, la relació matrimonial d'Alfons XIII i Victòria Eugènia no va ser fàcil, perquè el seu marit l'enganyava amb nombroses amants. Tanmateix la parella reial tingué sis fills: Alfons (1907), Jaume (1908), Beatriu (1909), Maria Cristina (1911), Joan (1913) i Gonçal (1914). El príncep Alfons, el primogènit, i l'infant Gonçal, el fill més petit, eren patidors de l'hemofília i des de petits van tenir un delicat estat de salut. El segon dels fills, l'infant Jaume, es va quedar sord-mut arran d'una operació quirúrgica a la qual va ser sotmès als quatre anys. Les infantes Beatriu i Maria Cristina, eren portadores del gen de l'hemofília. Només l'infant Joan gaudia d'un perfecte estat de salut i Alfons XIII sempre li va recriminar a Victòria Eugènia la transmissió de l'hemofília sobre els seus fills i hereus.

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, el 1914, les diferències existents entre la reina Maria Cristina i la reina Victòria Eugènia es van accentuar atès que la primera va mostrar el seu clar sentiment germanòfil i la segona va mostrar el seu recolzament cap al seu cosí, el rei Jordi V del Regne Unit.

Durant el regnat del seu marit va fundar i presidir la Creu Roja Espanyola i nombroses organitzacions de caritat.

El 15 d'abril de 1931, l'endemà de la proclamació de la Segona República Espanyola, juntament amb la resta de la Família Reial va emprendre l'exili que la va dur en un primer moment a França i després al Regne d'Itàlia on es va produir la separació del matrimoni reial entre Alfons XIII i Victòria Eugènia. Va anar a viure a Londres, però el 1939, quan va començar la Segona Guerra Mundial, va ser convidada a marxar del Regne Unit. També el Govern italià de Benito Mussolini no li permeté viure a Itàlia amb la qual cosa s'establí a la població suïssa de Lausana on va fixar la seva residència en una magnífica vil·la anomenada Vielle Lafonteine.

L'any 1941, molt poc abans de la mort del rei Alfons XIII, el seu fill Joan, el comte de Barcelona, es va convertir en el titular dels drets dinàstics i històrics de la Monarquia espanyola a l'exili i en pretendent a la Corona d'Espanya.

Durant la resta de la seva vida va viure gràcies a una aportació econòmica que rebia de la Monarquia britànica i de la pensió que coma a reina vídua li atorgà la Dictadura franquista. En general va estar retirada de la vida pública i tan sols feia presència a alguns actes de la reialesa com els casaments de la futura reina Elisabeth II del Regne Unit o del príncep Eduard, duc de Kent.

L'any 1962 es va casar el seu nét Joan Carles de Borbó, hereu del comte de Barcelona i futur rei d'Espanya, amb la princesa Sofia de Grècia. Va participar activament en la celebració matrimonial que va tenir lloc a Atenes. El 1968 amb motiu del naixement de l'únic fill mascle de Joan Carles i Sofia, el seu besnét Felip de Borbó, la reina Victòria Eugènia es va desplaçar fins a Madrid i va trepitjar sòl espanyol per primera vegada en trenta-set anys des de l'any 1931.

Va morir el 15 d'abril de 1969 i va ser enterrada a Lausana fins que l'any 1985 les seves despulles van ser traslladades a Espanya on van ser sepultades al Panteó Reial del Monestir d'El Escorial.

Ascendents modifica

Descendència modifica

Fruit del matrimoni amb el rei Alfons XIII d'Espanya van néixer els següents fills:

S.A.R. Alfons de Borbó, comte de Covadonga (10 de maig de 1907 - 6 de setembre de 1938).
S.A.R. l'infant Jaume, duc de Segovia (23 de juny de 1908 - 20 de març de 1975).
S.A.R. la infanta Beatriu, princessa vídua de Civitelli-Cessi (22 de juny de 1909 - 22 de novembre de 2002).
S.A.R. la infanta Maria Cristina, comtessa vídua Marone-Cinzano (12 de desembre de 1911 - 23 de desembre de 1996).
S.A.R. Joan de Borbó, comte de Barcelona (20 de juny de 1913 - 1 d'abril de 1993).
S.A.R. l'infant Gonçal d'Espanya (24 d'octubre de 1914 - 13 d'agost de 1934).

Tractament i títols modifica

Al llarg de la seva vida aquests van ser els tractaments i títols que va ostentar:

S.A. la princesa Victoria Eugènia de Battenberg (24 de gener de 1887 - 3 d'abril de 1906).
S.A.R. la princesa Victòria Eugènia de Battenberg (3 d'abril - 31 de maig de 1906).
S.M. la reina Victòria Eugènia, reina consort d'Espanya (31 de maig de 1906 - 14 d'abril de 1931).
S.M. la reina Victòria Eugènia d'Espanya (14 d'abril de 1931 - 15 d'abril de 1969).

Curiositats modifica

Participà en l'anunci d'un espot publicitari d'una marca de cremes facials.